Geòrgia, un nou estat a l'atles blaugrana

BarcelonaGeòrgia s'afegeix a la llista de països on ha jugat el Barça. Fins ara, el club mai havia visitat el Caucas. De fet, el cop que més s'hi havia acostat va ser durant un partit de la Recopa a Trebisonda (Turquia). El Barça ha jugat a més de 60 estats durant més de 100 anys, si parlem d'estats que existeixen ara. Si s'afegeixen l'RDA o Iugoslàvia, la llista creix.

El primer cop que els jugadors del Barça van ensenyar el passaport per creuar una frontera ho van fer en tren, a Portbou. Era el 30 d'abril del 1904 i el club blaugrana, amb tot just cinc anys de vida, havia rebut una invitació per jugar un amistós a Tolosa contra l'Stade Olympique des Étudiants, campió de la zona sud de França.

Destins europeus

Les terres d'Occitània van ser el primer destí internacional del Barça. Aquell amistós del 1904, que va guanyar per 2-3 un 1 de maig contra un equip en el qual jugava més d'un noi amb sang catalana, va ser una primera experiència distesa, amb els jugadors del Barça jugant a la platja de Cervera de la Marenda després de creuar la frontera. Hi va haver, però, alguns imprevistos: es van oblidar l'única pilota que portaven en un tren i es van quedar sense diners a la tornada i van haver de fer l'últim trajecte en autoestop. Joan Gamper, per cert, no va jugar aquell partit, però sí que va jugar a Marsella pocs anys després.

El Barça es va fer un fart de jugar partits a França fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, alguns a Bordeus per disputar la Copa dels Pirineus, el primer torneig internacional que guanyaria el club. La Gran Guerra va aturar-ho tot, i després del conflicte el club va començar a ser amfitrió d'equips europeus, però li costava viatjar. Entre el 1913 i el 1928 hi va haver un sol viatge, per conèixer per primer cop París, on va derrotar el Red Star per 1-4.

Creuar l'oceà

I, de sobte, el 1928 va arribar el gran salt. El Barça va decidir imitar altres clubs i organitzar la seva primera gran gira per fer caixa, la del 1928 en terres argentines i uruguaianes. Esportivament, la gira no va ser un èxit, amb un munt de derrotes i un sol triomf (1-2 amb el Boca Juniors). L'equip va tornar cansat del llarg viatge amb vaixell, però havia fet un pas endavant per canviar la seva manera d'actuar. Naixia el Barça global.

De nou un conflicte, en aquest cas la Guerra Civil, va aturar l'expansió blaugrana. Entre el 1928 i el 1936 hi va haver els primers amistosos a Portugal, tres partits més a París i el debut en un nou continent, l'Àfrica. El 1932 el club va acceptar una oferta per omplir-se les butxaques jugant en terres algerianes, que llavors era un protectorat francès. El Barça va enviar-hi un equip suplent que acabaria vivint experiències ben curioses, com quan va rebre una oferta d'un milionari local per jugar a la seva ciutat i tots van dormir a casa seva amb tota mena de luxes. L'esclat de la Guerra Civil va marcar la fi d'aquest període, però és precisament aquest conflicte el que va portar el club a Mèxic i els Estats Units, quan el 1937 es va organitzar la famosa gira destinada a recollir diners per ajudar l'economia del club, destrossada pel conflicte bèl·lic. Molts jugadors no tornarien d'aquella gira, que va portar el club a Mèxic i a Nova York.

L'inici de les competicions

Després d'uns anys de postguerra molt complicats, el Barça va tornar a començar pel mateix lloc, amb un amistós el 1949 a Tolosa. De mica en mica, el club es va refer i es va tornar a convertir en una potència. Va ser una època de foscor a casa, però de viatjar molt, ja que de mica en mica es van organitzar les primeres competicions internacionals. Primer, la Copa Llatina. Posteriorment, la Copa de Fires i la Copa d'Europa. El Barça encara és l'únic equip que ha jugat cada temporada competicions europees, motiu pel qual a partir de la dècada dels anys 50 es van començar a visitar estats on el Barça no havia jugat mai. El 1957, per exemple, va arribar el debut a Anglaterra, per jugar un duel de la Copa de Fires a Birmingham. El que abans era una novetat es va convertir en un fet normal.

