Incerteses i malestars del Barça femení

BarcelonaLes retallades que està havent-hi al Barça, des de les seccions fins als empleats, passant per La Masia, no estan passant desapercebudes al vestidor i als despatxos del Barça femení. Com ja va explicar l'ARA al maig, les actuals campiones de la Champions League temen que afectin d'una manera o una altra durant el curs 2023-2024, en el qual l'objectiu de l'equip blaugrana és tornar a aixecar el màxim títol continental. Tant o més difícil que reeditar-lo serà retenir gran part de la columna vertebral de la plantilla i les ments pensants de fora del terreny de joc. Alexia Putellas, Mapi León, Patri Guijarro, Mariona Caldentey, Sandra Paños, Lucy Bronze, Marta Torrejón i Asisat Oshoala acaben contracte l'estiu del 2024. També l'entrenador, Jonatan Giráldez, i el mànager general, Markel Zubizarreta.

"No crec que el club pugui afrontar totes aquestes renovacions en la seva situació econòmica actual. Aquest estiu, perquè el Barça pogués complir el fair play econòmic, ha hagut de marxar Crnogorcevic, però també Nuria Rábano i Emma Ramírez", explica a l'ARA una font molt propera al vestidor blaugrana. Una de les pors de Zubizarreta –que cada vegada veu més pròxima la seva sortida del club–, i també de Giráldez, és que moltes de les jugadores no es puguin retenir i s'acabi empobrint la qualitat de la plantilla. I al voltant del vestidor, que s'esperava que el club fos molt més contundent en el comunicat que va emetre pel cas Rubiales, hi ha la preocupació que la sortida de l'actual mànager general provoqui que les renovacions s'hagin de negociar amb una persona menys preparada per portar a terme aquesta tasca.

D'altra banda, el context de la Lliga F tampoc hi ajuda. Ha costat sang, suor i llàgrimes que la patronal i els sindicats es posessin d'acord pel que fa al salari mínim de les jugadores, que ara ha d'augmentar de cara a aquest curs dels 16.000 euros anuals fins als 21.000. Finalment, la competició començarà aquest cap de setmana després d'una jornada de vaga i el Barça s'enfrontarà a domicili aquest dissabte a les 19 h al Madrid CFF, l'únic equip que va ser capaç de guanyar-lo a la Lliga el curs passat. Mentrestant, altres competicions com la FA Women's Super League (la lliga anglesa), cada vegada tenen més poder econòmic gràcies a una millor gestió dels clubs i les institucions. Així, si les coses no canvien, el Barça anirà tenint més complicat competir econòmicament contra clubs com el Chelsea, el Manchester United o l'Arsenal.

Prova d'això són les sortides aquest estiu de Geyse Ferreira i Laia Codina, que no estaven planificades pel club blaugrana. El Barça no ha pogut fer res davant l'oferta salarial del Manchester United per la davantera brasilera. Segons ha pogut saber aquest diari mitjançant fonts d'Arístides Maillol, era cinc vegades superior al que Geyse cobrava al Barça. També per una proposta salarial superior ha marxat Codina a l'Arsenal, malgrat que en el seu cas s'hi ha sumat la falta de minuts a l'equip català a causa de tenir davant dos pals de paller en la posició de central com Mapi León i Irene Paredes.

Falta de competitivitat

Però la qüestió econòmica no és l'única que preocupa. Jugadores procedents d'altres lligues com l'anglesa Lucy Bronze han mostrat la seva decepció pel baix nivell general que hi ha a la Lliga F –el Barça ha guanyat les últimes quatre edicions, en les quals només ha cedit tres empats i dues derrotes en total– i per les condicions d'alguns terrenys de joc, que encara són de gespa artificial. De fet, hi ha persones amb molts lligams amb el futbol femení espanyol que expliquen que el que volen realment les jugadores situades en l'escala inferior del futbol professional "no és cobrar 3.000 euros més o menys a l'any, que no els solucionen gaire cosa, sinó jugar en camps de gespa natural, tenir fisioterapeutes i unes millors condicions de viatge".

Quina és la solució?

El director d'Esports del Barça, Xavi Budó, va informar en una entrevista recent a Mundo Deportivo que la previsió de pressupost del Barça femení aquest curs és de 17,5 milions d'euros. Malgrat això, el Barça només ha pogut incorporar gratis la lateral catalana Ona Batlle i la jove promesa neerlandesa Esmee Brugts i no ha tingut capacitat de resposta per fitxar una davantera de primer nivell davant la sortida inesperada de Geyse Ferreira. Així, afronta el curs amb una sola jugadora per a la posició de nou: Oshoala.

Durant els últims anys s'ha dit que el Barça femení és l'única secció del club que és autosuficient. És una veritat a mitges. La major part dels ingressos procedeixen de patrocinadors que comparteixen amb el masculí, com actualment Spotify i Bimbo i anteriorment Stanley, els quals, segons informen fonts de l'àrea comercial del Barça, encara tenen com a prioritat l'equip masculí malgrat els èxits enormes del femení. Així, des dels despatxos nobles s'explica que "l'única manera que el femení es pugui mantenir en el mateix nivell que fins ara és que el masculí el dopi, com passa amb les altres seccions, perquè les futbolistes cada vegada estan més valorades i la lliga anglesa creixerà molt".

El dubte de la porteria

La plantilla del Barça aquest curs ha quedat molt curta a causa de la manca de reforços. Només està formada per 22 jugadores que tindran l'ajuda de futbolistes del filial com Vicky López i Giulia Dragoni. Un dels grans dubtes és qui ocuparà la porteria. Sandra Paños ha estat durant els últims anys la indiscutible sota els pals, però la irrupció al Mundial de Cata Coll, que li ha pispat el lloc a Misa Rodríguez a la selecció espanyola, fa que alguns professionals ja la vegin preparada per passar per davant de Paños al Barça. "La Cata és molt bona i ja està en condicions de fer aquest pas, sobretot si està en el seu millor to físic", assegura una font propera al vestidor blaugrana. De totes maneres, adverteix que "Paños no acceptaria ser suplent i això podria ser una bomba que complicaria la gestió del grup".