La tragèdia d’Anfield acaba a Sevilla (1-2)

Enviat especial a SevillaDessagnant-se de mica en mica, el Barça acaba de cara al racó de pensar una temporada en què s’havia somiat guanyar un triplet. Malgrat una reacció amb orgull a la segona part, en què per moments el Barça va recordar al món de quina fusta estan fets els seus jugadors, l’equip va acabar de genolls a Sevilla, al perdre una final de Copa del Rei que va començar a escapar-se ara fa uns dies a Liverpool. Incapaç de recuperar-se de la desfeta d’Anfield, el campió de Lliga va tancar la temporada de la pitjor manera amb una derrota en dos actes, que deixa tocat Valverde, els jugadors i la direcció esportiva d’un Barça que somiava en passejar-se pels carrers de Barcelona amb tres copes, però s’ha quedat amb una de sola.

En lloc de fer un pas endavant, el Barça n’ha fet un enrere i ha perdut crèdit. La Copa del Rei, salvadora fa un any després dels fets de Roma, no va poder aturar aquest cop l’hemorràgia d’un equip que sempre recordarà aquella nit tràgica a Anglaterra. La final de Copa ha acabat de trencar la màgia d’un projecte que haurà de fer canvis si vol evitar que la pròxima temporada es faci un altre pas enrere. El futur sempre és cap endavant, avançant. Amb idees i un projecte. Amb cames fresques i bon joc. El coratge i l’orgull van servir per caure amb el cap alt, però quan tens el millor jugador del món, es tracta de no caure. Es tracta d’alçar al cel trofeus. I quan arriben els moments clau, massa cops, Messi sembla que estigui sol en un equip que s’ha gastat més de 250 milions els últims mesos per reforçar-se en atac.

Al Benito Villamarín, el Barça va voler ser el Barça, però només ho va ser uns minuts, a l’inici del matx, i al final, després del gol de Messi. Pel mig va acumular frustració, males cares i mal de panxa. El València, tant sincer com incòmode, desitjava tant la Copa l’any del seu centenari que la va agafar amb força i el Barça ja no la va poder fer seva malgrat deixar-hi la pell. I és que el Barça no la volia, la Copa. Volia la redempció, volia oblidar Liverpool, volia fer-se perdonar. Valverde, ratificat abans de la final , no va saber trobar durant bona part del matx la clau per obrir la defensa d’un València ben ordenat en un 4-4-2 amb què ni tan sols li va caldre fer faltes. Va defensar amb encert, engabiant Messi, i amb dues contres de manual va batre un Cillessen que s’acomiadarà del Barça amb una derrota al seu palmarès. Valverde havia volgut ser valent, però al futbol cal ser valent i cal tenir encert. I el Barça d’encert no en va tenir. Gairebé no va xutar a porteria durant el primer temps, va recuperar defensivament malament i va perdre els duels individuals en els gols d’un València que va atacar com tothom sabia que ho faria: corrent, pujant per les bandes, burlant Sergi Roberto i Jordi Alba, i rematant des de dins de l’àrea. El València de Marcelino, previsible però incòmode, va guanyar l’esquena dels interiors del Barça i va saber defensar els davanters improvisats que intentaven fer oblidar Suárez, com Rakitic o Vidal.

El Barça, però, va saber caure. Un petit consol, ja que a la vida cal saber perdre. Al descans, Valverde va fer entrar Malcom i Arturo Vidal per Semedo i un Arthur que, encara sense ritme, no hauria d’haver jugat mai. I el Barça va reaccionar, malgrat el partit fluixot de Coutinho. Amb Busquets sempre on tocava, imperial, i Vidal fent de davanter centre, el Barça va començar a picar pedra. Va evitar les contres del València, que es va espantar quan en un córner Messi va caçar un rebot per fer el gol que va obrir una porta a l’esperança. Però l’arbitratge d’Undiano Mallenco, poc encertat en el seu últim partit, i la manca de solucions ofensives van acabar frustrant la reacció. Amb Piqué com a davanter centre, penjant pilotes, el Barça de Valverde va tancar un maig dolorós. En lloc de guanyar-se el cel, ara queda condemnat a patir unes reformes imprescindibles per evitar seguir depenent d’un Messi que sol no pot guanyar-ho tot. La Copa que havia de servir per netejar-se la gola del regust amarg de Liverpool va acabar convertida en un nou cop a un Barça que ha anat endarrerint les decisions fins a aquest partit, fins a aquesta final.

Als despatxos del Camp Nou arriba ara l’hora de les decisions, una vegada s’ha vist que aquesta temporada l’equip no ha aconseguit créixer. Una nova temporada en què Messi, en els moments clau, ha acabat sol, amb el cap baix, com li passa a la selecció argentina.