El Barça guanya el clàssic des de la defensa

BarcelonaEls jugadors del Barça i Ernesto Valverde van poder dormir ahir satisfets després de la victòria en el clàssic contra el Reial Madrid. Pel botí, tres punts, que allunyen els blancs gairebé definitivament en la classificació, i per la superioritat del seu equip. L’entrenador va trobar un equilibri perfecte entre un plantejament de pissarra, la capacitat de crear perill entre espais i la solidesa a camp propi. La fiabilitat del Zamora Ter Stegen i de la línia defensiva han fet que el blaugrana sigui l’equip menys golejat de tota la Lliga.

“Defensivament estem més ordenats, estem molt junts, no ens creen ocasions i quan ens les creen el Marc [André ter Stegen] està perfecte”, deia ahir Jordi Alba. El mèrit es reparteix entre el moment de forma del lateral, Samuel Umititi, Gerard Piqué i Thomas Vermaelen, protagonista inesperat. El belga va tornar ahir a firmar un partit en la línia de l’exigència d’un central del Barça. Les inèrcies històriques impliquen un control del joc i de la gespa que van més enllà del que marquen els cànons de la posició. I Vermaelen, eternament assenyalat per la seva feblesa física, va tornar a demostrar que si el debat se centra únicament en el rendiment, és un jugador amb capacitat per ser titular si les circumstàncies ho demanen.

Atent i fiable

Al Santiago Bernabéu el belga va ser fiable quan el conjunt madrileny s’apropava a la porteria dels catalans. Els contraatacs van ser continus durant els primers 45 minuts. I Vermaelen no va patir. Només va sortir en dues fotografies, la primera sense tenir-ne cap culpa. Al minut 18, Sergio Busquets va fer una passada que va topar amb l’àrbitre, José María Sánchez Martínez. Luka Modric va llegir la trajectòria del rebot, va agafar-lo i va córrer cap al balcó de l’àrea. Vermaelen va haver d’aturar-lo amb una falta tàctica que va suposar la primera targeta groga de l’enfrontament. El defensa va neutralitzar Karim Benzemá. El francès va superar-lo en una rematada de cap que va topar amb el pal. Va ser la primera i l’única vegada que perdria un duel aeri.

En tasques ofensives també va complir. El belga no arrisca, però tampoc fa passades innecessàries. És correcte quan ha de ser-ho i trenca línies si la sortida de pilota ho requereix. La seva societat amb Jordi Alba va tornar a ser una de les combinacions més utilitzades de l’equip. Va ser la segona amb més passades, 17, per darrere del binomi Iván Rakitic-Sergio Busquets a la sala de màquines. El 25 blaugrana va tenir menys presència amb la pilota als peus que en els últims partits. Va ser el defensa que menys vegades va tocar-la (48) i el que menys passades va signar quan el Barça tenia la possessió (43, amb una eficàcia del 90,7%). Poca participació però encertada. Vermaelen creix individualment i consolida la seva societat amb Piqué. Ha sabut entendre com jugar al costat del català. I no és fàcil. El barceloní té una tendència evident a desplaçar-se i a buscar l’atac. Vermaelen aporta contenció i corregeix les sortides del seu company. “Què puc dir? S’entrena molt bé, juga molt bé i treu el joc perfectament. És un central dur, fort i ràpid. Només li veig coses bones. És la demostració que és un gran jugador. De vegades posem la bena abans de la ferida amb alguns jugadors”, comentava ahir Valverde, celebrant el nivell de Vermaelen. El Txingurri entén que és el moment d’elogiar-lo perquè s’ho ha guanyat. Els números, les sensacions i la manera de superar la pressió que envolta el central ho corroboren.