El Barça es desperta 'in extremis' per emportar-se el clàssic

Sant Joan DespíLes tradicions es mantenen al Johan Cruyff. El Barça ha tornat a guanyar el Reial Madrid (1-0) en l'onzè clàssic en la història del futbol femení. Tots han caigut de la banda culer. Aquest, però, serà recordat com un dels menys brillants per part de les blaugranes. Les primeres parts se li ennueguen massa, al Barça. Són com aquell nen que va posposant l'hora de fer els deures, bé per mandra o bé perquè té el cap en una altra banda. Les líders indiscutibles de la Lliga F han dominat el joc i el partit, però no han sigut productives ni contundents de cara a porteria. Rolfö, des dels onze metres, ha estat l'excepció agafant la responsabilitat de transformar el penal, molt protestat per les visitants, que trencava la teranyina blanca i entregava el partit a les locals.

El Barça ha sortit a la gespa amb una tranquil·litat soporífera. Convençudes de la seva proposta, les blaugranes han dominat i han portat la batuta del joc. El Madrid, lluny d'incomodar-se per la manca de possessió en posicions de perill, ha acceptat el seu rol d'actor secundari i només ha tingut un parell de contracops que no han inquietat Sandra Paños.

D'oportunitats clares, la graderia del Cruyff n'ha vist poques, i totes per a les culers. La majoria han nascut de les botes d'Aitana Bonmatí, líder, esperit i cervell de l'equip en un clàssic més aviat descafeïnat. La de Sant Pere de Ribes posava el talent i el caràcter que faltaven sobre la gespa. Les seves espurnes de qualitat han despertat la culerada, sobretot quan ha assegut Linda Caicedo, gran esperança de les madridistes, després d'un retall.

Durant els primers 45 minuts el Barça s'ha dedicat a contemporitzar. La superioritat culer era palpable i els recursos, notoris, però Jonatan Giráldez s'ha tornat a encallar amb el pla de partit i ha pensat més en el partit decisiu de dimecres que ve a la Champions. Contra el Madrid, un conjunt capaç de rendibilitzar una sola ocasió en tot el partit, cal sortir amb el ganivet entre les dents. I el Barça ha sortit a mínims, amb les cames i el cap espessos malgrat la seva tradicional posada en escena.

En el segon temps, la dinàmica ha sigut la mateixa. Tot i que ha imprès una mica més de velocitat a les seves accions, el Barça no ha aconseguit resoldre els problemes d'eficiència del primer temps. Les passades, gairebé sempre amb dos tocs previs, no arribaven mai a bon port. Les connexions hi eren, però el camp es feia petit i atapeït amb una defensa blanca tancada en bloc baix i les futbolistes culers massa estàtiques.

De fet, no ha sigut fins al minut 68 que ha arribat la primera acció de perill real. I ha sigut per a les blaugranes. Patri ha culminat una jugada col·lectiva en una centrada des de la cantonada de l'àrea, que ha anat directa al cap de Graham Hansen. La noruega, en un u contra u amb Misa Rodríguez, ha rematat massa tou i la portera blanca ha capturat l'esfèrica sense complicacions.

Les coses es començaven a posar de cara per a les culers. L'estat d'estupefacció començava a desaparèixer i s'ha esvaït quan Athenea del Castillo ha fet caure Salma Paralluelo dins de l'àrea. El penal era clar i la col·legiada ha assenyalat la pena màxima. Fridolina Rolfö ha sigut qui ha col·locat la pilota des dels onze metres. I, amb força i contundència, l'ha enviada cap a dins. Sense miraments i amb tot el pes dels culers a les espatlles. El Barça ha esclatat d'alegria quan la pilota ha tocat la xarxa. El silenci quasi sepulcral dels 78 minuts previs ha donat pas a un clam de germanor, amb les jugadores saltant les unes sobre les altres, Oshoala i Salma alçant les mans i el Johan content de veure l'equip blaugrana, intractable a la Lliga, imposant-se de nou al seu principal rival.