La final de les finals enfronta dues gotes d'aigua

BarcelonaHan hagut de passar dos anys i canviar Torí per Bilbao per tornar a veure la final de les finals. Barça i Olympique de Lió es veuran les cares en el partit decisiu de la Lliga de Campions aquest dissabte (18 hores / TV3) a l'estadi de San Mamés, que estarà tenyit gairebé del tot de blaugrana. La previsió és que se superin amb escreix els 15.000 culers que hi va haver a la ciutat piemontesa; el desplaçament té tots els números per ser històric. D'altra banda, és la quarta final consecutiva de les blaugranes, que busquen el tercer títol i vèncer el Lió després de les dues finals perdudes el 2019 i el 2022.

Les setmanes prèvies al partit han servit perquè l'ambient hagi anat pujant de to amb els comentaris de les futbolistes en diversos mitjans. "Haver perdut contra el Lió aquelles dues ocasions et fa tenir set de revenja, de canviar-ho i de ser, en aquesta final, nosaltres les que guanyem", va explicar Salma Paralluelo en una entrevista a l'ARA. Per la seva banda, Christiane Endler, la portera francesa, va desafiar les paraules de les jugadores blaugranes: "Són dues Champions [les del Barça] contra vuit [les del Lió], crec que no es pot comparar. El Barça ha fet una feina increïble els últims anys, però encara li falta molt. Tota la història que té el Lió no és comparable amb dues Champions", va dir davant els mitjans espanyols.

El conjunt blaugrana viatja amb tota la plantilla a Bilbao. Fins i tot Mapi León forma part de la llista malgrat que no té encara l'alta mèdica. Un dels dubtes de l'onze inicial és si Giráldez apostarà per Alexia Putellas (renovada aquesta setmana fins al 2026) d'entrada o si la dues vegades Pilota d'Or continuarà tenint el paper secundari que va viure a l'eliminatòria de semifinals davant el Chelsea. També hi ha la incògnita de si l'extrem esquerre serà per a Mariona, com a l'anada davant les angleses, o per a Fridolina Rolfö, com a la tornada. De l'avançament de la posició de la futbolista sueca dependrà que als laterals hi hagi lloc per a Ona Batlle i Lucy Bronze o només per a una d'elles.

Cara a cara entre Giráldez i Bompastor

Sonia Bompastor, l'entrenadora del Lió, va ser una de les figures més importants en l'explosió del futbol femení a França. Com a jugadora, va guanyar vuit lligues repartides entre Montpeller i Lió i, amb aquest últim equip, va proclamar-se campiona d'Europa per primer cop en la història de qualsevol club francès. De fet, ho va aconseguir en dues ocasions. Com a entrenadora, és la seva tercera temporada i ja ha guanyat tots els títols possibles. Ara se li presenta l'oportunitat d'aixecar una segona Champions.

Abans de triomfar en el futbol francès, Bompastor va jugar uns anys als Estats Units. Concretament, al Washington Freedom. Aquest equip es va dissoldre el 2011 i l'any següent es va fundar el Washington Spirit, aparentment sense cap vinculació més que l'estadi on jugaven, el qual ja ha abandonat. Què té a veure tot això amb Jonatan Giráldez? L'entrenador gallec va anunciar que deixaria la banqueta del Barça al final de la temporada per signar, precisament, pel Washington Spirit, on gairebé se li multiplicarà el sou per cinc.

Aquest equip, malgrat tenir poques vinculacions directes amb el conjunt on va jugar Bompastor, comparteix el més important: ser l'únic equip de primer nivell a la ciutat de Washington, on s'explica que l'Spirit va néixer de les cendres del Freedom. La seva propietària, Michele Kang, va anunciar fa un any que treballava en un canvi d'imatge del club de cara al 2025. L'equip ja ha tornat a les equipacions fosques que caracteritzaven el Washington Freedom i rumia un canvi de nom. Un altre vincle entre els entrenadors d'aquesta finalíssima és que Michele Kang, empresària coreana, és a la vegada la propietària de l'equip que ha convençut l'entrenador gallec i qui té la major part del percentatge de propietat de l'Olympique de Lió, a banda de ser-ne la presidenta.

Molts paral·lelismes com a entrenadors

Giráldez i Bompastor han seguit unes carreres semblants com a entrenadors. Tots dos van arribar al Barça i al Lió, respectivament, sense haver passat per altres equips professionals. Bompastor, des que es va retirar dels terrenys de joc el 2013, va mantenir la vinculació amb el Lió per ajudar al desenvolupament de les futbolistes. Més endavant, el 2021, li va arribar l'oportunitat d’entrenar el primer equip femení de l’equip francès. Giráldez, per la seva banda, va començar a entrenar a les categories inferiors de la Federació Catalana de Futbol (FCF) i la seva bona feina el va portar a formar part del cos tècnic de Lluís Cortés, l'entrenador de la primera Champions del Barça. Amb la sortida del balaguerí el 2021 es va convertir en el seu substitut.

Aquell mateix estiu Bompastor també va arribar a la banqueta del Lió i en la primera temporada dels dos dirigint els gegants del futbol europeu ja van arribar a la final de la Champions de Torí, que va vèncer el Lió per 1-3. Tots dos han mantingut l'excel·lència en les tres temporades al capdavant dels seus equips. S'han proclamat campions de lliga en totes les temporades; Giráldez ha aconseguit dues Copes i Bompastor una, i s'han emportat una Champions cadascú a l'espera del que passi aquest dissabte.

Mentre que la marxa de Giráldez està confirmada des del desembre, diversos mitjans asseguren que aquest també serà l'últim partit de Sonia Bompastor al Lió. En el seu cas, per posar rumb cap al Chelsea. Però només un dels dos marxarà de Bilbao, i del seu equip, amb una Champions més.