Una broma de mal gust del Barça (2-1)

BarcelonaCom si fos una broma de mal gust, un acudit cruel d’aquells que s’expliquen just quan no toca, el Barça es va tornar a estavellar i s'acomiada de mica en mica de la Lliga. Després de recuperar l’alegria a la Champions, l’equip de Ronald Koeman va caure al camp d’un Cadis (2-1) que en va tenir prou amb una defensa ordenada i aprofitant les errades defensives visitants per derrotar el Barça poques setmanes després de batre el Reial Madrid. Gegants amb peus de fang.

Després dels dos partits fora de casa a la Champions, el retorn al Ramón de Carranza de Cadis va ser com un bany de realitat. Guanyar la Lliga serà ben complicat en part perquè aquest torneig, conegut no fa tant per la qualitat dels seus equips en atac, ha viscut una contrarevolució conservadora amb entrenadors que no perden ni una hora de son en lluitar per la possessió. El Cadis n'és un. És ben cert que parlem d’un club sense tants recursos com d'altres, que lluita per mantenir-se a Primera, però l’equip d’Álvaro Cervera no vol la pilota i aconsegueix que en els seus partits, molts cops, gairebé no passi res. I, sabent-ho, el Barça no troba solucions. I el que és pitjor, comet errades tan greus, que fan tremolar tot el projecte just quan semblava que, per fi, s’enlairava.

El Barça sabia què es trobaria, a Cadis. Visitava l’equip amb menys possessió de la categoria. Però, malgrat tot, l’equip de Ronald Koeman no tenia un pla B. Simplement, confiava que la bona dinàmica dels últims 15 dies continuaria. Que la qualitat dels seus jugadors serviria per fer la feina. Una aposta que no va funcionar en part perquè als 10 minuts de partit, en una de les poques ocasions dels andalusos, el Barça va cometre el primer pecat: cedir un córner. I contra el Cadis no cal fer-ho, ja que treballen molt bé la pissarra, conscients que d’oportunitats en tindran poques. Dit i fet. Fali, aquell central agressiu que va arribar fa anys al Barça B per posar ordre entre joves, va pentinar la pilota, i Mingueza, que es queixava d’una falta prèvia, va rebutjar la pilota just cap a on no pots fer-ho, cap a la teva porteria. Ter Stegen va estirar-se per evitar el gol, però Álvaro Giménez era just al costat per marcar un gol que va fer molt de mal a l’equip de Ronald Koeman. Si atacar contra un Cadis que ja hauria estat content amb un empat sense gols ja era complicat, fer-ho quan els gaditans havien fet un gol encara ho era més. El Barça va aconseguir crear dues ocasions, poca cosa. Sergiño Dest, un punyal per la dreta, va fer dues centrades interessants, però Coutinho no les va saber aprofitar. Tampoc Braithwaite, que, en gairebé l’única errada defensiva del Cadis a la primera part, va trobar-se amb una gran aturada de Ledesma després de rebre una bona assistència de Messi.

Coutinho, perdut

Si Koeman no trobava la manera de sorprendre el Cadis, els andalusos tenien clar quin equip es trobarien davant, ja que l'entrenador holandès és d’aquells que no toquen les coses quan funcionen. I ben cert que havien funcionat, últimament, amb un davanter centre de referència. Però a Cadis va arribar el tall de digestió. Aquest any les alegries duren poc i Koeman va acabar amb cara de pocs amics a la banqueta, frustrat en veure com els seus futbolistes jugaven pitjor a mesura que el partit avançava. Un Cadis que no deixava espais entre línies. Martin Braithwaite no podia obrir forats, perquè no existien i ell tenia dos guardes de seguretat pendents de cada un dels seus moviments. I, de mica en mica, Griezmann i Coutinho van perdre el somriure amb què havien començat el partit. Especialment perdut semblava el brasiler, instal·lat a l’esquerra, on topava amb Jordi Alba i un De Jong que anava avançant la seva possessió. En canvi, Messi l’endarreria. Una vella història, aquesta. Quan el Barça no ataca bé, l’argentí baixa a buscar la pilota, per intentar marcar el camí. Vol ser a tot arreu, fins i tot marcant de córner directe, però no sempre es poden fer miracles.

En dies així, et cal una mica de sort. I just quan més espès semblava el Barça, un centrada d’Alba la va desviar l’exdefensa del Girona Alcalá per empatar el partit. Si els últims dies el Barça havia demostrat que pot jugar bé, atacant amb l’alegria de qui es mira al mirall i s’agrada, a Cadis va tornar l’equip que ho passa malament a cada desplaçament a la Lliga, jugant amb ràbia, amb nervis. L’equip que ja va acabar amb una ganyota a Getafe o Vitòria, el que es dispara un tret al preu quan més mal fa. Just quan havia empatat, Lenglet va deixar passar una pilota que venia d’un servei de banda, i Negredo, que portava 30 segons a la gespa, va poder batre Ter Stegen. Una broma de mal gust, un gol grotesc, un cop a la panxa dels que et deixen sense aire.

Koeman ja havia fet entrar llavors Dembélé i Pedri, per Mingueza i Coutinho, i havia situat De Jong de central. El neerlandès, últimament, juga de tot. Però només Dest, sempre irreverent, obria el camp, desaprofitant una bona ocasió que hauria pogut maquillar una mica una desfeta de les que fan mal, de les que desperten vells fantasmes i pors del passat. De les que provoquen inseguretat i no et deixen dormir tranquil. Incapaç de trobar l’estabilitat, el Barça de mica en mica s’acomiada de la Lliga, ja que està a 12 punts d’un Atlètic de Madrid que sembla imbatible, ara mateix, en una Lliga que s’ha convertit en un camp de mines on l’equip de Koeman es deixa el crèdit guanyat a la Champions.