Un brindis d'optimisme de cara al final de temporada

BarcelonaRicard Muñoz i Aitor Egurrola caminaven aquest dilluns per Barcelona amb un somriure d'orella a orella. L'entrenador i el porter del Barça Lassa, flamants campions de la Copa del Rei d'hoquei patins, celebraven, per fi, un títol que al club se li havia escapat en les tres últimes ocasions. “Estem més relaxats”, confessen. Però només una mica. L'exigència dels blaugranes és màxima i el sopar de celebració s'ajorna fins a la setmana vinent, ja que diumenge els toca jugar l'anada dels quarts de final de la Lliga Europea contra el Liceo. “Difícilment decidirem l'eliminatòria a casa, així que hem de treballar per treure el millor resultat possible”, reconeix l'entrenador.

És la rutina enverinada de la secció d'hoquei del Barça, una secció a qui, per escut i pressupost, sempre se li exigeix guanyar-ho tot. “Després de tres anys, fa il·lusió tornar a guanyar la Copa –apunta el porter. No és l'objectiu de la temporada, però és un títol important”. El 2013, el Barça va caure a semifinals contra el Vendrell (7-3), que acabaria sent campió. I un any després, a la final, els del Baix Penedès també van imposar-se als culers (6-3). El 2015, el Barça va tornar a plantar-se a la final però va topar amb el Vic, que va guanyar per un ajustat 2 a 1. Aquest cop, els de Ricard Muñoz s'han pres la venjança (4-1).

“No ha estat un treball puntual, durant tota la temporada hem mirat d'arribar bé a nivell de preparació”, analitza el tècnic, que considera que “el grau d'exigència ha estat altíssim” però que l'equip ha tingut “molt clar el guió” i, el més important, “seguretat a la pista”. “Estem acostumats a portar l'etiqueta de favorits, però això no et dóna cap gol d'avantatge –afegeix Egurrola–; al contrari, és una motivació extra per al rival”.

Final de curs exigent

Dilluns, dia d'entrevistes als mitjans. Dimarts, descans. I dimecres, inici de la preparació per a la final avançada de la Lliga Europea contra el Liceo. “Aquesta Copa ens dóna una motivació extra”, explica Muñoz, que considera que disposa d'un equip amb plenes garanties per competir en aquest final de temporada exigent.

Lluny queden els problemes del mes d'octubre, amb alguns resultats que no van acabar de ser del tot satisfactoris. A la Copa Continental, va haver d'apel·lar a l'esperit del Palau per derrotar l'Sporting portuguès en el partit de tornada, i a l'OK Lliga va encaixar dues derrotes consecutives contra Voltregà i Vilafranca. “Vam tenir un calendari molt exigent, nou partits en un mes! I només era el principi de la temporada”, justifica Egurrola.

Va ser una ensopegada passatgera. Els blaugranes van aixecar el vol i, des de llavors, només han perdut dos partits europeus i n'han empatat un a la lliga. “D'alguna manera, era lògic. No pots estar en forma durant deu mesos. L'important és que hem remuntat i portem una bona ratxa”, afegeix un porter que és al primer equip des del 1998 i que acaba contracte l'estiu del 2017. Per ara ja ha obtingut 59 títols. El rècord al club el té un altre històric porter, en aquest cas d'handbol, David Barrufet, amb 71. “Quan comencen a sumar títols és senyal que et volen fer fora”, bromeja Egurrola. “Per ara tinc corda, però no per superar ningú, sinó per seguir competint”. El temps ho dirà. I els seus genolls, castigats de passar-se mig partit a la gatzoneta, també.

L'endemà

El Vendrell i el Vic, els dos anteriors equips que havien guanyat la Copa, van fer festa grossa l'endemà al seu municipi, amb rua i celebració a l'ajuntament. A Barcelona, la tranquil·litat va ser absoluta. “En altres poblacions es viu amb intensitat, és un esport molt català –diu Muñoz–. El Barça té molta oferta poliesportiva i això es tradueix en una gran satisfacció per al soci, tot i que ho expressa d'una manera diferent”.

Què caldria? Potser que un club com el Reial Madrid o l'Espanyol també tingués secció? “Des d'un punt de vista de promoció, podria ser bo… sempre que no anés en detriment de la competició”, diu Muñoz. I és que l'entrada d'aquests grans clubs podria perjudicar els equips històrics que no tenen a l'abast un pressupost multimilionari. És la pregunta del milió que ningú no sap respondre.