El Barça de Koeman cau com un equip petit (0-3)

BarcelonaQuants cops més haurà de rebre el Barça? Quantes derrotes doloroses haurà de patir l’afició perquè Ronald Koeman entengui que, posats a perdre, és millor plantant les llavors d’un futur millor? El retorn de la Champions era una oportunitat per engrescar-se, però el Barça va jugar amb por i va caure com un equip petit contra un Bayern que continua sent molt superior (0-3). Tan superior, que Koeman va haver de reaccionar fent els canvis molt abans que quan li agrada. I amb joves com Gavi i Demir sobre la gespa, el Barça va millorar. I l’afició hi va creure. Ara mateix, el barcelonisme, més que guanyar partits, necessita saber que hi ha futur. I el futur passa pels joves de la Masia que van jugar amb el cap alt, mentre alguns veterans titulars miraven a terra.

És ben cert que ningú podrà negar a Koeman que és sincer. La seva proposta va ser la de qui se sap inferior. La gran pregunta és què hauria fet el tècnic sense tantes baixes –en tenia moltes, i les baixes condicionen–. ¿Hauria estat més atrevit o també hauria prioritzat evitar prendre mal amb una proposta defensiva, amb tres centrals? Preguntes que s’emporta el vent. L’estiu del 2020, aquella nit de Lisboa que el barcelonisme portarà penjada a l’esquena com una llufa durant un munt d’anys, el Barça no era conscient de ser tan inferior al Bayern. Va sortir a jugar com un rei content perquè porta corona sense veure que anava despullat. I va acabar com va acabar. El Barça de Koeman, en canvi, és conscient que no és favorit per guanyar la Champions. I així va jugar, sense aspirar a tenir la pilota. Sense voler manar, com els equips que prioritzen no sortir-ne escaldats. Koeman hauria pogut escollir ser atrevit d'entrada, però va preferir acceptar la trista realitat en lloc de somiar amb reescriure-la amb un discurs ambiciós. 

Sense Ansu Fati, Braithwaite, Agüero ni Dembélé, Koeman va fer debutar Luuk de Jong en atac al costat del seu compatriota Memphis. Però jugaven tan lluny de l’àrea rival que era com veure dos felins tancats dins una gàbia al zoo. És a dir, quan t’espanten amb un moviment recordes que no et poden fer mal. De tant en tant els ajudava un altre neerlandès, Frenkie de Jong, però el Bayern no va patir gaire en defensa. En canvi, li va costar molt més estirar-se en atac, on va topar contra la solidaritat d’un Barça que va aturar la màquina alemanya durant 30 minuts. Després el Bayern va començar a passejar-se per l’àrea de Ter Stegen, en la crònica d’una tragèdia anunciada. Era com estar atrinxerat, sentint els tambors de guerra de qui s’acosta anunciant gresca. Dit i fet. Després de dues ocasions marca de la casa de Leroy Sané i un Lewandowski que és molt més que un golejador, Thomas Müller va marcar el primer del Bayern. Va ser un d’aquells gols que fan mal, tot i que es veia a venir perquè el seu xut va ser desviat per Eric Garcia. L’equip de Koeman feia massa estona que jugava amb foc, cada cop més defensiu, cedint cada cop més metres als alemanys. I si un home com Thomas Müller, un futbolista que mai saps com s’ho fa però sempre marca, té dos segons per aixecar el cap i pensar-s’ho a la frontal, prendràs mal.

Un Barça desesperant

L’estadi, amb prop de 40.000 persones que van deixar-hi la gola animant, va passar d’engrescar-se per ajudar l'equip a perdre la calma amb una posada en escena que tampoc ajudava els jugadors, sempre tancats a prop de l’àrea de Ter Stegen. I mira que no era el Bayern de Lisboa. L'equip bavarès ha canviat de tècnic, encara està estudiant les idees de Nagelsmann i s’ho va prendre amb la calma de qui sap que és el primer partit de la fase de grups. El Bayern transmetia calma. El Barça generava angoixa cada cop que la cintura de Leroy Sane o les curses de Jamala anunciaven tempesta. El Camp Nou va quedar condemnat a un acte de fe, a celebrar una acció defensiva d’Araujo, a desesperar-se quan Sergi Roberto perdia una pilota a 45 metres d’un Neuer que s’ho mirava de lluny, sense feina.

I Koeman, com sempre, va decidir prendre-s’ho amb calma amb els canvis. Malgrat que havia condemnat el seu equip a jugar a la contra, continuava amb un Luuk de Jong que deu tenir moltes virtuts, però la velocitat segur que no. En lloc de donar espai als joves com Gavi, Demir i Nico perquè amb les seves ganes de menjar-se el món animessin un equip cada cop més poruc, no va reaccionar fins que Lewandowski va marcar el 0-2. No va ser cap sorpresa perquè Ter Stegen ja havia fet dues aturades de mèrit. Koeman, conscient que l’afició el comença a tenir enfilat, va decidir donar minuts finalment a Gavi i Demir i treure del camp Busquets i Sergi Roberto, que va ser xiulat. El Camp Nou perdia la paciència però va entendre que calia protegir els joves. Cada cop que Gavi, tot cor, intentava pispar la pilota a rivals que li treien un cap d'alçada, rebia l’escalf d’un estadi disposat a entregar el seu cor a qualsevol jove que hi posi ganes. A un jugador que porti el missatge que hi ha futur. Pots perdre, però no fa tant de mal si saps que estàs sembrant les llavors amb l'ull posat en els anys vinents.

Per sort, el Bayern va acabar jugant amb parsimònia, com qui mira el rellotge pensant que ja té ganes d’acabar la jornada laboral. Amb joves com Alejandro Balde, que va debutar entrant per un Alba lesionat, i un Coutinho que va buscar el gol amb un xut llunyà, el Barça va deixar de ser un xai camí de l’escorxador per ser un equip amb cara i ulls. És cert que Lewandowski va marcar el 0-3 quan faltaven cinc minuts, però el partit va servir per deixar clar el full de ruta per sortir de la foscor. Un camí on els joves necessiten espai per créixer, com sempre passa a la vida. Ara cal saber si Koeman també ho ha entès. La seva proposta va ser la de la por, la de la falta d'ambició. Tot el que no necessiten els joves de la Masia.