Les competicions oficials van comportar que el Barça comencés a visitar llocs on abans no hauria anat, ja que no hi hauria fet caixa, com ara Albània i Islàndia. En tot moment, el club va mantenir el costum de fer gires per ingressar diners, com quan va acceptar participar en diferents edicions de la Copa del Món de Clubs organitzada durant la dècada dels anys 50 a Veneçuela. El 1953 va acceptar jugar a les Antilles Holandeses, a Curaçao, a canvi d'una important suma de diners. Els diners també van portar el Barça a Egipte el 1961, en una visita que li va permetre ser protagonista del partit de futbol organitzat el 1956 al Principat de Mònaco per celebrar el casament del príncep Rainier amb Grace Kelly.

Durant els anys 50 i 60 el Barça va cuidar molt el mercat americà. Així, el club es va convertir en el primer a jugar al Paraguai el 1962. També va visitar el Perú, Colòmbia, el Salvador i l'Equador, on va trobar-se amb el club batejat com a Barcelona de Guayaquil en honor seu, ja que va ser fundat per un grup de catalans. De fet, el Barça va tornar a Guayaquil als anys 80 per tornar a jugar amb aquest club en dos amistosos. Durant aquests anys també va fer viatges a Nova York i Mèxic. En terres americanes el Barça hi buscava diners per poder seguir fent bons fitxatges que li permetessin jugar a les competicions europees, unes escompeticions que portaven el club per primer cop a llocs com Bulgària, Romania i, el 1976, l'URSS.

L'hora asiàtica

L'últim mercat que s'ha obert al Barça ha estat l'asiàtic. L'estrena va arribar el 1990 amb dos partits amistosos al Japó. Curiosament, poc després va tocar jugar en una ciutat asiàtica, Trebisonda, ja que el seu equip, el Trabzonspor, pot jugar com a club europeu. Fins al 2004 l'únic estat asiàtic que mantenia una relació ferma amb el club era el Japó, on el 1992 es va perdre la final de la Copa Intercontinental contra el São Paulo. El 2004, però, el club va decidir fer la primera gira asiàtica amb els primers partits a la Xina, on s'ha tornat quatre cops, i Corea del Sud. En els darrers anys ha arribat el torn de Tailàndia i Malàisia.

Nous escenaris

Actualment, el Barça estudia arribar un dia a l'Índia i al Vietnam. A més, està pendent per contracte de jugar a Qatar, un estat que paga diners al club però que encara no l'ha vist jugar. Curiosament, els seus veïns sí que l'han vist, ja que el Barça va guanyar el Mundial de Clubs de l'any 2009 a Abu Dhabi, aprofitant el viatge de tornada per jugar a Kuwait un partit que esportivament no va tenir valor però que va aportar diners a un club que aquests últims anys també ha jugat a Sud-àfrica.

El Barça encara ha de debutar a Oceania, l'únic continent on encara no ha jugat mai, i té altres deutes pendents, com ara el Brasil. Juntament amb Bolívia, aquest és l'únic estat gran de Sud-amèrica que encara no ha exercit d'amfitrió del Barça. A Europa encara queden estats on el club no ha arribat, la majoria molt petits o amb poca tradició futbolística, i molts també a les antigues repúbliques iugoslaves o soviètiques. Amb el pas del temps, el Barça ha canviat la seva manera de viatjar i d'entendre el món, però el món també ha canviat. Entre el 1988 i el 1992, per exemple, el club va jugar a la RFA; la RDA, la nova Alemanya; Txecoslovàquia, la República Txeca; l'URSS; Rússia; Ucraïna, i la breu Comunitat d'Estats Independents. Diferents noms per a escenaris ja coneguts.

Ara ha arribat el torn de Geòrgia. L'estiu passat el Barça va visitar per primer cop Finlàndia. A Europa, cada cop queden menys racons on no s'hagi vist en acció l'equip blaugrana.