El Barça se salta la lletra petita de l’acord amb Nike
Barcelona1 de juliol del 2016. Aquesta és la data a partir de la qual el Barça i Nike podrien començar a negociar el nou contracte, segons el que marca l’acord que van segellar l’any 2006 Joan Laporta i la multinacional d’Oregon. En el punt 4.7 del text, al qual ha tingut accés l’ARA, s’especifica que qualsevol negociació s’ha d’iniciar durant els dos últims anys de l’acord, que finalitza el 30 de juny del 2018. “Des dels 24 mesos anteriors a l’expiració [del contracte] el club acorda negociar exclusivament amb Nike, de bona fe, la intenció de negociar alguns o qualssevol dels acords previstos en aquest acord”, explica el document que van segellar Laporta i Mark Parker, com a representant de la multinacional americana, el 25 d’octubre del 2006.
Tot i que el contracte deixa ben clars els terminis per renegociar, la junta de Bartomeu ha anticipat les converses per tancar l’acord durant aquest primer semestre del 2015, més d’un any abans de l’estipulat, i abans de les eleccions. “Si es presenten noves oportunitats de mercat ho hem d’aprofitar, és la nostra obligació”, comentava recentment el vicepresident Manel Arroyo a aquest diari sobre aquesta qüestió. Al club expliquen que si les dues parts hi estan d’acord -com en qualsevol altre negoci- no hi ha d’haver problema per anticipar les converses i segellar un nou acord, que es considera vital per garantir la viabilitat econòmica de l’entitat i a la vegada rellançar la figura de Bartomeu de cara a les eleccions. El club vol passar a ser el més ben pagat del món i busca igualar, com a mínim, les xifres que el Manchester United rebrà d’Adidas a partir del pròxim curs, uns 90 milions per temporada.
Tots els escenaris previstos
En el text, signat el 2006, ja es preveu que Nike “obtindrà almenys un nivell de beneficis de patrocini anàleg a l’ofert al patrocinador principal (entenent per tal el patrocinador la publicitat del qual s’insereixi a la samarreta de joc del primer equip de futbol)”. Per tant, just uns mesos més tard que el Barça arribés a un acord amb l’Unicef per incloure el seu logotip a la samarreta, la junta de Laporta ja preveia la possibilitat d’arribar a un acord amb una nova marca. Tots els escenaris estaven previstos, tal com demana un contracte d’aquesta importància: 53 pàgines, entre el document base i els annexos.
L’acord que van signar Laporta, Ferran Soriano i Marc Ingla amb Nike inclou, a més, altres fets rellevants. Per exemple, els motius que podrien dur qualsevol de les dues parts a rescindir l’acord. Un d’aquests casos seria si el Barça jugués a Segona dues temporades consecutives. També si “la imatge del club es veu sensiblement perjudicada per la comissió de qualsevol acte de l’actual o de qualsevol dels seus directors, executius o administradors, que commocioni o ofengui la comunitat internacional, i causi una rellevant cobertura de premsa, violi la moralita pública i les normes bàsiques de la decència [...] o resulti, en qualsevol altra forma, seriosament perjudicial per a la reputació de Nike”.
Tal com va avançar l’ARA al novembre, el Barça va cobrar de Nike la temporada passada 54 milions: 33 de l’acord de patrocini, 10 derivats de la venda de samarretes i altres productes que porten la marca Barça (el club cobra un 10% en royalties de cada venda) i 11 més de l’explotació directa que fa Nike a través de l’empresa FCBMerchandising -l’encarregada, per exemple, de gestionar la botiga del Camp Nou-. En cas que el club no es classifiqués un any per a la Champions League, el document estableix que l’empresa nord-americana “tindrà dret a reduir la contraprestació base” en un 20%, és a dir, els 33 milions passarien a ser 26,4.
L’acord també obliga Nike a fer “una inversió de 50 milions d’euros” fins al 2018 en “causes humanitàries alineades amb l’actual posicionament humanitari i solidari que el club té establert a nivell mundial”. A més, la multinacional es comprometia a “mantenir” el Barça entre els tres clubs europeus “més ben pagats”.
Rosell canvia les xifres
Posteriorment, en un document del febrer del 2009, el Barça i Nike van posar les bases de FCBMerchandising, una empresa amb representants tant del club com de la multinacional americana (tres de cada part) que gestiona les botigues Nike del Barça i s’encarrega de comercialitzar tots els productes amb llicència del club que es venen arreu del planeta. Tot passa per FCBMerchandising. En aquest escrit s’especificava que la companyia podia tenir accés a tot el llistat de correus electrònics del club, i els percentatges que havia de pagar Nike al Barça per dos conceptes: un 90% dels anomenats net products revenues, el percentatge que la multinacional paga al club per la llicència de cada producte, i el 70% dels net retail revenues, el percentatge dels beneficis derivats de l’explotació de les botigues Nike. El 22 de maig del 2013, Sandro Rosell va signar una petita variació per la qual aquestes quantitats van reduir-se fins al 60% cadascuna. La raó de la reducció del percentatge destinat al club va ser poder enfortir FCBMerchandising perquè continués creixent.
