Els llums d’alarma s’encenen en un Barça sense imaginació (1-0)

BarcelonaAquells temps en què el Barça-Madrid era el millor partit del planeta formen part del passat. Atrapat al fang del camp del Getafe (1-0), un dels rivals més desagradables, el Barça de Koeman va fer un pas endarrere poques hores després d’una derrota vergonyosa del Madrid contra el Cadis. Just en la setmana del clàssic, l’equip de Zidane va fer mal d’ulls i el Barça va patir la primera derrota de la temporada en un partit on la llum la va posar Pedri. Poca cosa més es va salvar d’un partit en què el Barça no va saber controlar el joc, ni tampoc reaccionar quan es va trobar per darrere en el marcador. Koeman té feina per fer per intentar calmar les aigües d’un club que necessita alegries com sigui, tal com està, amb un munt d’incendis, socials, judicials i econòmics.

El Barça de Koeman és com les primeres cites d’una relació que podria ser llarga. Apunta bones maneres, però encara queden moltes proves per superar, moltes preguntes per respondre. Aquell equip alegre que va derrotar el Vila-real i el Celta ha donat pas a una versió més planera que no aconsegueix imposar el seu joc. Koeman, en el fons, és deixeble de Cruyff però també de Van Gaal. I el seu Barça no controla del tot el joc i gaudeix més en transició que monopolitzant la possessió. Va una mica perdut, tant perdut com els dissenyadors de Nike intentant que funcionin els colors d’una segona equipació que et fan voler que la temporada s’acabi. A Getafe no es va veure un bon Barça. Tampoc una versió tan dolenta com la del Madrid contra el Cadis, tot i que això tampoc consola del tot.

Koeman va remoure per primer cop el seu equip inicial i va donar descans a Coutinho i Ansu Fati per donar una oportunitat, la primera, a Pedri, i una nova oportunitat a un home que ja n’ha tingut moltes, Dembélé. El jove canari, amb la seva forma d’entendre el joc, va enamorar, però Dembélé va deixar passar un altre tren. En la seva primera titularitat en onze mesos, el francès sembla un alumne distret que suspèn un cop i un altre el mateix examen. Passen els anys i segueix sent un jugador amb potencial, però al Barça cal viure el present, no en projectes de futur. Dembélé no entén el joc i, de mica en mica, s’encamina cap a la porta de sortida del Camp Nou. Tampoc va fer-ho millor el seu compatriota Antoine Griezmann, que segueix defensant com pocs la titularitat, malgrat que el seu impacte en el joc és nul. Contra el Getafe, va rebre un regal d’or dels peus de Pedri, una assistència que el francès havia de convertir en el 0-1. No ho va aconseguir, ofegat per la por a no triomfar mai al Barça. Els gols que marca amb la selecció francesa no arriben quan juga a les ordres de Koeman, i la seva primera suplència sembla qüestió de dies.

Dest, buscant trobar Messi

Sense retocar el 4-2-3-1, el Barça no va saber incomodar el Getafe, tot i que les millors ocasions abans del descans van ser blaugranes. Dest, jugant per l’esquerra al lloc de Jordi Alba, va deixar detalls com una assistència que Messi va enviar al pal, però Griezmann no va aprofitar les assistències d’un Pedri que va convertir el partit en una declaració d’intencions, reclamant pas, intentant treure del seu camí els futbolistes que s’han convertit en una generació tap per a molts jovenets. El Barça no va saber marcar quan va tenir les ocasions, i contra un rival tan complicat com el Getafe això és un pecat. L’equip de Bordalás, amb un Cucurella elèctric, sap defensar, i també sap atacar quan toca. I sap jugar amb la ment dels àrbitres. Els hipnotitza per aconseguir poder fer un munt de faltes i no perdre jugadors. Nyom va arribar a donar un cop de colze a la cara de Messi, però ni a la sala del VAR ni sobre la gespa van considerar que fos una jugada de targeta vermella. Estaven hipnotitzats, segurament.

Conscient que el Madrid havia punxat, el Barça va intentar fer un pas endavant, però el que havien estat senyals positius a la primera part es van convertir en motius per estar preocupats a la segona, quan De Jong va fer tard dins l’àrea i va cometre un penal que Jaime Mata va aprofitar enganyant un Neto que en breu perdrà la titularitat, un cop torni Ter Stegen. Al Barça li tocava remar amb el vent en contra, però, a diferència del partit contra el Sevilla, no va empatar ben de pressa i va quedar atrapat al fang del Getafe, l’equip que s’havia canviat per un dia el nom per anomenar-se Fe CF. I de fe en van tenir. També mala fe, amb un munt de faltes per frustrar el Barça d’un Koeman que passats els 60 minuts ja en va tenir prou del vagar sense rumb de Dembélé i el va substituir per Coutinho. Ara, també va donar descans a Pedri, que va deixar el lloc a un altre jovenet, Ansu Fati.

Els canvis no van rutllar. Malgrat que el Barça tenia un munt de minuts per davant, no va saber enderrocar els murs d’un Getafe que se sent molt còmode defensant. A l’equip de Koeman li va faltar la fe dels locals i la màgia de Messi, ahir cansat després de tants viatges amb la selecció. El Getafe, de fet, hauria pogut fer el segon a la contra. Els 100 dies de gràcia s’han acabat per a Koeman. Just quan torna la Champions, i abans del clàssic, el seu equip va anar desapareixent del terreny de joc sense poder evitar una derrota que fa mal.