El Barça torna a vestir-se de Barça i jugarà la cinquena final de Champions

BarcelonaMissió assolida amb èxit. L’espera va valdre la pena i el Barça ja té els bitllets per a la final de la Champions League després d’una exhibició a Stamford Bridge (0-2), en un partit en què les blaugranes van aixecar el resultat del partit d’anada (1-2 en el global). Bilbao ja pot anunciar que el Barça serà el primer finalista a San Mamés, a l’espera del guanyador entre el PSG i Olympique de Lió de la segona semifinal. Les jugadores del Barça van abandonar fa uns dies l’Estadi Olímpic amb l’alè dels aficionats al crit de “Sí que es pot!” Ja diuen que la unió fa la força. I així va ser. Tot i el resultat advers de l’anada, el Barça no va defallir. El conjunt de Jonatan Giráldez pot respirar tranquil després de plantar-se a la seva cinquena final de la màxima competició europea, la quarta de manera consecutiva.

Feia dies que Stamford Bridge lluïa el cartell de “Sold out” i 39.398 espectadors van gaudir d’una magnífica tarda de futbol amb una àmplia presència d’aficionats blaugranes. Un canvi en l’onze inicial per a cada equip respecte al que van presentar fa una setmana a Montjuïc. Giráldez va alinear Lucy Bronze per banda dreta, cosa que va fer que Ona Batlle tornés al lateral dret i Rolfö ocupés la posició d’extrem. Per la seva banda, Emma Hayes va donar entrada a Macario després que Mayra Ramírez fos baixa per lesió a última hora.

L’inici del partit va ser vibrant, amb un ritme frenètic. El joc vertical i la pressió rere pèrdua de les blaugranes van provocar un munt d’espais entre línies i a l’esquena de la defensa local. Tot i això, el guió va ser semblant al de l’anada, amb poques arribades i poc perill per a la porteria de Hampton. Pel que fa al conjunt anglès, i per sorpresa de ningú, va limitar-se a especular i fer passades curtes i segures entre les seves jugadores amb una Lauren James omnipresent sobre el terreny de joc. Els pocs arguments ofensius del Chelsea els va aprofitar el Barça gràcies a la màgia d’Aitana Bonmatí, que per enèsima vegada, va demostrar per què és la millor futbolista del planeta. Que la de Ribes era especial i que podia crear obres d’art sobre la gespa ja ho sabíem. Doncs ara també sabem que és capaç de decidir unes semifinals de la Champions. Després d’una llarga possessió a camp contrari, la 14 va rebre una pilota filtrada a la frontal de l’àrea, va controlar, va retallar i amb un xut ras creuat al pal llarg, afavorit per un rebot a les cames de Buchanan, va enviar la pilota al fons de la xarxa per igualar l’eliminatòria.

Corria la mitja hora quan el Barça va donar el primer cop de puny sobre la taula. Va ser aleshores quan el Chelsea es va despertar i va gaudir dels seus millors minuts del partit. Primer, a través d’una rematada a la fusta de Leupolz que va servir per advertir el Barça que no jugava sol, que al seu costat hi havia un senyor equip com és el Chelsea. La jugada, però, va quedar anul·lada per fora de joc. Ho van continuar intentant les nord-americanes Macario i Lauren James, però la seguretat i presència de Cata Coll sota pals van ser claus per evitar el gol local. La revolta blue va durar poc més de deu minuts. El conjunt de Jonatan Giráldez va aconseguir refer-se amb la pilota i la possessió i va gaudir inclús d’un parell d’ocasions per part de Graham i Rolfö abans d’arribar al descans.

Amb la sort de cara

La segona meitat va començar amb el mateix patró que la primera, amb contracops d’ocasions per a tots dos conjunts. I si bé la setmana passada la sort estava negada amb les catalanes, ara va ser tot el contrari. Els segons quaranta-cinc minuts només van tenir un color: el groc amb la senyera al pit, ahir en substitució del blaugrana habitual. Abans, però, una jugada col·lectiva del Chelsea va finalitzar amb un llançament a la base del pal de Cata Coll. Va ser a partir d’aquest instant que el monòleg i la fortuna blaugrana han fet efecte. En poc més de cinc minuts, Buchanan va veure dues targetes grogues, i en conseqüència que veiés la darrera mitja hora del partit des de la graderia.

El partit va trencar-se, amb tots dos equips anant amunt i avall, fins que vora el minut 75 Aitana –qui, si no?–, va caure dins l’àrea desequilibrada per Lawrence i Carter. La catalana va esmunyir-se entre les dues rebent una empenta que la va fer caure. Aquesta vegada, a diferència del partit d’anada, el penal va ser revisat i concedit pel VAR. Fridolina Rolfö, l’altra heroïna d’Eindhoven, va ser l’encarregada de transformar el xut des dels onze metres. A la sueca no li va tremolar gens el pols. Tres passades i una ràpida carrera van acabar amb el segon i definitiu gol, que va segellar l’eliminatòria i el pas a la final de la Champions League després de remuntar el resultat advers de l’anada. El proper 25 de maig, l’estadi de San Mamés tornarà a veure en acció eles campiones, buscant un nou títol. El rival serà un equip francès, amb el PSG buscant aixecar la derrota 3-2 a Lió del partit d’anada.