El Barça es fa petit i cau atropellat per un Atlètic pletòric (1-0)
L'equip local demostra més caràcter i perdona la vida a un Barça difícil de reconèixer
Madrid (enviat especial)Per primer cop en set anys, el Barça no serà a les semifinals de la Lliga de Campions. Fins al darrer segon l'equip de Martino ha somiat a forçar la pròrroga al Calderón, però el partit de tornada dels quarts de final ha estat un descens als inferns, amb un Barça petit, sense esma ni futbol. Un equip superat en cada jugada per un rival que juga amb l'ambició que tenia fa uns anys l'equip blaugrana. El Barça ha marxat del Calderón amb la mirada perduda, amb el cap cot. Conscient que no havia fet mèrits per ser a les semifinals i el millor equip ha guanyat.
El Barça no ha estat fidel al seu estil, ja que l'Atlètic li ha passat per sobre. Però tampoc ha estat fidel a les seves paraules anteriors al matx: ni ha marcat primer ni ha jugat amb la mateixa intensitat que els matalassers. L'equip de Martino s'ha trobat de genolls, resant a la Moreneta i donant gràcies pel miracle que ha viscut durant els primers minuts. L'Atlètic ha superat el Barça, l'ha posat contra les cordes, l'ha esgarrapat, agredit futbolísticament i esmicolat en uns primers 25 minuts de joc que haurien pogut acabar 3-0.
L'equip de Simeone ha marcat ja als sis minuts de joc. En la mateixa jugada, tres jugadors locals han guanyat tres duels. I, evidentment, Koke ha marcat. En un inici de partit memorable per als matalassers, l'equip de Simeone ha xutat tres cops als pals de Pinto. Cada duel dividit l'ha guanyat un jugador local. Raúl García ha guanyat un i altre cop duels aeris, amb Adrián i Villa jugant amb Mascherano i Bartra. L'Atlètic, malgrat les baixes d'Arda Turan i Diego Costa –el màxim golejador local ni ha entrat a la convocatòria–, s'ha comportat com un equip. El Barça s'ha comportat com un grup d'estrelles. Noms individuals que no sabien com unir-se, com ajudar-se. Els migcampistes no ajudaven els defenses, els defenses no sabien com aturar el xàfec, i en atac, Messi era una ombra.
L'Atlètic ha demostrat ser tot caràcter. No ha estat dur, ni violent. Senzillament ha estat millor, més valent, més decidit. Ara, l'equip local s'ha deixat l'ànima perdent una gran oportunitat per sentenciar l'eliminatòria. Mica en mica el Barça ha aixecat el cap. Quan l'Atlètic ha rebaixat la intensitat, el Barça mica en mica ha jugat. Quan els homes de Simeone han deixat de pressionar sobre tota la gespa, el Barça ha pogut deixar de tirar pilotes llargues per tocar una mica l'esfèrica. Malauradament, Messi estava aïllat, Iniesta les perdia totes i Xavi estava envoltat de rivals. Amb Messi per la dreta i Cesc de fals nou, ha estat Neymar qui ha posat caràcter. Ha encarat, s'ha desmarcat i demanat la pilota. Seves han estat les úniques jugades de mèrit, més enllà d'una centrada d'Alves rematada per Messi fregant el pal.
Martino no ha fet canvis al descans. No s'ha sortit de guió, fent el primer canvi als 60 minuts: Alexis per un Cesc perdut, incapaç d'ajudar els companys, d'obrir forats. El Barça però, ha jugat 15 minuts a l'inici de la segona part prou bons, amb Xavi posant dues assistències en que gairebé arriba l'empat. En l'ocasió més clara però, ni Neymar ni Messi han pogut superar Courtois.
A mesura que han passat els minuts, l'Atlètic, cansant, s'ha anat creixent de nou. El Barça havia d'arriscar deixant espais i cada contra ha estat un suplici. L'equip de Simeone ha perdonat el segon gol de nou, i ha convertit el partit en un thriller en què el Barça, sense fer mèrits, podia forçar la pròrroga marcant un gol. Només Neymar, amb un cop de cap, ha fet patir Courtois. El brasiler ha estat dels pocs jugadors que no s'ha espantat, que no ha defallit. Que no ha perdut l'esperança del miracle. Curiosament, el partit podria haver acabat en golejada però ha acabat 1-0, com si així el dolor fos més gran, ja que cada segon ha evidenciat la impotència de l'equip i d'un Martino previsible en la proposta i els canvis.
El Barça ha baixat als inferns i s'ha cremat. Un rival amb menys pressupost i noms propis l'ha tret de la carretera amb justícia. Pocs dies després de guanyar crèdit a Madrid, l'ha perdut a pocs quilòmetres del Bernabéu. Simeone li ha guanyat el duel a Martino. I tot l'Atlètic, com a grup, li ha guanyat el duel a un grup d'ànimes perdudes.
