Els errors condemnen un Barça que no arrenca a la Lliga

BarcelonaDesprés de jugar com els àngels a Torí, el Barça va tornar a la realitat a Vitòria. Si l’equip de Koeman sembla ballar desenfadat a Europa, a la Lliga s’ofega i després de deixar-se dos punts al camp d’un Alabès molt defensiu (1-1), queda perdut al mig de la classificació, després de sumar tot just dos dels darrers dotze punts. A la lliga, ja s’ha encès la llum vermella d’alarma, alertant de la manca de regularitat d’un equip que per moments engresca, però acaba penalitzant per una preocupant falta de punteria i errades claus, com la del gol local.

Després de l’escalfar-se al voltant d’una llar de foc a Torí, el barcelonisme va descobrir que encara fa fred, fora. I que l’equip haurà de picar molta pedra si vol guanyar aquesta Lliga. Enlloc de guanyar els partits plàcidament, cada duel a la lliga és com un examen sorpresa, d’aquells que no agraden als alumnes. Koeman, de fet, va ser el primer en acceptar que la primera part havia estat impròpia d’un equip que vol acabar la temporada amb una copa entre les mans, fent una triple substitució al descans on va assenyalar Dembélé i Busquets. Li calia una petita revolució per aixecar un partit on el pitjor enemic del Barça va ser ell mateix. Les seves errades, les manques de concentració, les pilotes que els davanters perdien un i altre cop contra un rival sense gaire imaginació, però molt solidari. Entre els canvis i veure com l’Alabès es quedava amb 10 homes, però, el Barça va poder salvar un punt en el quart partit consecutiu sense guanyar a la Lliga. Aquest és encara un projecte en construcció. Amb molt marge de maniobra.

Koeman, qui sembla decidit a encarregar-se ell mateix de monitoritzar el creixement futbolístic de les joves perles de la plantilla, Ansu Fati i Pedri, va donar descans al canari de sortida. Després de ser titular en dos partits d’etiqueta, contra el Reial Madrid i la Juve, Pedri va seguir la primera part a la graderia, amb aquella mirada plena de vida de qui té ganes de dir la seva. Ansu en canvi, si va ser titular el dia que deixava de ser menor d’edat. Per celebrar el seu 18è aniversari, va ser situat a la banda esquerra, on Messi li va intentar fer el seu regal d’aniversari en forma d’assistència. Però el davanter d’origen guineà no tenia el dia i en els primers minuts va desaprofitar una ocasió tot sol davant Pacheco que hauria pogut evitar patiments, després, en cas d’acabar al fons de la porteria. Com si tingués dins del cap ressonant les paraules de Koeman, qui li havia demanat més concentració, Ansu Fati va fallar una oportunitat que abans hauria acabat en gol. Com si en fer 18 anys, li donés més voltes a les coses, quan abans es limitava a gaudir del joc.

Una errada imperdonable

A Vitòria es va veure un Barça atrapat entre el passat i la voluntat d’escriure un futur ple de llum. Però la teranyina defensiva de Pablo Machin va ofegar el joc d’un equip que tenia la pilota, però no el control de la situació. Sense Coutinho, lesionat, i amb un Dembélé inconstant, el Barça va estavellar-se un i altre cop contra la defensa basca, equivocant-se en la darrera decisió, aquella que sol decidir el destí de cada jugada. Messi, omnipresent, ho va intentar amb dues faltes des de la frontal que la defensa vitoriana va salvar situant tot els jugadors davant de la porteria, atrinxerats.

En canvi, en les poques ocasions que l’Alabès decidia atacar, la defensa blaugrana es redescobrir insegura. Sense Lucas Pérez i Joselu, normalment els davanters titulars, l’Alabès era un dimoni que trencava la pau del Barça punxant-lo amb atacs verticals i decidits. Dos d’ells van acabar a les mans de Neto, però abans del descans, Piqué i el porter brasiler no es van entendre després de recuperar una pilota, i Luis Rioja li va pispar la cartera a Neto, marcant un gol que podria semblar còmic, quan en veritat era tràgic. El Barça va reaccionar amb ràbia, però sense aconseguir forçar aturades de Pacheco. I quan una centrada semblava ben dirigida cap al cap de De Jong, el blaugrana va rebre una clara empenta que el col·legiat no va considerar penal, quan ho era.

Koeman, conscient de la importància del partit, va fer decidir remoure l’equip al descans amb tres canvis. Si a Torí Frenkie De Jong havia acabat de central per la lesió d’Araujo, a Vitòria va ser una decisió tàctica. Pjanic va ocupar el seu lloc al mig del camp al costat de Pedri, amb el neerlandès jugant a l’eix de la defensa entrant per Lenglet. I en atac, Trincao va oferir més que no pas Dembélé. Però seguia sent un control estèril, sense aconseguir posar nerviós un Alabès que té molt clar quina serà la seva lliga: aquella on et cal patir.

I així va ser, ja que Jota Peleteiro va veure la segona groga després d’una falta sobre Piqué als 62 minuts, deixant el Barça en superioritat numèrica. Una expulsió innocent que va canviar el destí del partit, ja que pocs segons després Griezmann va poder espolsar-se de sobre tants dies de crítiques, tantes oportunitats fallades, empatant el matx després d’una nova errada dels locals. De tant en tant, et cal un xic de sort per guanyar els partits, i el Barça la va tenir per empatar en un partit on mai va acabar de sentir-se còmode, tot i que el partit era un monòleg blaugrana.

Amb Pedri a la gespa, i especialment amb un Trincao molt actiu, el Barça va insistir un i altre cop. Pjanic amb un xut llunyà, gairebé va aconseguir el gol del triomf. Tampoc Dest, qui va entrar en els darrers minuts, ho va aconseguir. I l’equip, que venia amb la panxa contenta d’Itàlia, va acabar ennuegat. Un avís a navegants. Una oportuna estirada d’orelles d’un equip que s’ha quedat sense marge de maniobra a la Lliga ja de sortida.