Lluís Cortés: "Si Alexia es recupera i va al Mundial, es desencallarien algunes situacions a la selecció"

BarcelonaLa seva fotografia de perfil del WhatsApp encara és la que surt ell a la gespa de l'estadi Gamla Ullevi de Göteborg amb la primera Champions League de la història del Barça femení a les mans. Lluís Cortés (Lleida, 1986) considera que ara l'equip blaugrana està en una molt bona posició per aixecar la segona el 3 de juny a Eindhoven. Abans, però, haurà d'eliminar el Chelsea, precisament el rival derrotat el 2021 a Suècia, en les semifinals de la màxima competició europea que es començaran a disputar dissabte (13.30 h/TV3 i DAZN) a Stamford Bridge.

El dia a dia de Cortés és ben diferent del que tenia en aquella fotografia. Conversem amb ell en una cafeteria del barri de Sants després que hagi tornat fa poc d'una concentració amb la selecció d'Ucraïna, de la qual és l'entrenador. La guerra ha provocat que el futbol passi a un segon pla en aquell país i, per tant, que sigui impossible tirar endavant el projecte que havia de portar a terme el tècnic català quan se'l va fitxar. El contracte se li acaba el 31 d'agost i Cortés, que troba a faltar l'adrenalina de la gestió diària d'un equip, admet que no es tanca a valorar altres ofertes.

S'ha parlat de la guerra en la recent concentració de la selecció d'Ucraïna?

— Un dels nostres objectius és intentar que no se'n parli gaire, i que durant 10 dies les jugadores puguin desconnectar del conflicte i centrar-se en el futbol. Però la realitat és que la guerra existeix al seu país, que les seves famílies són allà i que els seus pares i els seus germans estan lluitant al front.

Les jugadores de la selecció estan vivint a Ucraïna?

— La majoria. En aquesta última concentració només hi havia nou jugadores que estan vivint fora del país.

La Lliga torna a estar en funcionament?

— Sí, el març van començar la segona volta amb certa normalitat. En canvi, la primera part només la van jugar en cinc o sis estadis equipats amb búnquers i amb protocols molt estrictes. La majoria de jugadores de la selecció juguen al Vorskla de Poltava, una ciutat situada a 100 quilòmetres de Khàrkiv, bastant a prop del front. Ara ja estan jugant al seu estadi i vivint als seus pisos.

De totes maneres, les concentracions de la selecció les seguiu fent a Polònia. Per què?

— Per no fer entrar a Ucraïna les jugadores que estan competint fora i al cos tècnic. És una mesura de seguretat.

És difícil sortir d'Ucraïna actualment?

— Amb avió no es pot perquè l'espai aeri està tancat i les condicions en tren són difícils. El transport més ràpid és l'autobús. El viatge, en aquest cas, comença a Kíiv, que és on hi ha la seu de la federació. Fins a Suwalki, que és on vam fer la primera setmana d'entrenament, van trigar 18 o 19 hores. Durant el trajecte hi ha check points i controls policials.

Se't fa complicat parlar de futbol amb les jugadores en un context així?

— Sí, però és cert que no m'ha passat tant en aquesta última concentració. És una situació estranya parlar de futbol quan la seva realitat és una guerra. Al juny vam jugar contra Hongria i un dia abans del partit vaig notar que una jugadora que havia de ser titular estava apagada i trista. Vaig anar a parlar amb ella i em va dir que el problema era que el seu pare estava al front i que feia tres setmanes que no sabia res d'ell. En casos així ens ajuden la resta del cos tècnic i les capitanes de la selecció.

Aquesta aturada de seleccions ha estat la primera en què heu competit en set mesos a causa de problemes logístics i econòmics. Com ho portes?

— Algú pot pensar que estic cobrant sense treballar. Però això va més enllà dels diners. Em vull sentir entrenador i en aquests set mesos no me n'he sentit. He ajudat en moltes coses les jugadores i hem anat fent seguiment de partits. De totes maneres, el que vols és estar al camp i entrenar.

Se t'acaba el contracte aquest estiu.

— La federació vol que renovem, però jo no ho tinc clar perquè vull sentir-me entrenador cada dia. Ara mateix Ucraïna no em pot donar això, perquè és una situació que no depèn d'ells ni de mi. Ho valorarem i, si surt una oportunitat interessant, la tindrem en compte.

