L'hegemonia del Barça a Europa tampoc es discuteix
Les blaugranes superen el City amb la renda de gols necessària per quedar primeres de grup (3-0)
BarcelonaEl Barça ha esvaït tots els dubtes que havia sembrat al principi de la temporada amb una victòria contundent davant el Manchester City. Gairebé 30.000 aficionats, que no s'han cansat d'animar en cap moment, han volgut acompanyar el seu equip en el primer partit del femení aquest curs a l'Estadi Lluís Companys. L'ocasió ho mereixia. El conjunt citizen els va etzibar un 2-0 a l'anada que l'equip de Pere Romeu ha volgut demostrar que només va ser un accident, que l'hegemonia del Barça no es discuteix. Amb el triomf, les blaugranes acaben la fase de grups com a primeres i s'estalviaran els altres peixos grossos en un sorteig de quarts de final que no se celebrarà fins al 7 de febrer a Nyon (Suïssa), a la seu de la UEFA.
En el seu primer partit com a titular –i en substitució de la lesionada Graham Hansen–, Salma Paralluelo ha sigut la primera a posar la por al cos de les rivals. Ni cinc minuts ha tardat el conjunt català a fabricar la primera ocasió, una rematada creuada de l'aragonesa que s'ha topat amb una bona aturada de Khiara Keating, la millor de les angleses. Aquest seria el guió del partit: el Barça mossegant, atacant i atacant, mentre Keating –i les pèrdues de temps que han fet enfadar, i amb raó, l'afició– mantenien la resistència d'un City clarament superat. Keating ha brillat per aturar les rematades d'Ewa Pajor i d'Esmee Brugts, i la central catalana Laia Aleixandri també s'ha fet un fart de tallar jugades d'un Barça decidit a guanyar.
Les de Pere Romeu imposaven el ritme davant un City que trobava a faltar algunes de les seves futbolistes més destacades, com la davantera Bunny Shaw i la capitana Alex Greenwood. Però malgrat fabricar ocasions clares i fer-se un tip de recuperar pilotes, les blaugranes no aconseguien obrir la llauna. El duel era preciós, amb el Barça jugant a un alt nivell, cosa que ha engrescat una afició que s'ha entregat a les seves futbolistes, a diferència del cementiri que ha estat el Lluís Companys en els dos darrers partits dels seus homòlegs masculins. Les banderoles amb els colors del Barça i amb la senyera lluïen a les grades, així com els càntics i els aplaudiments de suport. La festa de l'afició només ha viscut un petit ensurt, quan Jill Roord, en l'única possessió llarga del City en atac, ha finalitzat una jugada amb un cacau al travesser.
Clàudia Pina obre la llauna
Tot rutllava, però faltava el més important: el gol. Pajor, una davantera que sap què és jugar finals de Champions però que no ha guanyat mai la competició, ha posat a prova per enèsima vegada Keating. Aquest cop, amb una rematada des de la frontal que la portera de només 20 anys ha enviat a córner. Se'n feia creus l'ariet polonesa, insistent en buscar una diana que no arribava. Abans, Aitana Bonmatí havia provat fortuna amb una vaselina llunyana. Les ocasions se succeïen, però faltava una mica més d'encert. Fins que Clàudia Pina ha trobat una recompensa ben merescuda.
A les portes del descans i després d'una bona i llarga jugada, Pina ha recollit un refús al cor de l'àrea i, per fi, la pilota ha acabat al fons de la xarxa. Esclat d'emoció i alegria a les grades i abraçada col·lectiva entre les jugadores. Ja s'havia fet el més difícil: obrir la llauna. Quedava, però, marcar com a mínim dos gols més per deixar endarrere i oblidar definitivament el 2-0 de l'anada a Manchester que privava les blaugranes de ser primeres de grup.
El Barça ha sortit a la segona meitat tal com havia acabat el primer temps: amb una gran intensitat. En menys d'un minut, Pina ha fregat el segon, però novament ha aparegut Keating. El segon tardaria una mica més en arribar. Pajor, amb un bon revers, ha assistit Aitana amb la defensa del City molt avançada i la flamant guanyadora del The Best ha conduït la pilota, decidida, fins a la porteria rival per fer-la passar per sota les cames de la portera.
S'arribava a l'hora de partit i Montjuïc cantava i ballava, a l'espera del tercer. Aitana toparia amb el travesser, però seria Alexia Putellas —qui, si no?–, qui saltaria al terreny de joc per marcar-lo. Els minuts que la capitana portava a la gespa es podien comptar amb els dits d'una mà quan ha agafat la pilota i ha connectat una rematada ajustada al pal dret de Keating. Feina feta. Pajor hauria pogut arrodonir el resultat amb un gol que no ha arribat i que hauria estalviat una espurna de patiment perquè el City, amb més cor que encert, ha intentat sortir de la cova als darrers minuts. Però el relat ja estava clar: l'hegemonia del Barça no està en dubte.
