El Barça guanya un intercanvi de cops boig i somia a la Copa (2-3)
Neymar brilla durant un primer temps sense pausa, amb una segona part de tràmit contra un rival molt violent
Madrid (enviat especial)El Barça té diferents cares i més recursos dels que sembla. En una nit esbojarrada, l'equip de Luis Enrique s'ha classificat per jugar les semifinals de Copa torturant el seu botxí de la darrera temporada, l'Atlètic (2-3), amb una sèrie de gols a la contra que han fet molt de mal als homes de Simeone. Madrid ha vist un Barça contundent, amb una efectivitat alta, un Neymar crescut i la capacitat de jugar amb les armes del rival: defensa, verticalitat i posar fort la cama. En una primera part memorable, els dos equips s'han deixat l'ànima, però un dels dos ha acabat pel terra, estovat. I no era el Barça. El segon temps de fet, ha estat un tràmit amb un rival que ha acabat amb 9 homes.
Luis Enrique ha apostat la seva sort a l'equip titular de les grans ocasions, aquest equip titular que aquest 2015 ha fet un pas endavant. Però la grapa de l'Atlètic també ha sorprès als millors jugadors del Barça, ja que als 40 segons de joc Fernando Torres ha fet el primer gol del partit. Una recepta vella, la mateixa que va patir el Madrid als vuitens de final: agressivitat d'un Atlètic tancat en defensa, recuperació i colpejar amb espais marcant en els primers minuts de joc. Un rebuig defensiu l'ha caçat el 'niño', aquest s'ha fet Mascherano amb un gir magnífic i xut creuat per batre Ter Stegen: 1-0. De sobte, l'Atlètic ha obert la capsa de Pandora dels fantasmes del Barça: gol de Torres i patir contra el botxí de la temporada passada.
Als 40 segons el Calderón ja feia festa grossa, ja que l'equip local tenia l'eliminatòria empatada. El Barça, grogui, s'ha vist contra les cordes amb un Fernando Torres en ratxa, convertit de nou en un davanter calent capaç de rifar-se la defensa rival. A més, Gil Manzano ha permès a Mario Suárez i l'Atlètic fer un i altre cop faltes en un inici de partit calent.
El Barça ha reaccionat mica en mica, amb dues algunes aparicions puntuals de Messi i Neymar lluny de la porteria. L'escenari era ideal per als locals, crescuts, però l'equip de Simeone, eufòric, ha deixat espais en un atac col·lectiu i el Barça, coses de la vida, ha enxampat a la contra als madrilenys: gest tècnic de Messi, passada llarga per Suárez, assistència de l'uruguaià i amb espais, Neymar ha superat Oblak. Contra de llibre, amb tres tocs en 10 segons dels cracks. Un gol clau per aturar l'allau local i posar l'eliminatòria mig al sac. L'empat ha arribat d'una forma impensada, amb una contra a casa d'un equip especialista en defensar.
Un penal que no ho era
El gol s'ha convertit en un munt de gel llançat sobre la caldera del Calderón. El Barça, amb un Neymar dolç i desafiant, mica en mica a tret de polleguera a un Atlètic necessitat, ja que li calia dos gols. Els homes de Simeone han apel·lat a l'èpica i les faltes. El Barça, més vertical que altres cops, mica en mica ha anat cedint espais a un rival ferit, esperant una contra que hauria pogut matar l'eliminatòria. Però el que ha arribat ha estat un penal més que dubtós de Mascherano, ja que la falta, que no ho era, no era dins de l'àrea. Penal que Raúl Garcia ha transformat en el 2-1. En un partit emotiu, sense pausa, l'Atlètic ha trobat un aliat en un col·legiat anomenat Jesús Gil, fent explotar les pulsacions de l'estadi en un partit no apte per als patidors. Sense control, l'equip de Simeone s'ha sentit més còmode,ja que aquest equip ha nascut per viure al limit, tant del reglament com dels nervis. Un equip de fetge i cor, contra un Barça més racional que ha perdut de nou el control del partit.
Una genialitat, un cop de sort i la sentència
El Barça havia caigut al parany de Simeone, perdut en una guerra de guerilles per tot el camp, amb faltes, insults i pèrdua d'identitat col·lectiva. El Barça no tenia la pilota, jugava molt trencat, buscant contres verticals i individualitats, sense tancar el rival. Però tampoc sense poder evitar les ocasions d'un rival amb mil vides. Però just abans del descans, el Barça s'ha mirat als ulls i ha intentat ser ell mateix. El resultat ha estat una assistència d'Iniesta per a Rakitic, qui aprofitant els espais generats per Suárez, ha xutat amb perill. La pilota ha acabat a córner i després del servei, Busquets ha rematat i Miranda s'ha fet gol en pròpia porta (2-2).
El partit, destinat a ser recordat entre la llarga llista de partits esbojarrats entre aquests dos clubs, encara tenia reservades emocions fortes abans del descans. Després d'un xut de Griezmann, aturat per Jordi Alba amb les mans dins de l'àrea, de nou una contra ha deixat l'Atlètic de genolls, amb assistència precisament d'Alba i resolució d'un Neymar en ratxa (2-3). El Barça arribava al descans amb un botí de valor incalculable, sortint guanyador de l'intercanvi de cops amb l'Atlètic. Apostar la teva sort a un intercanvi de cops quan davant tens Messi, Neymar i Suárez, no deixa de ser una aposta segura. I fer tres gols al Calderón abans del descans, significa gresca, ja que camí dels vestidors, les dues banquetes s'han dit de tot, amb Neymar al mig de la baralla. Durant la picabaralla, Gabi ha vist la vermella i ja no ha sortit al terreny de joc.
Un segon tràmit amb un ritme diferent
La segona part ha estat una història diferent. En tornar al terreny de joc, l'Atlètic tenia 10 homes, fet que ha fet perdre els papers als aficionats, però ha deixat de genolls als jugadors. Simeone ha fet ràpidament tres canvis protegint jugadors claus i l'Atlètic s'ha dedicat a defensar, intentant no rebre més gols, marcant de pas el territori al Barça. Les ordres eren clares: si el Barça volia golejar, rebria faltes. I el Barça s'ha dedicat a passar-se la pilota sense forçar la màquina, conscient que tenia l'eliminatòria al sac.
La segona part no ha tingut història. Un rival tancat i ferit que ha acabat amb 9 quan Mario Suárez ha vist la segona groga als 84 minuts. I un Barça intel·ligent que no s'ha volgut jugar la cama, limitant-se a fer passar el temps sense cansar-se gaire. La feina s'havia fet durant un primer temps que va tenir tot el que li va faltar a la segona. En 45 minuts, havia passat de tot. En 45 minuts, el Barça ha certificat el seu bon moment, deixant clar que ja no li fa por l'Atlètic i que el vent li omple les veles. L'equip creix, madura i avança. Guanya també els dies que Messi no apareix. A més, Neymar cada dia s'agrada més i de fet, quan ha abandonat la gespa, substituït per Pedro, ha rebut una pluja d'insults. Ell, s'ho ha agafat amb broma, en saber-se guanyador. La primera final de la temporada s'acosta. Falta saber el rival a les semifinals.