Jonatan Giráldez: "La meva idea era deixar el primer equip quan em van oferir ser-ne l'entrenador"

Sant Joan DespíEs mira l'entrenament des de la distància acompanyat pel seu cos tècnic. Fa dos anys que ocupa el seient principal de la banqueta del Barça, però encara és un desconegut per a gran part de l’afició. Jonatan Giráldez (Vigo, 1991) atén l’ARA hores abans de tornar a ocupar el lloc noble a la banda, aquest cop, al Camp Nou, en el partit d'aquest dijous a la Lliga de Campions contra el Bayern (18.45 h, DAZN).

Fa menys de dos anys que vas convertir-te en l’entrenador del Barça. Com recordes aquells dies?

— La setmana prèvia jo havia pactat el que faria la temporada següent. La meva idea era deixar el primer equip femení. No detallaré quin era el meu nou rol, però sí que continuava al club. No estava 100% tancat, però ja havia parlat amb Markel Zubizarreta (mànager general de l'equip femení) que no volia continuar. Vam trobar una solució, una opció per poder continuar treballant d’allò que em venia de gust, i després de l’últim partit, quan ja va passar tot, va ser quan em va trucar i em va oferir directament ser l’entrenador de l'equip.

Com va ser la trucada?

— Jo estava a la platja amb la meva parella i amics, quan em truca en Markel i em diu: "Hem de parlar". I jo vaig respondre que "bé parlem, no?" [riu]. Llavors em diu que havia de ser en persona i que havia d'anar a la Ciutat Esportiva. Jo estava en banyador i xancletes! Durant el trajecte cap allà penso en dues coses: que em diria qui seria l'entrenador la temporada següent o que m’oferiria l'oportunitat de ser-ho jo.

I va ser la segona.

— Quan m'ho va oferir, al moment vaig dir que sí.

Com es va prendre l'staff la decisió? Des de fora, va sobtar que el relleu fos l'analista i no el segon entrenador.

— Al final tant el Rafel [Navarro] com jo érem tots dos entrenadors assistents. Jo estava a la grada i el Rafel a la banqueta. Teníem funcions molt semblants pel que fa a pilota aturada i de tasques d’entrenament i desenvolupament del model de joc. La sensació que jo vaig tenir és que, de cara a l'staff, va ser molt bona notícia. Durant els primers tres o quatre dies, mentre es feien els tràmits dins del club, ho vaig portar en secret, però un cop es va tancar, vaig trucar un per un a tot el cos tècnic i jugadores per explicar-los els canvis.

Vas agafar un equip que acabava de ser campió d'Europa sent la teva primera experiència com a primer entrenador. És un canvi notable.

— Sí, tot i que feia dues temporades i mitja que treballava amb aquest equip i amb una implicació directa en el que fèiem al dia a dia. Jo coneixia les jugadores, elles em coneixien a mi. És cert que com a entrenador canvia pel que fa a les relacions humanes, perquè em prenc les coses amb una mica més de distància, però soc una persona que m’agrada molt el contacte, dir les coses com les sento, i en aquest sentit no he canviat.

Ara la situació és ben diferent. Torna la Champions al Camp Nou. Arriba en el moment de més calma en el vestidor des de l'inici de temporada?

— No t’enganyaré, al principi de la pretemporada, quan fas tants canvis i a part hi ha jugadores importants que marxen, es fa complicat. Tinc molta confiança en el rendiment que poden donar les futbolistes, i crec que ara mateix la línia que tenim va en la direcció que esperàvem. Contra el Madrid vam fer un dels millors partits de la temporada. Contra el Bayern arribem amb sensacions molt positives i totes les jugadores se senten importants. La identitat de l’equip és la que ha de ser jugui qui jugui: has d’anar amb la mentalitat de guanyar, de pressionar a dalt, de tenir la pilota, de crear ocasions, de marcar gols, de fer que la gent del Johan gaudeixi, i crec que ara mateix ho estem aconseguint.

Ha sigut un inici de temporada convuls amb els problemes tant a la Lliga com amb la Federació.

— És veritat, totalment cert. Totes les coses que passen a escala personal tenen una afectació amb el que passa després a la gespa. Sobretot quan implica una competició, com amb la polèmica amb les àrbitres, el tema amb la Federació, el tema dels camps de futbol... Hi ha moltes coses que no es van fer de la manera que s’havien de fer i això va tenir una repercussió directa en les jugadores.

Com s'ha viscut el conflicte de la selecció al vestidor?

— És una situació complicada per a tothom: selecció, jugadores... Si et dic la veritat, portem més d’un mes sense que surti el tema. Però sí que va tenir una afectació perquè totes aquelles coses que passen al futbol, siguin futbolístiques o personals, les has d’afrontar. Cal entendre què és el que està passant per intentar trobar una solució.

