Quan prioritzar la Copa no és cap deshonor: els apunts en calent del Betis-Barça
Koeman sap que ara mateix la Lliga és quasi impossible i la Champions, un objectiu poc realista
BarcelonaRevulsiu per fi. Ha costat mitja temporada, però Trincão ja actua com un revulsiu, que és el que Ronald Koeman li reclamava. El portuguès va entrar a la segona part contra el Betis amb el marcador desfavorable i va ser l'encarregat d'anotar el gol decisiu. Igual que va passar a Elx amb Riqui Puig quan es va estrenar com a realitzador del Barça, l'ex del Braga va ser abraçat en massa pels seus companys quan va enviar la pilota a la xarxa. Es mereixia una alegria així després de tantes ocasions sense final feliç per pocs centímetres. Ja ha agafat el bon carril per començar a justificar l'esforç prepandèmic –de 31 milions– que el club va fer per assegurar-se el seu fitxatge.
La Copa, prioritària. A favor que Koeman prioritzi la Copa del Rei després de quatre pròrrogues en un mes i una plantilla cada cop més castigada. No és cap deshonor. El neerlandès sap que la Lliga és quasi impossible, que la Champions és molt poc realista i que la Copa és el camí més curt per celebrar un títol abans de l'estiu. Per això, amb bon criteri, va rotar contra el Betis alguns dels futbolistes amb més minuts per tenir-los descansats de cara a l'exigent semifinal contra el Sevilla. Val la pena patir una estona amb Braithwaite d'extrem o Pjanic perdut al mig del camp a canvi de minimitzar el risc de lesió d'homes vitals com Messi i Pedri. Encara que després tots dos d'entrar a la segona part per arreglar els descosits.
Umtiti, castigat. Descans per a De Jong, Messi i Pedri d'entrada, però no per a Jordi Alba ni Araujo. El lateral de l'Hospitalet, protagonista de la remuntada de Copa a l'estadi del Granada, va aguantar l'esforç al Villamarín malgrat sortir a la foto del gol de Borja Iglesias. En canvi, el central uruguaià, que duia 750 minuts seguits sense descansar, va tenir la mala sort de lesionar-se al turmell. Molt males notícies per a Koeman, que va acceptar de bon grat que no li portessin Eric García al mercat d'hivern però alhora no deixa de demostrar que la necessitat, efectivament, era imperiosa. Per això va decidir deixar Araujo a l'onze tot i el risc de perdre'l durant setmanes. O que fos De Jong –el millor migcampista de l'equip– i no Umtiti l'encarregat de substituir el xarrua quan es va lesionar.
Què passa amb Dest? També va cridar l'atenció que Koeman no compensés el contratemps d'Araujo posant Dest al lateral i situant Mingueza a l'eix al costat de Lenglet. Costa d'entendre que el tècnic convoqui jugadors que, com el carriler nord-americà, no estan per competir per motius físics. Si Dest no gira rodó, potser convindria que es recuperés bé en comptes de fer-lo viatjar només per escalfar la graderia. Sense Sergi Roberto, que encadenarà quatre mesos sense jugar, cal que l'ex de l'Ajax torni al nivell que va exhibir al principi del curs. I mentre això no passi, tones d'agraïment pel servei que està oferint un debutant com Mingueza en una posició que no és la seva.