La gestió "negligent i irresponsable" de Bartomeu

BarcelonaIncrement de despesa, duplicitat de serveis, augment del deute, comissions per sobre de la mitjana i improvisació en la gestió. Són només algunes de les anomalies que ha detectat la due diligenceque ha encarregat el Barça per saber com es va gestionar el club durant els últims anys del mandat de Josep Maria Bartomeu. Un informe extens que ha necessitat mig any d'elaboració i que ha vist la llum aquest dimecres de la mà del CEO de l'entitat, Ferran Reverter.

No ha sigut una feina fàcil. Els nous gestors s'han trobat amb molts impediments a l'hora de mirar enrere. Per exemple, per la comptabilitat, que es feia a través de quatre empreses diferents. És a dir, hi havia quatre lectures dels números. També, que els correus electrònics s'esborraven 90 dies després que algú deixés el club. O, pel que fa als directius, que no feien servir ordinadors del club sinó els seus personals, i que la majoria de missatges es rebotaven al seu compte personal. Per tant, en molts dels casos, no hi ha constància de res. Almenys, a les oficines d'Arístides Maillol.

De moment, sense querelles

De moment, però, només serà això. Números i explicacions per entendre com el Barça va disparar la despesa en la massa salarial un 61% en els últims cinc anys, o com es va augmentar un 56% les despeses de gestió del 2017 al 2020, o com en aquest mateix període es multipliquen per sis els costos financers per l'increment del deute o la manca de planificació financera. La magnitud de la tragèdia va provocar que, si no hagués sigut pel refinançament del deute, des de l'abril del 2021 el Barça s'hauria quedat sense caixa per seguir operant.

Al contrari del que podien esperar alguns, no s'ha anunciat cap mesura concreta a nivell judicial. "Sabem que el soci està molt enfadat, però ara mateix el que necessita el club és estabilitat", apunta Reverter. Per ara, totes les accions que puguin ser "sospitoses" s'han derivat al forensics, que prendrà una decisió més endavant, ja que els resultats encara no són prou concloents i no estarà enllestit fins a les pròximes setmanes.

Dues interpretacions

De la mateixa manera que la directiva de Bartomeu havia defensat el seu model de gestió i havia atribuït tots els mals econòmics del Barça als efectes de la pandèmia, els nous responsables del club consideren que "sense el coronavirus el club hauria tingut pèrdues igualment". Els càlculs són que el covid-19 van suposar unes pèrdues de 43 milions durant la temporada 2019/20 i de 65 en els primers nou mesos de l'exercici 2020/21 –la due diligence s'estén fins que la directiva de Joan Laporta pren possessió, el març.

Els problemes, segons la lectura que en fa l'executiu actual, arriben amb l'increment exagerat de les despeses salarials. "Es feien contractes perquè no entressin al balanç", comenta Reverter. Els nous gestors s'han trobat amb salaris creixents –un jugador, del qual no han detallat el nom, cobrava 9 milions el primer any, després 19 i finalment 29–. Una situació que no només implica augmentar exponencialment el cost esportiu, sinó que també en dificulta la venda.

Un 61% més de massa salarial

Això ha implicat que la massa salarial augmentés un 61% (fitxa més les amortitzacions), incloent-hi conceptes com els loyalty bonus o les primes de fi de contracte que incrementaven la despesa a llarg termini. Per a aquest 2022, la massa salarial prevista estava xifrada en 835 milions –sense incloure-hi Messi–, un 108% sobre els ingressos recurrents. Aquest augment anava de bracet amb un "augment poc habitual de les despeses d'intermediació". És a dir, les comissions per als intermediaris, que si normalment són del 5% –un 10% en els jugadors top–, havia arribat a ser del 20% i del 33% en alguna operació, cosa que va suposar un sobrecost total de 48 milions d'euros.

"Feia la sensació que es fitxaven jugadors sense mirar si es podien pagar o no", diu Reverter després de revisar la documentació. A tall d'exemple, el cas Griezmann, que va costar 120 milions però que el mateix dia que se signava el contracte s'havia d'aconseguir el finançament per abonar el cost del traspàs. Amb això, més la comissió de fitxatge, el sobrecost va ser de 16,6 milions. "La gestió va ser nul·la, amb una falta de control absoluta". Això va provocar, per exemple, que en el marge d'un any el club es comprometés a pagar, en només quatre jugadors, un total de 1.400 milions en els següents quatre anys –cost del traspàs, salari total, interessos i comissions–. Són aquestes tensions de tresoreria les que van acabar impedint la renovació de Leo Messi. "No podíem fer-lo esperar fins al 31 d'agost per prendre una decisió".

L'increment del deute

El club va pagar més diners pels jugadors, però aquest increment no va ser compensat amb un increment prou important dels ingressos. Aleshores, com sortien els números? La resposta és doble. Primera, en el canvi de criteri per definir el deute del club, passant de fer servir el que sempre s'havia utilitzat al que recomana la Lliga –que, entre d'altres, no inclou els deutes amb les institucions–, i que passava a afavorir clarament els interessos de la directiva de Bartomeu. Segona, en la manera de fer els comptes, que es basa en uns criteris que poden donar un resultat positiu avui, però que comporten un deute a llarg termini. I això mateix li ha passat al Barça. El 2018/19 es quadren els números gràcies a l'intercanvi Cillessen-Neto l'últim dia de mercat. I el 2019/20, el primer de la pandèmia, es maquillen les pèrdues amb l'intercanvi Arthur-Pjanic. Per tant, sense aquestes operacions –considerades històricament com a extraordinàries–, els resultats haurien sigut negatius.

Com a conseqüència, el deute financer net s'ha incrementat en 514 milions (de 159 el 2018 a 673 el 2021). Un deute que "s'ha realitzat sense sol·licitar autorització a l'Assemblea, ja que es feia per imports inferiors al límit estatutari, que era d'un 10% del pressupost", apunta el CEO. És a dir, que van interpretar que podien fer operacions individuals per un valor inferior al 10%, encara que en el total superessin aquest topall que marquen els estatuts.

El futur a curt i llarg termini

"Necessitarem cinc anys per revertir aquesta situació i passar a tenir un patrimoni net positiu", apunta Reverter. Això implica que el club s'haurà d'estrènyer el cinturó a nivell econòmic durant una bona temporada. Però, detalla, no impedirà poder fer alguna operació –fitxatge– l'estiu vinent. Dependrà, però, del nivell d'ingressos que es pugui obtenir durant la temporada i, també, de les possibles sortides al final d'aquesta temporada.

I convertir-se en una societat anònima esportiva (SAE)? La situació econòmica és delicada, però des del club consideren que té solució, almenys seguint el model de propietat actual. "Per ara no s'ha plantejat aquesta opció", assegura Reverter. El refinançament del deute i l'exploració de noves vies d'ingressos, com poden ser els tokens o la venda directa de continguts als aficionats a través del mercat digital, són dos dels camins per incrementar la facturació.