El Barça torna a torturar el Reial Madrid

BarcelonaEl Barça és una gota xinesa per al Reial Madrid. La gota d'aigua freda en aquest cas no cau al front de les blanques cada cinc segons, però ho fa sempre que tenen davant les blaugranes. Cada vegada que el projecte del futbol femení de Florentino Pérez sembla que comença a enlairar-se en el món terrenal arriba el Barça des d'una altra dimensió i torna a posar les coses al seu lloc. Les madridistes aparentment avancen, sempre que no juguin contra l'equip català. Dos gols de Patri Guijarro, un de Clàudia Pina i una obra d'art d'Alexia van dibuixar un 0-4 a l'Alfredo Di Stéfano que es va quedar curt, i ja van quinze triomfs culers de quinze possibles des de l'aparició de les madridistes.

És una evidència que la sala de màquines del Reial Madrid ha millorat amb l'arribada de Leupolz o que l'atac té més perill amb Alba Redondo i la retornada Caroline Weir, però com a conjunt segueixen a molta distància de l'equip liderat per Aitana, Alexia, Caroline Graham i companyia. Les millors del món, vaja. El Barça no va deixar temps ni perquè el Reial Madrid s'aclimatés al partit i, en el minut 3, Patri Guijarro ja va fer el 0-1 en un estadi que va exhaurir les 6.000 entrades a la venda.

Caroline Graham va servir un córner, Alexia va prolongar la jugada amb el cap i Patri Guijarro va aparèixer oportunament al segon pal per empènyer la pilota al fons de la porteria de Misa. Però, així com habitualment el primer gol del Barça comportava que el Madrid quedés estabornit, aquesta vegada les blanques van reaccionar en un primer moment amb un contraatac que no va acabar amb l'empat perquè Irene Paredes va desviar sota els pals el xut d'Alba Redondo, que ja havia superat Cata Coll.

L'inici del partit va ser extremadament intens i l'equip de Pere Romeu també hauria pogut fer el 0-2 abans del minut 21. Aleshores, Patri Guijarro, amb un xut ras, sec i ajustat des de la frontal de l'àrea, després d'un mal rebuig del Reial Madrid, va posar més terra pel mig. Aquest segon cop sí que va fer trontollar l'estabilitat emocional de les locals, sobretot perquè el Barça, a continuació, va convertir el partit en un joc en què les blaugranes movien la pilota com volien i les blanques la perseguien amb resultats infructuosos. La gestualitat de les futbolistes del Madrid mostrava la desesperació: mirades que buscaven culpables entre les companyes, braços abatuts després de cada combinació rival i renecs recurrents.

La montcadenca Clàudia Pina, amb una rematada al primer toc des de l'interior de l'àrea després d'una passada de Caroline Graham, va sentenciar la història amb el 0-3 abans del descans i va regalar a la grada de l'Alfredo di Stéfano un petó a l'escut del Barça. Si a la mitja part el resultat no va ser d'escàndol va ser gràcies a tres aturades excepcionals de Misa. "Me'n vaig amb la sensació que en podríem portar força més que tres", va declarar Pina als mitjans de la Lliga F de camí als vestidors per descansar una mica.

Qui va descansar poc va ser Misa, que va sortir al terreny de joc abans que les seves companyes en el segon temps per fer exercicis d'escalfament, com si la xerrada d'Alberto Toril no anés amb ella. Raó no n'hi faltava perquè va ser l'única del Madrid que va mostrar un nivell digne d'un enfrontament entre els dos principals clubs de futbol de l'Estat. La canària també es va fer un fart d'evitar gols catalans la resta del partit. Però el Barça, més calmat, va permetre arribades orgulloses de les locals que, de totes maneres, van ser incapaces de rematar en el tram final. Una nova dosi de realitat pel madridisme que Alexia va arrodonir a les acaballes del partit amb una vaselina que farà la volta al món.