La unió en el vestidor no s'ha trencat per aquest conflicte, doncs.

— No. Tothom vol jugar, això és una realitat i passen coses, com a qualsevol lloc, però coses que són normals. La competència que tenim és molt sana. És important tenir la humilitat i el carisma per entendre que el futbol és un esport d’equip i que tothom ha d’anar en la mateixa direcció.

Que el nivell de la Lliga F sigui baix, com us afecta pel que fa a la competitivitat?

— Si tens una germana que és més gran que tu i jugues amb ella a futbol, la petita sempre millorarà més que la gran, perquè a aquest nivell de competitivitat, necessita donar la seva millor versió. Això és el que ens passa a la Lliga. Que cada partit juguem amb la sensació de molta superioritat, implica que hem de buscar eines per sobreposar-nos-hi i això depèn de nosaltres, no de la competició. Per tant, la nostra germana gran és el mateix entrenament, on provoquem escenaris al mateix nivell competitiu, ja que és on les millors competeixen amb les millors.

Aquest mes la càrrega de partits ara serà enorme: 9 partits en 31 dies. Fins a quin punt us preocupa pel que fa a les lesions?

— Em preocupa, si et digués que no, et mentiria. Necessito portar les jugadores al límit perquè puguin millorar. Tot i això, hem de posar-ho a la balança i ajustar-nos de la millor manera possible a la situació i al calendari. És una situació que preocupa, però que intentem fer tot el possible per reajustar-la perquè no hi hagi lesions, però sabem que en el futbol les lesions són presents i multifactorials i que sempre hi seran.

I la lesió d'Alexia? Com ha afectat el vestidor i la preparació de la temporada?

— Va passar durant el període de vacances com a equip, preparant l’Eurocopa. Per tant, com a entrenador i amb el Markel ens vam poder organitzar a dos mesos vista. "No tenim l'Alexia, què fem? De quina manera ens reorganitzem? Quin perfil de jugadora podem fitxar per intentar fer l’equip més competitiu possible?" Però, evidentment, tant en l'aspecte personal com en el futbolístic és un buit molt gran perdre l’actual millor jugadora del món. Com a entrenador has de buscar eines per intentar omplir aquests buits, modificant rols d’altres jugadores i amb nous fitxatges.

Hi ha hagut diversos canvis de rols dins del vestidor arran de la lesió d'Alexia.

— El primer que vam fer va ser afegir una altra capitana i l'equip va decidir que seria la Irene [Paredes]. Entre les capitanes i la resta de jugadores, en l'àmbit personal, anímic i futbolístic cadascuna va agafar el seu espai. Al final la naturalesa de cada jugadora fa que es vagin omplint tots els buits que ha deixat l’Alexia, i tenim moltes jugadores que han agafat un altre rol per donar la seva millor versió, humana i futbolística, i que pugui ajudar l’equip.

Aquest dijous torneu al Camp Nou. Què vas sentir sent el primer entrenador del femení en dirigir l'equip amb un Camp Nou ple?

— És una cosa que no oblidaré mai a la vida, mai. Vagi com vagi la meva carrera com a entrenador, són coses que les tens allà i que de tant en tant intento donar-hi la importància, el valor, el privilegi que vaig sentir estant sobre la gespa. Va ser una sensació indescriptible. Primer per la reacció del públic comprant les entrades i omplint l’estadi, amb la rebuda, que va ser una sensació única, i després l’ambient que vam tenir durant tot el partit, a part de la dinàmica positiva de gols, ocasions, el públic, els llums... Recordo que posteriorment, quan va acabar el partit, la gent es va quedar asseguda al seu seient perquè s’ho havia passat bé i això és una cosa que s’ha de destacar, perquè quan vam jugar el següent partit contra el Wolfsburg va passar exactament el mateix. Això ja no es tracta de forçar una situació, sinó que l’afició hi va creure, l’equip hi va creure i el que es va crear d’aquella fusió va ser un resultat únic en sentiments. I no parlo de futbol, parlo de sentiments com a persona.

Ara torneu al temple i contra un equip com el Bayern.

— Necessitem que vingui tothom i que ens donin aquest suport que durant la temporada vam tenir, perquè ja no és que ajudi l’equip, és que s’ho passaran bé. Necessitem que aquesta sensació d’equip es traslladi a les grades, i donar la importància que mereix cada partit perquè juguem contra el Bayern: que ens va guanyar a la pretemporada, perquè històricament hi ha una relació complicada amb partits molt disputats. Perquè hem de guanyar, hem de guanyar jugant bé a futbol, i això implica que necessitem que ens donin el seu suport perquè la cosa pugui anar bé.