Les revolucionàries del Barça abans d'Alexia Putellas

BarcelonaEl Barça va aconseguir la seva primera Lliga el 27 de maig del 2012 al vèncer l'Sporting de Huelva amb un gol de Marta Corredera en un dels camps de la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Només 200 espectadors van veure guanyar aquell equip, format per futbolistes encara en actiu com la mateixa Corredera, Vicky Losada i Leila Ouahabi. Ara, només 11 anys després, estem davant el millor Barça femení de la història, un equip que ha trencat barreres esportives i, sobretot, socials. Una mostra d'això és el desplaçament massiu de l'afició blaugrana a Torí ara fa un any per a la final de la Champions que les blaugranes van perdre davant de l'Olimpique de Lió. Només feia unes setmanes que Alexia i les seves companyes havien batut dues vegades el rècord mundial d'espectadors en un partit de futbol femení.

La qualitat suprema i la gana insaciable d'aquest conjunt han provocat que Alexia, Aitana, Mapi León, Graham Hansen, Paredes, Paños i la resta de l'actual generació disposi només un any després d'una nova oportunitat per aixecar el trofeu més desitjat. De totes maneres, independentment del que passi dissabte davant el Wolfsburg a Eindhoven, partit per al qual l'afició del Barça va esgotar en un tres i no res les 4.500 entrades disponibles, els seus noms quedaran inscrits per sempre amb lletres d'or en la història del club català i del futbol femení mundial. Elles són algunes de les màximes representants d'una revolució imparable.

Però, perquè estiguin sent possibles les glòries d'avui, abans moltes altres futbolistes van lluitar en contextos encara més difícils que el present per a l'esport femení. A continuació, posem sobre la taula les cinc futbolistes de la història del Barça sense les quals no s'entendria el moment actual. Elles són les altres Alexies.

Immaculada Cabecerán (1952-2018)

Diverses jugadores, liderades per Immaculada Cabecerán, van demanar el novembre del 1970 al president Agustí Montal i Costa la creació d'un equip femení de futbol del Barça. Montal va acceptar la proposta, que va acabar desembocant en el naixement de la Penya Femenina Barcelonista. La majoria de futbolistes van arribar gràcies a un anunci publicat a la Revista Barcelonista que va ser instigat per la mateixa Cabecerán.

"Inmaculada Cabecerán, que así se llama, tiene el proyecto de organizar un equipo de fútbol femenino dentro de la esfera del CF Barcelona. Para ello ya dio el primer paso, que fue hablar con el señor Montal, quien ha acogido la idea con simpatía pero advirtiendo que dará el 'sí' siempre que el equipo gane todos los partidos. La señorita Cabecerán ya cuenta con varias jugadoras, pero hacen falta más. Para ello espera que todas aquellas señoritas que están comprendidas entre los 18 y 25 años y deseen, naturalmente, formar parte de este equipo de fútbol femenino, llamen al teléfono 247 84 67 y la señorita Cabecerán les informará de todo. Las posibles aspirantes a jugadoras deben tener en cuenta que el debut del equipo será el día de Navidad en el estadio barcelonista", deia l'anunci.

El partit es va disputar el 25 de desembre de 1970 al Camp Nou. Va ser contra el Centelles, i el Barça, que aquell dia va jugar sense els colors blaugranes i va utilitzar el nom de Selección Ciudad de Barcelona perquè encara no era reconegut oficialment pel club, va tenir com a entrenador l'exporter blaugrana Antoni Ramallets. A banda de Cabecerán, altres noms que destaquen d'aquell equip són els de Lolita Ortiz (1944), davantera que va acabar sent la capitana del Barça, i la migcampista Carmen Nieto (1948).

Maria Teresa Andreu (1952)

Als terrenys de joc, Maria Teresa Andreu va ser una portera que va estar 12 anys a la Penya Femenina Barcelonista, entre les temporades 1971 i 1983. Però encara va tenir més rellevància als despatxos. El 2000, quan era directiva de la junta de Joan Gaspart, va aconseguir que l'equip, que llavors duia el nom de Club Femení Barcelona, entrés a l'organigrama de la Fundació del Barça. Per tant, 30 anys després de la seva creació, per fi el femení va formar part oficialment de l'entitat blaugrana. El 17 de juliol de 2002 es va constituir formalment el FC Barcelona femení una vegada el consell directiu ho va aprovar de forma unànime. Així, va passar a ser una nova secció del club.

Kety Pulido (1965-2022)

L'equip blaugrana va guanyar el seu primer trofeu oficial el 1994, quan va derrotar per 2-1 l'Oroquieta Villaverde a la final de la Copa de la Reina disputada a Las Rozas. L'encarregada d'aixecar la copa va ser Kety Pulido, la capitana d'aquell equip, que també va jugar la Copa Generalitat que el conjunt blaugrana va guanyar el 1985. El 1994 va ser l'últim dels 10 anys que la defensa va portar la samarreta del Barça. Pulido, malauradament, va morir el 2022 amb només 57 anys.

Sonia Bermúdez (1984)

És la tercera màxima golejadora de la història del Barça amb 123 gols, només superada per Jennifer Hermoso i Alexia Putellas. Va arribar a l'equip català procedent del Rayo Vallecano l'estiu del 2011 i, amb ella com a punta de llança, es va iniciar l'etapa triomfant del Barça. En la seva primera temporada, la 2011-2012, Bermúdez ja va ajudar l'equip a conquerir el primer títol de Lliga de la història amb 38 gols. Va ser la primera Lliga de les quatre consecutives (en totes va ser la màxima golejadora del campionat) que va guanyar amb el conjunt blaugrana. A més, també va celebrar la Copa de la Reina el 2013.

Melanie Serrano (1989)

Amb molta diferència respecte a les seves perseguidores, Melanie Serrano lidera la classificació de partits jugats amb el primer equip del Barça. Al retirar-se, al final del curs 2021-2022, Serrano va deixar el llistó en 517 partits repartits en 18 temporades al primer equip. Així, la defensa ha viscut en primera persona tota l'evolució que ha tingut el Barça i el futbol femení en el segle XXI. Des de jugar en camps de terra a aixecar la primera Champions League el 2021 a Göteborg, passant per un descens a Segona Divisió el curs 2006-2007. A banda de la Copa d'Europa, en el seu palmarès hi ha set Lligues i vuit Copes de la Reina.