El Barça aguanta l’envestida i viatjarà a París amb opcions (0-0)

BarcelonaEn una tarda per a la història, el Barça va decidir prolongar un somni europeu que ningú pot descartar que acabi el 26 de maig a l’Stadio Città del Tricolore, de Reggio de l’Emília, on es disputarà la final de la Champions femenina. En un partit molt patit per les jugadores i el públic local, i en el qual només van faltar gols, el Barça i el PSG van firmar l’empat (0-0) i van citar-se amb tot per decidir al duel de tornada, la setmana vinent a París.

Amb un plantejament seriós en què el sacrifici en la recuperació era compartit entre totes les jugadores, les blaugranes van mantenir a ratlla un PSG dominador d’inici, però que no va saber trobar encert en les clares arribades que va generar. Les franceses pressionaven amunt, buscant forçar una errada local en la sortida, un premi que van trobar diversos cops, ja que el Barça es resistia a rifar pilotes, i gairebé sempre s’autoexigia sortir amb la pilota jugada. Amb la pilota, les locals procuraven no tenir pressa, mantenir-la per no patir i per intentar incomodar un PSG molt ben situat que sempre tenia superioritat en camp propi.

El Barça amb prou feines va arribar a disposar d’un remat clar en tot el partit, un xut alt d’Olga García que va perdre’s per sobre del travesser. Amb molts metres al davant quan recuperaven la pilota, les locals mai van importunar el PSG, que, tot i que no va monopolitzar, va generar més sensació de perill i va trepitjar amb més freqüència l’àrea de Sandra Paños. La blaugrana va resultar providencial en l’última jugada del primer temps, quan va estirar-se per refusar amb una mà un centre que Cruz només havia d’empènyer dins de l’àrea petita. Minuts abans, el PSG era qui s’havia aproximat més al gol. Les visitants van arribar primer a porteria amb un centre que va rematar Cristiane, molt activa per la banda esquerra, i després amb una volea de Mittag que va fregar el pal. Dos avisos clars que no van tenir premi. El Barça resistia, però amb un joc defensiu no exempt de patiment.

La represa no va fer que es girés la truita, sinó que va servir per aprofundir en les dues propostes ben diferenciades: la local, intentar guanyar temps i metres per allargar el partit i l’eliminatòria; la visitant, pel contrari, seguia sent la de combinar la pressió alta amb un domini temporitzador que els permetés trobar una escletxa en la defensa local. El Barça resistia amb fe i cames, però patia quan es desplegava amb pocs efectius, conscient que valia més la pena aguantar que no pas trencar-se al mig del camp i concedir espais. Ho va patir la talentosa costa-riquenya Shirley Cruz, ofegada per un marcatge individual que li va deixar poc marge de maniobra. Tot i això, el PSG va saber desenvolupar la seva idea i pressionar un Barça que va donar la cara fins al final, per més que en nombroses ocasions s’ensumés el gol visitant.

El PSG, ofuscat en atac

L’acumulació de talent de les parisenques del mig del camp en endavant provocava que fos gairebé impossible sortir il·lès de la successió de cops en què va entrar el partit. Ho intentaven Cristiane, Mittag i Seger, però la incomoditat local no es transformava en un càstig al marcador, que no s’acabaria movent.

Esmunyedisses com un gat que va obligar a aturar el partit perquè ningú l’atrapava, les blaugranes es van desempallegar amb èxit de les ofensives locals tot i els esglais d’una grada multicolor plena de nens dels diferents centres FCB Escola del món, i que van aplegar-se al Miniestadi per cridar “Barça” en un mateix idioma. La seva presència va contribuir a assolir el rècord d’aficionats en un partit de futbol femení al feu blaugrana: 8.369, una xifra per a la història d’un equip que vol seguir somiant a Europa. París, nova revàlida per al futbol femení català, que podria veure celebrar la primera classificació d’un representant propi per a unes semifinals europees.