Messi converteix el Camp Nou en una festa (3-1)
BarcelonaDurant dues hores el barcelonisme va unir-se en germanor per celebrar que Messi, el gran patriarca, celebrava els seus 700 partits oficials vestint de blaugrana. Un partit convertit en una festa en què el Barça es va classificar per als vuitens de final de la Champions com a primer de grup (3-1). Una golejada contra un Borussia Dortmund gris que converteix, de pas, l’ultim partit de la fase de grups a Milà en un tràmit. Un partit que hauria pogut ser rodó, després d’un primer temps engrescador, però que va acabar amb alguns patiments. Com si fos una advertència del destí, que recorda a l’equip que no s’ha de relaxar. Que queda molt per fer.
El Barça, però, tanca l’expedient europeu fins al febrer, ja que Messi va seguir traient-se del barret jugades impossibles i reescrivint així la història d’un esport que tindrà un abans i un després d’aquests 700 partits. El Borussia va desfer-se entre les mans de Messi i companyia com si fos de sucre, en un partit en què es va fer evident de nou que, aquest any, el Camp Nou veu de tant en tant bons partits del mateix equip que s’ofega quan li toca viatjar. Una dualitat estranya, la d’aquest Barça, que no deixa de buscar respostes als seus problemes d’identitat. Quan es dubta, però, sempre és bona idea recordar qui ets i d’on vens. I Valverde va aparcar el 4-2-3-1 que havia grinyolat a Leganés per tornar a posar la lupa al mig del camp amb un 4-3-3 en què la gran novetat va ser el retorn d’un Ivan Rakitic que va convertir el partit contra els alemanys en una tarima per proclamar als quatre vents que té prou corda per continuar al Camp Nou. Sense haver de ser suplent, sense haver de fer les maletes aquest gener. Malgrat una greu errada ja als dos minuts, el croat es va associar bé amb un De Jong sempre exuberant i un Sergio Busquets més sòlid. I apostant per un mig del camp reconeixible, es van obrir línies de passada, es va recuperar la pilota abans i els davanters es van sentir més ben acompanyats. I es protegia de pas una defensa amb dos defenses esquerrans, Lenglet i Umtiti, per la baixa de Piqué.
No va patir, ja que Messi va decidir que el Camp Nou es mereixia una nit com les d’abans. Aquelles nits europees en què saps que tot pot passar, ja que Lionel Messi es multiplica, apareixent per tot arreu, convertint els rivals en estàtues de sal que assisteixen impotents a la seva exhibició. El partit número 700 de l’argentí va ser una barreja de talent individual amb lideratge col·lectiu, ensumant sempre les zones on els alemanys defensaven pitjor per aparèixer puntual. Al descans, el Borussia ja sabia que estava derrotat, que passaria a ser una víctima més en la llarga llista de damnificats pel talent d’un Messi que va donar a Suárez el primer gol després d’haver avisat uns quants cops. Trencant el fora de joc, Suárez va aprofitar les facilitats de la defensa visitant per marcar el primer i confirmar que aquesta temporada ha afinat la punteria al Camp Nou quan sona l’himne de la Champions.
La major part de festes, però, solen tenir sempre algú plorant en un racó, mig oblidat. Quan tothom riu, sempre hi ha algú amb el cor trencat que marxa per la porta de darrere. Un paper que ja li ha tocat interpretar massa cops a Ousmane Dembélé. El francès -xiulat pels més de 5.000 alemanys presents a l’estadi, que no obliden que va marxar de mala manera de Dortmund- va obrir el camp per l’esquerra, mostrant-se actiu però lesionant-se de nou. La vuitena lesió en menys de dos anys. Geni incomprès, Dembélé sembla que ni sap conèixer bé el seu cos, i cau una vegada i una altra en el mateix parany. Mentre el Camp Nou gaudia del bon joc de l’equip, ell era al vestidor plorant i les proves mèdiques confirmaven una nova lesió que el deixarà fora de combat uns quants dies.
La desgràcia d’algú sol ser sempre la fortuna d’altres, i Griezmann, suplent, va saber aprofitar els minuts per fer sortir de polleguera el Borussia. Tal com va aprendre a Madrid amb Simeone, va fer-se un fart de recuperar pilotes, tot i que sense acabar d’entendre el ritme d’un Messi que, a diferència d’altres dies, el va buscar. L’argentí té la capacitat de marcar diferències marcant, però també regalant assistències. I la seva festa dels 700 partits, naturalment, va tenir l’assistència a Luis Suárez -el seu gran company d’aventures- i el seu gol, en una arribada des de la segona línia marca de la casa. Ja en porta 613 des d’aquell llunyà primer de maig del 2005 en què va marcar el primer contra l’Albacete.
Dominant el marcador i el joc, el Barça va poder oblidar-se del que passava a Praga, on l’Inter patia, i es va concentrar en desactivar un Borussia Dortmund decebedor que de mica en mica prepara el comiat del seu tècnic, Lucien Favre. Cedint la iniciativa a la segona part a un rival sense esma, el Barça va anar madurant el partit esperant els espais per anar creant ocasions. I en una d’elles, per fi, Messi va oferir a Griezmann la possibilitat de fer el 3-0. Per un moment, el barcelonisme va veure per fi en acció el trident que semblava destinat a espantar rivals fa uns mesos, però que s’està cuinant a foc lent.
El gol bonic de Jadon Sancho, que va revolucionar el partit a la segona part, va evitar que l’expedient del Barça fos perfecte, ja que en els últims minuts l’equip es va espantar una mica, cosa que demostrava que és mortal i encara té fantasmes per oblidar. La festa no va ser rodona, però contra el Borussia es van obrir nous camins, tots al voltant de Messi, l’home que aviat tindrà una nova Pilota d’Or a les mans. I ningú podrà dir que no se la mereix.