El Barça toca el cel a Colònia i es proclama campió d'Europa (28-23)

Enviat especial a ColòniaNikola Karabatic i el Barça d’handbol són els nous reis d'Europa. El conjunt blaugrana, millor equip del món des de fa uns mesos, s'ha proclamat brillantment campió de la Lliga de Campions després de superar el Veszprem (28-23) en la gran final de la competició del vell continental. Els homes de Xavi Pascual han conquerit Colònia –l'arena més competitiva de l'handbol mundial– quatre anys després i amplien la seva llegenda.

Ni una plantilla perfectament treballada, que alterna dos dels cinc millors llançadors del planeta –Lazlo Nagy i Momir Ilic–, la segona millor dupla de porters –Alilovic i Mikler–, i una profunditat de banqueta enorme, és capaç d'aturar un bloc català que s'ha fet una mica més etern. Una golejada per tancar un any històric. Aconseguir-ho, com sempre, ha sigut molt més dur del que mostra el resultat final.

Aquest vestidor és capaç de fer fàcils les coses més difícils. Però aquest guardó no passarà mai desapercebut. El bloc barceloní ha sigut el millor de la millor Final Four de la història de la màxima competició europea. I ho ha fet en una final impressionant, que ha començat amb el mateix Barça de les semifinals.

El conjunt català ha apostat d'inici per un 6:0 defensiu que ha mutat en un 5:1 amb Víctor Tomás com a home més avançat cada vegada que algun jugador del Veszprem ha transformat a doble pivot. Xavi Pascual ha cregut oportú pujar les línies defensives per intentar aturar el potent llançament de Momir Ilic o Lazlo Nagy.

Resoldre un títol en 6 minuts

Amb aquest dibuix, a més, 'Chema' Rodríguez ha tingut menys espais per encara l'1x1 que el caracteritza. El central ha sigut una caricatura al costat de la seva pròpia versió semifinalista. El Barça ha vingut a Colònia amb la lliçó ben apressa. La defensa ho és tot. Estar sòlids darrere et permet córrer al contraatac i ajudar al teu porter, Saric en aquest cas. Complint el treballat guió que ha plantejat el tècnic blaugrana, el seu equip ha agafat un petit avantatge amb Sigurdsson volant per la seva banda (4-2 després del 2-2).

Els barcelonins, sense ser conscients, han guanyat el títol al 6 del primer període. Com si res. Aquest parcial 2-0, fàcilment salvable, ha sigut un mur impenetrable pels d'Ortega, que no han pogut tornar a situar les taules al marcador. I no serà per ganes i intents.

Apostar per Mate Lekai ha sigut la primera decisió de la banqueta rival. La seva entrada ha sigut una injecció d'aire fresc pels seus, que han donat mostres de cansament des del primers compassos. Lazlo Nagy, corpulent i ja veterà, ha sigut el primer home en deixar de defensar i el primer en buscar el gol. Aquest ritme el podia aguantar durant 90 minuts quan era una jove promesa al Barça, ara ja no.

Antonio Carlos Ortega ha estat viu i ha situat a Zeitz, el recanvi natural de l'hongarès tot i jugar aquest dissabte d'extrem, en el lateral dret. El Barça no s'ha immutat i ha seguit ofegant el seu rival, obligat a decidir les seves accions d'una manera precipitada sota l'avís de passiu de la parella arbitral.

Amb Ilic en pista, els hongaresos han pogut resoldre aquestes situacions. El braç del primera línia serbi és una delícia. Basar les teves opcions de trencar un conjunt com el blaugrana, però, és sinònim de reduir considerablement les teves opcions de victòria i de títol continental, en aquest cas. Així, de mica en mica i sempre conservant el seu avantatge, el Barça ha anat fent seva l'eliminatòria final.

Cap fred, ambient infernal

El partit, molt dur, s'ha escalfat amb molta facilitat. Els 'coast-to-coast' de Nikola Karabatic han rebut resposta en forma de secs contactes hongaresos. La qualitat, però, és el que realment crea aquest ecosistema tan màgic de l'alemany Lanxess Arena. Sarmiento, recuperat de les seves molèsties, encara porteria i connecta amb Noddesbo, tot sol, en la zona dels sis metres.

Un cop d'ull fugaç i assistència. El danès, rep, es gira i s'inventa un llançament de rosca imparable. Dos moviments, dos segons i nou parcial 2-0. La gent i els jugadors han embogit. No es pot estar no concentrat en un escenari així, capaç d'esperonar al més tranquil dels esportistes.

Els del Barça, els grans protagonistes de la final, s'han conjurat i s'han començat a repartir les responsabilitats sobre la pista. Raúl Entrerríos, titularíssim en aquesta Final Four, ha ratllat al seu millor nivell, i ha sostingut el seu equip en els moments –pocs– que Karabatic ha agafat una mica d'aire (14-10 al descans).

La mig baixa de Lazarov, que només ha pogut jugar mig xoc per problemes físics, ha obligat a la resta dels seus companys a sumar gols, la seva principal aportació. Eduardo Gurbindo, etern secundari del macedoni, ha estat immens, a l'alçada d'aquell jugador que enamorava a Valladolid, multiplicant-se en tasques defensives i decidint davant Alilovic i Mikler, desconeguts.

La ultra motivació dels homes de Xavi Pascual ha sigut abismal. La parsimònia hongaresa, decebedora. Amb la definitiva desaparició de Nagy, completament fos i negat de cara a porteria, el partit s'ha acabat i el Veszprem ha baixat els braços, derrotat i assumint la clara superioritat blaugrana. El Barça no s'ha aturat fins a aconseguir una llegendària golejada en la final de la Lliga de Campions més disputada de la història (28-23). La novena Copa d'Europa blaugrana ja és una realitat. El Barça ha tocat el cel, el Barça és campió.