"A vegades he volgut que s'oblidin que existeixo": Alexia Putellas se sincera en un documental

BarcelonaAlexia Putellas és la millor futbolista del món. Els seus triomfs i els del Barça femení han marcat un abans i un després en la història del futbol. Però, qui és i d’on ve la capitana culer? Què sabem de la nena que anava amb un buff del Club Super3 al Camp Nou amb el seu pare? Com s'ha convertit en un referent mundial? Amazon Prime estrena aquest dimecres un documental (Alexia: Labor Omnia Vincit) de tres capítols on la futbolista ens ensenya les seves diferents facetes. L'ARA hi ha tingut accés.

Alexia, la nena

“El primer record que tinc amb el futbol és estar tota l’estona amb la pilota”, confessa Alexia. Al pati de l’escola, dinant amb la família, a educació física... Ella sempre era la reina de la pilota i mai jugava per jugar: “Jo volia jugar, i les coses s’han de fer bé”, explica entre rialles. El futbol ha sigut sempre on Alexia ha sigut feliç, fins i tot en moments complicats, i es va convertir en el seu refugi, en "l'ordre". La mort del seu pare va ser un punt d’inflexió. Ell era el seu referent, amb qui va descobrir el seu amor pel futbol, i la seva absència va fer que focalitzés tots els seus esforços i el seu temps a la pilota. Cada dia anava a entrenar-se amb un únic propòsit: millorar i (des)connectar. El temps va anar passant i va anar creixent fins a convertir-se en la millor futbolista del món. El dia que va rebre el trofeu que l’acreditava com a tal, va voler tancar el cercle dedicant-lo al seu pare.

Alexia, l’esportista 10

Robert Lewandowski, Xavi Hernández, Gerard Piqué, Jonatan Giráldez... Una desena de testimonis es rendeixen al talent d’Alexia. Els seus números són únics, ningú en el món és tan eficaç com ella sobre la gespa, i això no és casualitat. “Només hi ha una setmana a l’any en la qual no penso en el meu rendiment”, afirma la capitana. Cadascuna de les decisions que pren en la seva vida, dins i fora de la gespa, venen marcades pel futbol. “Si penso que el millor que puc fer per estar bé per al següent partit és desconnectar, doncs faig altres coses que no tinguin a veure amb el futbol. Jo estaria 24/7 practicant futbol”, explica en la docusèrie. 

Alexia, la capitana

“És molt friqui del futbol”, diu Mapi León, companya de vestidor al Barça. “És la companya que vull tenir”, afegeix. “Quan hi ha triples sessions jo també pateixo, però si penses en com et pots sentir de bé quan veus que has fet tot el possible per guanyar el cap de setmana... A mi em dona pau”, defensa la capitana. “Si hem guanyat 2-0, l’objectiu principal l’hem aconseguit, però si podries haver quedat 4-0 és perquè n'has fallat dos! Puc semblar una mica boja quan dic això”, riu. 

Alexia, la referent

“Totes les que juguem a futbol somiem en ser com Alexia”, diu Núria Guim, jugadora del Sants. La lluita va de bracet del futbol femení, i Putellas és una de les cares d’aquesta revolució. “Ens ho devem, homes i dones. Ens ho devem perquè hi ha coses que han sigut molt injustes des de fa anys”, defensa la futbolista. Dues Pilotes d'Or, dos premis The Best i innumerables reconeixements l'acrediten com la referent per excel·lència, i no es pren a la lleugera aquesta responsabilitat. I aquest compromís s'ha vist reflectit en el conflicte amb la selecció. "Per a mi, el respecte a la meva professió és molt alt. Nosaltres hem de lluitar per tenir millors condicions i que tot sigui professional i ho fem per totes les que vindran", diu en un capítol del documental. "Les altres seleccions estan apostant. Hi ha coses que o les millores o passen factura. Falta un punt de ser professionals", recalca parlant de la selecció.

Alexia, la persona

Moltes vegades ens oblidem que darrere de totes aquestes facetes i responsabilitats hi ha una persona de carn i ossos. "Arriba un moment important i tothom et demana. Jo sempre estic desitjant que comenci el partit i ara només vull que s'acabi. Que s'acabi la Champions d'una vegada, que s'oblidin que existeixo i que em deixin en pau", diu Alexia Putellas a càmera quinze dies abans de la final de Torí. Havia de ser el tancament d'un cicle perfecte, guanyar l'equip que va fer reaccionar el Barça i, en comptes d'un somni, va acabar sent un malson. "Vaig sentir que havíem fallat a molta gent i no podia mirar cap a la grada", recorda. Cansament, esgotament –mental i físic–, decepció, pena... Putellas va haver de refer-se per aixecar la Copa de la Reina i preparar-se per a l'Eurocopa. Però el futbol, a vegades massa injust, la va castigar: es va trencar el lligament encreuat hores abans de l'inici de la cita. "M'he trencat i he de deixar el futbol": aquest és el missatge que va enviar a la seva mare. Tot es va tornar negre. A partir d'aquí han passat molts mesos d'angoixa, pors i incertesa, i a través del documental podem veure com Alexia no només és una futbolista, sinó una lluitadora que en pocs mesos tornarà a trepitjar la gespa.