T'atrau més tornar al futbol de clubs o seguir en el de seleccions?

— Quan vaig decidir sortir del Barça un dels motius va ser fugir de l'estrès diari que comporta ser entrenador d'un club. Però quan passa un temps i no ho tens acabes trobant-ho a faltar. Ara mateix entrenar un club és una opció molt interessant, però no aniria a qualsevol. Ha de ser un club que tingui un projecte interessant o que vulgui construir un projecte en què jo tingui un pes important. També és cert que aquest estiu hi ha un Mundial i poden acabar cicles en algunes seleccions i obrir-se portes.

Tu obres la porta a totes les seleccions?

— Sí, sí.

També a l'espanyola?

— Sí. Però jo obro les portes a les seleccions només en cas que considerin canviar d'entrenador o entrenadora.

A Espanya hi ha moltes jugadores que ja has entrenat.

— Sí, són jugadores que conec i que em coneixen a mi. Però és una opció més.

Creus que abans del Mundial hi haurà un acord entre la Federació Espanyola i les 15 jugadores que van firmar la carta per demanar millores?

— Crec que hi haurà jugadores que per criteri esportiu haurien d'anar al Mundial i potser no hi aniran. A mi m'agradaria que el màxim de jugadores estiguessin disponibles perquè Espanya vagi al Mundial amb el millor equip possible. I després que Jorge Vilda decideixi per criteris esportius o de gestió de grup, un aspecte que també és esportiu. És una situació que no és fàcil de gestionar arribats en aquest punt. Si Alexia es recupera i pot anar al Mundial, es podrien desencallar algunes situacions.

La teva foto de perfil de WhatsApp encara és una en què surts amb la Champions League a les mans.

— A vegades he pensat a canviar-la, però no n'he trobat cap de millor.

Des que vas guanyar la Champions has tingut la mateixa?

— Sí, sempre ha estat aquesta. Va ser un moment únic, molt especial. El meu record de l'etapa del Barça és molt bo més enllà de les dificultats que vam tenir amb la pandèmia i el que va comportar en la gestió del dia a dia de l'equip.

Mantens la relació amb les jugadores?

— Sí. Per exemple, l'altre dia vam estar a la Queens League amb Mariona, Paños i Crnogorcevic i vam parlar del partit contra el Chelsea. No tinc cap mal record de la meva etapa al Barça. Es van dir mil coses de la meva sortida del club i la realitat no és ni molt menys la que molta gent encara es pensa avui en dia. Jo necessitava sortir en aquell moment i ho vam fer de la millor manera possible. Vam aconseguir canviar un equip que venia de no guanyar res i convertir-lo en un equip campió. Estic molt orgullós d'haver compartit tants bons moments amb jugadores que encara continuen demostrant que són les millors.

Dissabte el Barça s'enfrontarà al Chelsea per primera vegada des de la final de Göteborg. Com han evolucionat els dos equips?

— Apostaria pel Barça, que té jugadores diferents, però manté l'essència i la idea. En canvi, el Chelsea considero que segueix amb les mateixes carències defensivament.

Tu, que vas patir el Lió com a rival en la final del 2019, t'hagués agradat una venjança en aquestes semifinals?

— Hi ha un partit emocional que el Lió tenia guanyat. Així, si l'eliminatòria hagués estat contra el Lió, haurien començat guanyant i l'entorn mediàtic potser hauria instal·lat una mica de por a les jugadores del Barça. En canvi, contra el Chelsea és diferent perquè el precedent és el 4-0 de la final. En aquest cas, el partit emocional el tens guanyat tu.

Hi ha moltes esperances posades en el retorn d'Alexia. Com creus que ha de ser aquest retorn?

— Hem de ser molt pacients i prudents. Tenir presses en les tornades d'aquestes lesions tan llargues no ajuda gens a ningú, sobretot a la jugadora. Alexia segueix sent una gran jugadora, però hem d'entendre que un any sense jugar partits té unes conseqüències que s'han de pal·liar amb el temps. L'Alexia no serà la mateixa que abans de la lesió en el primer partit que jugui. Allò que em fa por és que mediàticament i des de l'afició li carreguem una excessiva responsabilitat.