Una part i el tot
L'acord amb Qatar va fer suar més Bartomeu i s’ha convertit en el running gag de les assemblees del segle XXI
BarcelonaDiu la llegenda que has de ser molt maldestre per no superar una assemblea del Barça. Bartomeu ja va fugir d’estudi barrejant una part amb el tot quan va signar el pacte de conformitat amb la Fiscalia i ahir ho va tornar a fer amb l’habilitat pròpia del poder. Més d’una hora de discurs i, malgrat ser la raó principal de la qüestió de confiança, menys de 10 minuts dedicats a no dir res de nou sobre el pacte. I com que el tot, amb l’abundància de títols i la gestió econòmica per bandera, es defensa més que bé, el pecat no reconegut del cas Neymar ja és història. Com guanyar unes eleccions amb el trident i el triplet. No va fer falta ni un “Perdoneu, ho podíem haver fet millor”. De fet, l’acord amb Qatar va fer suar més Bartomeu (i Arroyo) i s’ha convertit en el running gag de les assemblees del segle XXI. El sí va tornar a doblar el no, però, sentint els socis parlar de dilemes ètics i diners bruts, va quedar clar que alguns voten amb una pinça al nas. Ho va resumir amb saviesa el soci número 8: “Gràcies, però trobeu-ne un altre”.
