Barça i Espanyol ploren la mort de Branko Kubala als 69 anys

BarcelonaEra el 3 d’abril del 1965. Només quedaven tres jornades de Lliga quan l’Espanyol visitava l’antic estadi de San Mamés (2-1). Els blanc-i-blaus lluitaven per evitar el descens i l’entrenador, László Kubala, decidia alinear d’inici el seu fill gran, Branislav, més conegut com a Branko, a qui convertiria en el debutant més jove de la història del club blanc-i-blau. Tenia 16 anys i 83 dies. Cinquanta-tres anys després, cap espanyolista ha sigut capaç de batre el rècord d’aquest txecoslovac nascut a Sahy. Qui més s’hi ha acostat ha sigut Paul Quaye, el 2012, amb 16 anys i 177 dies. Diumenge Branko va morir, als 69 anys, d’una malaltia en una residència de Reus.

Branko es va iniciar al futbol a les escoles del Betis, el Barça i el Milan, on amb 15 anys estava cridat a ser una figura de primer ordre mundial, segons Giuseppe Viani, el director tècnic del club italià. “No voldria decebre els meus pares, però això de l’esport no és fàcil, ja ho veurem”, va confessar a l’ Abc el juny del 1964. Havia passat la seva infància veient com els jugadors del Barça s’entrenaven a les Corts.

El 1965 va tornar a Barcelona per jugar a l’Espanyol, amb qui només jugaria dos partits. El segon, a Sarrià, també acabaria en derrota, 0-2, contra el Sevilla. El tercer i últim partit va ser un amistós contra el Figueres que va jugar amb Di Stéfano i el seu pare, amb qui deixaria l’entitat blanc-i-blava l’estiu del 1965 per jugar dos anys al Sabadell. Sense gaire més èxit, va provar sort a Amèrica, novament acompanyat del seu progenitor, on va estar fins al 1970. Allà va jugar al Toronto Falcons, al St. Luis Stars i al Dallas Tornado abans de tornar a Espanya per jugar al Cartagena, al Sant Andreu i a l’Atlético Malagueño. Branko mai va arribar a l’altura del seu pare. El cognom li va pesar massa, i les expectatives que s’havien generat al seu voltant van suposar una pressió que el van portar a deixar el futbol de manera prematura, quan només tenia 24 anys.