Natalia Arroyo: "És tot un privilegi que el meu nom soni per entrenar el Barça"

BarcelonaCada cop que el Barça busca nous entrenadors al mercat per agafar les regnes de l'equip, un dels noms que sempre acaben sonant és el de Natalia Arroyo (Esplugues de Llobregat, 1986). Es va proposar per rellevar Lluís Cortés i ha tornat a aparèixer després que Jonatan Giráldez anunciés que no renovarà amb el club de Joan Laporta. L'entrenadora catalana, que rebrà la visita del Barça (14.00 h, DAZN) a Zubieta aquest diumenge, atén l'ARA per parlar sobre el seu últim any de contracte a la Reial Societat, el seu amic Giráldez i tota l'actualitat que rodeja a l'entitat blaugrana.

Porteu set victòries, sis empats i cinc derrotes en 18 partits. Quin és el balanç que fas de la temporada un cop passada la primera volta?

— En faig un balanç prou positiu. Aquests dos últims mesos de competició és quan hem agafat més embranzida, hem millorat resultats. En una Lliga de tres punts empatar no sempre ens suma. Et va mantenint més avall del que voldríem. És un moment que sento que l'equip està creixent, que estem anant a més.

La temporada 2021-22 vau quedar segones a la Lliga. Queda molt lluny tornar a aquella versió?

— Sí, a nivell de classificació sí. Vam aconseguir aquells resultats perquè vam guanyar sis partits consecutius només començar. Van ser 18 punts que ja teníem de sortida. Et posiciona en un punt d'autoestima i confiança. Intimides el rival perquè sap que arribes amb un to diferent. La Lliga ha crescut i ens està costant més, aquesta temporada.

Vau jugar la ronda classificatòria de la Champions, però el Bayern Múnic us va eliminar. ¿Com va ser aquell petit pas per la màxima competició europea?

— Tota una experiència, molt bonic. Ens vam sentir molt a prop del Bayern. Vam sentir que jugàvem a un joc que representava la nostra identitat, no el vam canviar. L'actuació del partit d'anada va ser molt bona, però en el de tornada vam comprovar el nivell que hi ha a Europa.

Jonatan Giráldez se'n va del Barça a final de temporada. ¿Et vas assabentar del seu comiat a través de la premsa o ja t'ho havia comentat?

— Parlo amb certa regularitat amb el Jonatan i sí, vaig tenir la sort de saber-ho abans que vosaltres [la premsa]. Al final, és una opció professional magnífica per a ell i la seva família, i me n'alegro molt per ell. És una experiència que volia viure. En aquest seguiment anem parlant per saber com ho porta, si ho té tot preparat i com ho va compaginant amb una situació difícil en el futbol femení espanyol. En altres països, com a la lliga alemanya, al gener la gent ja sap de manera oficial on serà l'entrenador la següent temporada. Això s'ha de normalitzar aquí [a Espanya]. Que ja sàpiguen que no continuarà no vol dir que no ho faci el millor possible d'aquí al final. Entenc que el Barça seguirà en bones mans.

Com creus que ha de ser el nou entrenador del Barça?

— No crec que jo hi hagi d'afegir gran cosa. Entenc que el Barça té molt clar des de fa anys quin és el seu model, quines són les persones perquè es porti a la pràctica. En el femení fa temporades que s'han pres decisions amb molta consciència del camí que s'havia de prendre: des de l'arribada de Xavi Llorens fins a la continuïtat de Fran Sánchez i l'arribada del Lluís [Cortés], que va teixir un equip competitiu i professional amb una identitat de futbol molt clara. Ha de ser un entrenador que defensi el producte i cuidi la gent de la casa mentre se segueix guanyant.

El teu nom sona cada vegada que es busca un relleu a la banqueta del Barça. ¿Hi ha hagut algun tipus de contacte entre el club i tu?

— A mi em provoca un somriure d'agraïment sentir aquesta estima que em poden tenir els mitjans de comunicació o el club. És tot un privilegi que el meu nom soni, tot just quan acabo de començar la meva carrera com a entrenadora. Soc conscient que estic fent coses interessants a la Reial Societat, però no sempre m'han sortit bé. Que em vinculin amb el gran monstre, el gran equip campió, i que algú pugui considerar que soc una candidata possible m'omple d'orgull i de responsabilitat. Tinc una relació personal amb la gent que hi ha a dins de Can Barça i he seguit de prop la sortida del Jona. A partir d'aquí, és l'únic que et puc dir.

I t'agradaria entrenar el Barça?

— Hi he jugat i tinc la sensació que la meva sortida va ser la que havia de ser. Em va obrir altres portes i em va permetre conèixer altres realitats. Però evidentment que li tinc una estima al club del qual he sigut aficionada des de petita. Sento que unes quantes, com jo o Núria Llansà, entre altres pioneres, vam fer possible que aquest Barça estigui traient pit i funcionant. El Barça és un dels llocs per seguir creixent com a entrenadora i és una possibilitat que m'ompliria moltíssim. Si arriba la trucada del Barça, espero arribar-hi tan preparada com sigui possible i capacitada per fer navegar el vaixell amb la grandesa amb què cal fer les coses. Només m'hi veig guanyant, i això em reclama seguir treballant en el dia a dia per estar preparada.

Sembla que encara no s'han arreglat les coses entre la Reial Federació Espanyola de Futbol i les jugadores.

— Crec que estem en una etapa de més diàleg. A la selecció catalana sempre em comunicava amb els clubs. M'agradaria que les federacions fossin dialogants. He estat parlant més amb seleccionadors d'altres països que amb el de la selecció espanyola. Ara mateix estem obrint camins amb les categories inferiors i amb l'absoluta, amb Montse Tomé. Això anteriorment no s'havia viscut, i és una llàstima.

Acabes contracte el 2024. Quin és el teu futur com a entrenadora? El futbol estatal, l'estranger, les seleccions...?

— El meu futur més immediat és el següent partit. Fer-ho bé em posicionarà millor en la resta de coses, sigui continuïtat al club o sortida. S'ha de concretar. M'agradaria viure alguna experiència fora d'Espanya en algun moment de la meva carrera, ja que com a jugadora no vaig poder-ho fer. M'agradaria sentir que el projecte on soc és engrescador, i a la Reial Societat és així. Quan no passi, marxaré.

I t'imagines deixar les banquetes i tornar a fer de periodista o analista?

— Ara mateix no, però no ho descarto. Ho trobo a faltar. M'agradava molt la feina que feia. Vaig tenir la sort que em van deixar fer-la a la meva manera. No era ningú quan vaig entrar a l'ARA, i el Toni Padilla va entendre que hi havia una petita entrenadora darrere del teclat. Vaig poder escriure de futbol d'una manera molt personal i li estic molt agraïda al diari. Vivia una mica més tranquil·la. Però si pogués triar, m'agradaria seguir a les banquetes.