El paradís fictici del Barça femení
Barcelona"Hi ha més filtracions que mai al Barça femení", em va assegurar fa poc una persona amb vincle directe amb el vestidor de l'equip. Probablement és així. Per primera vegada hi ha esquerdes rellevants a la imatge mediàtica de paradís sense maldecaps en la qual ha viscut l'equip blaugrana des de la seva professionalització el 2015. Aquell que, per exemple, va comportar l'absència de crítiques dels periodistes, els seguidors i la junta directiva en les dues finals de la Champions League perdudes contundentment davant l'Olympique de Lió en un atac de condescendència que dubtosament afavoreix el creixement del futbol femení.
L'estira-i-arronsa durant les negociacions per renovar Alexia Putellas, la marxa de Jonatan Giráldez i Markel Zubizarreta i els dubtes amb relació al futur de l'equip a causa de la disminució de la inversió que hi haurà per part del club han trencat la capa de silenci públic que embolicava els assumptes espinosos. Esclar que Aitana i Alexia tenen una relació personal incòmoda; esclar que Markel i Giráldez no marxen només per diners i ganes de viure noves aventures; esclar que hi ha persones a la zona noble de l'entitat que fa temps que consideren que s'hauria d'invertir menys en el primer equip femení. Però, tot plegat, no roba ni una engruna d'esplendor a un dels millors equips de la història de l'esport i al fet que el Barça sigui un dels clubs del futbol europeu que ha apostat més decididament pel futbol femení en l'última dècada. S'han d'explicar les dues parts: la brillant i la fosca. És compatible una cosa amb l'altra.
Els Chicago Bulls de Michael Jordan i el Barça de Pep Guardiola també van tenir les seves misèries. No hi ha cap raó per furtar al lector informacions com ha passat en el Barça femení des del 2015, el moment en què el departament de comunicació del club, fent la seva feina, va aconseguir un control gairebé absolut del relat de l'equip que no ha començat a perdre fins gairebé una dècada més tard. La professionalització del futbol femení comporta que les jugadores cada vegada tinguin més persones que formin part dels seus entorns i, cadascuna d'elles, també té l'anhel de construir el seu propi relat. Així, com està passant en les renovacions pendents, és fàcil trobar-se que les diverses parts de l'assumpte donen versions contraposades sobre un mateix fet i que, quan algun mitjà publica una informació que molesta, es filtren ràpidament suposats desmentiments en d'altres.