L’Atlètic de Madrid podria posar el nom de Josep Maria Bartomeu a les portes del Wanda Metropolitano, on unes plaques destaquen els grans noms de la història del club matalasser. Gràcies a la gestió de Bartomeu, Luis Suárez marca gols ara a les ordres de Simeone.
Opinar, però, sempre és més fàcil que prendre decisions. I opinar quan ja saps com acaba la història, encara és més fàcil. Ara tothom s’estira els cabells en veure Suárez marcant els gols que els davanters del Barça pateixen per fer, però fa uns mesos bona part de l'opinió pública barcelonista considerava que l’etapa de l’uruguaià al Barça ja havia acabat. Jo també. Era el moment d’obrir les portes a cares noves, d’acomiadar amb honors un golejador magnífic, que arrossegava la creu de no saber marcar fora de casa a la Champions. Una creu que encara porta, ja que tampoc trenca aquesta maledicció a l’Atlètic de Madrid.
No es qüestiona haver venut Suárez. Aquí la clau és com es va fer. La comparativa amb Martin Braithwaite, l’únic davanter centre pur del Barça, fa mal. Si el Barça considerava que calia vendre Luis Suárez, s’havia de fer només en el cas de tenir lligat un recanvi de garanties. En un mercat de fitxatges normal, s’hauria pogut treure una xifra de diners per Suárez prou interessant per poder fitxar el seu relleu, però el Barça l’ha malbaratat per sis milions, venent-lo per un preu massa econòmic. I el pitjor de tot, s’ha venut a un rival. Si Suárez hagués acabat a la Juve, la història seria ben diferent. Però l’uruguaià, malgrat haver-se perdut uns quants partits –ja que va donar positiu–, és el màxim golejador de la Lliga i marca gols que donen els tres punts. Sense Suárez a l’Atlètic, la Lliga podria ser ben diferent. Potser l’equip de Simeone no tindria tants punts. I amb els gols de Suárez, el Barça, que malgrat tot és l’equip més golejador del torneig, potser estaria a prop del liderat.
El Barça va treure’s de sobre Suárez desesperat, pensant més en alliberar un salari molt alt. Mai és bona idea prendre decisions en calent. Segurament hauria estat més bona idea pensar-s’ho bé i seguir amb Suárez una temporada més, aguantant el debat sobre els seus gols fallats a Europa, però veient com n'hi feia dos al Cadis o l’Eibar. Suárez havia de sortir si arribava un relleu. I encara ha tingut sort Koeman amb Ansu Fati, que no és un nou pur però abans de lesionar-se va fer prou feina, amb els seus gols. Més que veure Suárez marcant gols a l’Atlètic, fa mal recordar com s'ha gestionat la política esportiva en els últims anys.
