El Barça fa els deures i engreixa la plantilla a Leverkusen

Enviat Especial / A Leverkusen“Que vénen els tres extraterrestres. Arriba el millor equip del món. Necessitarem un miracle”, havia anunciat el director esportiu del Bayer Leverkusen, Rudi Völler. Però, com ja s’ensumava tot Barcelona, amb Neymar de visita a la infermeria, i Luis Suárez amb hora demanada des de fa temps a la sala de repòs, dels tres extraterrestres només va jugar el més sobrenatural de tots, Leo Messi, a qui el partit li va servir, com a tothom, de tonificació.

Va marxar el Barça de Leverkusen tan relaxat com hi va arribar. En un partit en què no va haver mai de tensar-se pel marcador, l’equip blaugrana en va tenir prou no abandonant-se per empatar davant el Bayer i per tancar la fase de grups de la Lliga de Campions com qui tanca un tràmit (1-1).

En la setmana que emprendrà rumb al Japó per intentar conquerir-hi el Mundial de Clubs, el Barça va fer ahir un punt, caixa i plantilla. Amb una alineació més terrenal del que esperava Leverkusen, amb novetats en totes les línies i un timó novell, l’equip blaugrana va despatxar el partit amb suficiència. Només s’arriscava a acabar vermell i avergonyit si no es prenia el partit amb un mínim de serietat davant un Bayer que s’hi jugava la vida i la va perdre: el Roma, que va empatar (0-0), serà qui hivernarà a la Lliga de Campions.

El Leverkusen de Roger Schmidt és per definició un rival molt intens, d’aquells que a la mínima que dubtes t’arracona en la pressió enviant tres o quatre jugadors cap al posseïdor de la pilota. Prou que ho van notar els joves Samper i Kaptoum, que va debutar ahir en la Lliga de Campions.

Tot i que els joves del planter van mostrar-se a estones poc precisos, poc fins en el toc, mai no van perdre el rigor del joc de posició de l’escola Barça ni la tutela d’un bregat en mil batalles com Rakitic. El Leverkusen tenia garantit ser millor a l’hora de córrer amunt i avall, però el conjunt de Luis Enrique, després d’uns minuts inicials en què va jugar massa en camp propi, incapaç de donar continuïtat al seu joc, va intentar assumir el control, fer córrer més la pilota que les cames.

Res de desgast. Molt de futbol. Aquesta era la consigna irrenunciable de l’expedició. Sense el múscul, el cos dur, l’experiència, l’entrega de Luis Suárez, Mascherano o Busquets, reservats inicialment a la banqueta, calia fer un joc com a mínim reconeixible, encara que fos el del manual alternatiu, el de buscar camins directes a l’esquena de la defensa avançada del Bayer. Així va arribar el primer gol.

Després d’una ràpida recuperació, Rakitic es va trobar amb el cel obert, amb una vida sencera per pensar. El croat va filtrar una assistència definitiva cap a Messi, que es va mostrar letal davant Leno per inaugurar el marcador. Era el quart gol de l’argentí en els últims cinc partits.

Com més aconseguia tenir la pilota el Barça més insegur es mostrava l’onze de la fàbrica del Bayer. Per uns minuts semblava que Messi, per pur punt d’honor i diversió, s’animaria a fer estralls en un rival que va tenir l’encert de no perdre la línia dels seus arguments: pressió avançada, emboscades en zones en què fàcilment van provocar pèrdues de pilota en el Barça. Pèrdues molt inhabituals amb altres alineacions i altres partits que exigeixen la màxima competitivitat blaugrana.

La poca contundència dels jugadors de Luis Enrique va ser el millor aliat d’un Bayer que no podia negociar cap esforç. En una bona arribada de Mehmedi, Chicharito es va trobar sol per rematar a gol (1-1).

El Barça va continuar a la seva, prou impermeable a les esperances renovades del BayArena. Als blaugranes els va faltar un punt de concentració per fer rodar la pilota amb la precisió que requeria l’escena. La qualitat de Messi va accelerar alguns atacs per a neguit local. L’ambició de l’argentí en la rematada va privar Kaptoum d’un xut per al qual s’havia posicionat millor.

Exigit pel pas dels minuts i accelerat per les ganes de supervivència en la Lliga de Campions, el Bayer va anar aproximant-se cada cop més. Çalhanoglu ja ho va provar amb decisió al final del primer temps, però es va trobar amb un segur Ter Stegen.

Atac i gol

A la represa el Bayer va menjar encara més terreny a un Barça cada cop més tímid i mandrós. L’equip blaugrana només va mostrar-se hiperactiu per pura necessitat al voltant de la seva àrea, on Bartra i Vermaelen havien de multiplicar la seva presència i Alba i Adriano revisar constantment la seva esquena. A fe que el Leverkusen va tenir ocasions de sobres per guanyar, però els renans van assumir un dels seus mals endèmics: la seva poca eficàcia rematadora. Kampl i Kramer van tallar el bacallà al mig del camp, Çalhanoglu va tenir moltes opcions de xut, cada cop de més a prop, Bellarabi es va estavellar en un un contra un davant Ter Stegen, també el Chicharito, però per a la seva desesperació no aconseguia materialitzar cap ocasió, ni amb l’entrada del gegant Kiessling ni del talentós Brandt.

El Barça es conformava disfrutant de l’experiència, sobretot els joves. Gumbau va sumar el seu sisè partit amb el primer equip i Cámara hi va debutar. Minuts valuosos per al jovent, minuts de tràmit per a l’equip. I qui dia passa, partit empeny.