Un últim bany de masses del Barça per tancar un cap de setmana perfecte

Bilbao - BarcelonaUn viatge de vuit hores per carretera sempre es fa de més bon humor després d’una victòria. Esclar que això no ho podia saber ningú divendres a mitjanit, quan els 1.400 aficionats que se n’anaven a Bilbao amb el programa FCB Desplaçaments pujaven a la vintena d’autocars que hi havia estacionats al voltant del Camp Nou. Mai a la història l’equip femení havia aconseguit un desplaçament tan massiu com el d’aquest cap de setmana a Bilbao. I els deus del futbol van compensar els aficionats tornant a casa amb la preuada Champions.

Després d’una jornada màgica, dissabte a San Mamés, tothom desfeia el camí aquest diumenge. També les jugadores, que se n’anaven a la plaça Sant Jaume de Barcelona per regalar-se un últim bany de masses mentre oferien el títol a la Generalitat i a l’Ajuntament. "Estem molt contentes d'estar aquí un any més i de tornar a portar-la a casa", deia Aitana, l'encarregada de trencar el mur de l'OL amb el primer gol. "Gràcies a tothom qui va viatjar, i als que no van poder però ho van viure des de casa o plaça Catalunya. Continuarem fent història l'any vinent i les següents", afegia Alexia, que dissabte celebrava la seva renovació anotant el segon gol, que tancava el partit.

Si a la gespa aixecaven els quatre dits al vent, a la plaça apareixen els quatre títols d'un any irrepetible, en què s'han coronat campiones de tot: Lliga, Copa, Supercopa i, evidentment, la Champions. Amb ulleres de sol, cara d'haver allargat la celebració a la nit però amb un somriure d'orgull indissimulable, les jugadores arribaven a peu a la festa i desfermaven l'eufòria d'una afició a qui tampoc se li acabaven les piles. No s'ho va voler perdre el president Joan Laporta, ni els pesos pesants d'una directiva que ha trobat refugi en els èxits del femení.

Una afició incondicional

Fins a 40.000 aficionats van traslladar-se per veure la final. A diferència de Budapest, Torí o Eindhoven, Bilbao era un viatge molt més assequible per als culers. La majoria hi van anar amb cotxe, uns 2.000 en autocar (entre els que va organitzar el club i els que van muntar les penyes pel seu compte) i la resta en avió. L’allotjament estava pels núvols i alguns van optar per fórmules imaginatives, per exemple fer nit a Pamplona. Era un cap de setmana ideal per fer turisme –blaugrana i gastronòmic– amb l’excusa del futbol.

Ha canviat la fisonomia de l'afició. Les dones han pujat al carro. A Bilbao eren majoria. També a les samarretes, on les jugadores guanyaven per golejada. Qui ho hagués dit, fa només una dècada, quan el Barça, que debutava a la Champions, donava per bo caure eliminat als vuitens de final. Aleshores era un premi, ara és un objectiu realista. Descarats i desacomplexats, els que viatjaven no tenien por a perdre, i el seu optimisme contrastava amb el missatge de prudència de molts analistes, periodistes o del propi club.

Crònica d'un viatge amb autocar que ningú oblidarà

Però, per més motivació entre els que viatjaven amb autocar, el camí fins a Bilbao es va fer llarg. El públic, majoritàriament jove, feia mans i mànigues per trobar la posició i dormir una estona. Que els seients siguin molt més còmodes que anys enrere no vol dir que siguin màgics. Al final, qui més qui menys va poder trencar el son, ni que fos per carregar bateries i aguantar un dia llarg i ple d’emocions.

Després d’una aturada tècnica a les quatre de la matinada a Saragossa, en què més d’un miler de barcelonistes van col·lapsar literalment els lavabos de l’àrea de servei, l’afició arribava a Bilbao pels volts de les vuit. Els bars del costat de San Mamés van fer calaix de bon matí servint esmorzars sense parar. Després hi tornarien amb els dinars. Trobar taula era gairebé una quimera, i els més espavilats, o bé havien encarregat amb antelació, o agafaven el tren per anar a algun dels pobles del voltant i gaudir de la gastronomia basca.

Hi havia ganes de futbol, hi havia ganes de Barça, i la fan zone, situada al pulmó de Bilbao, a un quart d’hora escàs de l’estadi, servia de reclam perfecte. Activitats, música i bon humor. I també una pantalla gegant per als centenars d’aventurers que van fer el viatge sense tenir entrada i que necessitaven un lloc on veure i cantar els gols d’Aitana i Alexia.

San Mamés es preparava per rebre una marea blaugrana sense precedents. Que una final hagi de ser a camp neutral és només una premissa. A banda de les entrades que tocaven a cadascun dels clubs, l’afició del Barça va comprar massivament les neutrals que venia la UEFA pel seu compte. Ves a saber què hauria passat si l’equip no arriba a remuntar a Stamford Bridge contra el Chelsea. El cas és que molt més de la meitat de l’estadi era culer. Això va quedar clar des del minut 1.

L'Olympique de Lió, aquell fantasma que s'havia cruspit el Barça en les dues finals anteriors, ja no feia por. No és cap mite, que l'afició sigui la jugadora número 12. Ningú va parar d'animar i els gols es van celebrar amb tanta força que una mica més i ensorra San Mamés. La festa es va allargar després del partit amb una volta d'honor que ningú volia que s'acabés mai. I a l'exterior de l'estadi, tres quarts del mateix, fent la cerveseta, el vinet i uns pintxos per omplir l'estómac abans d'enfilar el camí cap a casa. La tornada amb bus va ser més dolça que incòmoda. La Champions de Bilbao ha quedat per sempre més al llibre d'or de la història del Barça. I segurament no serà l'última.