La "greu repercussió" del Barça a "l'economia nacional"

BarcelonaDurant aquest proper mes d'abril, un tribunal col·legiat de tres persones decidirà si el cas Neymar segueix el seu curs a Madrid, a l'Audiència Nacional, o viatja cap a Barcelona, tal com han demanat amb tres recursos diferents les tres parts processades: l'expresident Sandro Rosell, l'actual president, Josep Maria Bartomeu, i el mateix Barça.

Des d'un principi, el Barça sempre ha mantingut que el cas hauria de traslladar-se a Barcelona. Els advocats que porten el cas per part blaugrana consideren que l'Audiència Nacional ja no té competència, ja que no hi ha cap tipus de sospita d'un delicte comès al Brasil, tal com s'investigava inicialment arran de la querella que va interposar el soci Jordi Cases per una "apropiació indeguda". L'Audiència Nacional s'encarrega dels delictes que cometen els ciutadans espanyols a l'estranger, i, per això, un cop el cas Neymar va derivar cap a un delicte fiscal dins de les propis fronteres, als despatxos del Camp Nou consideren que hauria de derivar-se a un jutjat de Barcelona. Tot i els intents per allunyar-se de Madrid, el Barça ha topat sempre amb la negativa que ha tombat els seus recursos. L'argument és senzill: l'Audiència Nacional s'encarrega també dels "casos de greu repercussió a l'economia nacional". Un fet que al Barça consideren fora de lloc, ja que la rebaixa fiscal que ha obtingut el club per haver tributat diferent de com exigeix la fiscalia és de tres milions, segons assenyalen fonts coneixedores del cas, que qualifiquen el procés com a obertament antijurídic. "El Barça mai s'hauria posat en aquest infern per una rebaixa de la factura fiscal tan ridícula", asseguren aquestes mateixes veus.

Complementària inexacta

La defensa blaugrana considera que té "dret al jutge natural", i que el tribunal competent en aquest cas és el del lloc on s'hauria comès el presumpte delicte, per tant, on té el domicili fiscal el Barça: Barcelona. Qui té més força en aquest sentit és la defensa de Bartomeu, ja que el president actual ha estat processat per un delicte fiscal comès el gener de 2014. La fiscalia manté la petició de dos anys i tres mesos de presó per a Bartomeu perquè el Barça no va fer les retencions oportunes en el pagament de 5 milions que es va fer el 2014 a Neymar, en el que suposa segons el fiscal José Perals un delicte contra la Hisenda Pública. La quota defraudada l'any passat, segons l'informe de març de 2015 de la inspectora d'Hisenda, és de 3.845.065 euros. En total, entre els exercicis 2011, 2013 i 2014, aquest informe xifra la quantitat defraudada en 13 milions, que ascendeix a 13.404.068 amb els interessos de demora. Es tracta d'una xifra inferior als 13.550.830 euros que va ingressar el Barça a través d'una declaració complementària el 24 de febrer del 2014.

Però, tot i que el Barça va pagar més del que l'informe de l'Agència Tributària assenyala, el fiscal manté que la quota que va ingressar el Barça és inferior al que va defraudar. L'explicació la dóna Perals en el seu escrit d'acusació: El club va dividir el pagament de la complementària en dos conceptes: 10.352.302 euros com a 'quota no ingressada' el 2011 i el 2013, i 3.198.528 com a 'altres', per fer front a interessos, recàrrecs i sancions. Aquesta segona partida, la d''altres', no serveix per fer front al que el Barça va defraudar presumptament durant els tres exercicis, segons remarca l'escrit de la fiscalia. "Les acusacions consideren que aquest excés de més que es paga ('altres') no està ben explicat" en la declaració complementària del febrer del 2014, expliquen fonts del cas. La defensa blaugrana manté que, per una qüestió formal, Bartomeu està processat, i si el fiscal hagués acceptat la quantitat total, sense fer distinció entre les dues partides, el president no hauria estat imputat perquè va quedar fora dels delictes contra la Hisenda Pública del 2011 i el 2013, que afecten Sandro Rosell i el mateix Barça. El cas també sorprèn els especialistes consultats per l'ARA, perquè defensen que els diners "ja estan ingressats" i això hauria de prevaldre.

Resident espanyol

Per què el Barça va pagar menys del que demana el fiscal? Aquí radica, en part, l'explicació de la situació de Bartomeu. El club va comptabilitzar, d'acord amb l'assessorament fiscal que va rebre del bufet Cuatrecasas, que el pagament dels 5 milions que es va fer el gener de 2014 a Neymar s'havia de tributar al 24,75%, i no al 52%, com exigeix la fiscalia. Aquests 5 milions formaven part dels 30 milions que se li devien a Neymar com a indemnització per haver arribat al Camp Nou un any abans del pactat, però el club va retardar el pagament de 5 milions al gener del 2014 per qüestions de tresoreria. El Barça manté que la factura era exigible el 2013, quan s'havia de fer el pagament complet i Neymar no era resident, i per això havia de pagar un 24,75% i no el percentatge que han de tributar els residents a territori espanyol (tots aquells ciutadans que passen més de 183 dies a Espanya, i que era el cas de Neymar el 2014). Si enlloc d'aplicar el 52% s'aplica el que va considerar el Barça, s'obtenen els 10.352.302 que es van pagar en la complementària, tot i que el club va pagar 75.000 euros de més del 2011 i va deixar d'ingressar a la Hisenda Pública 146.250 euros derivats dels drets d'imatge del 2013.