El Barça recupera la fe just quan feia més falta (1-2)
L'equip de Luis Enrique guanya per darrer cop a l'Atlètic al Calderón però no pot acabar la jornada líder, perquè el Madrid salva el triomf a Vila-real
Enviat especial a MadridEl Barça ha recuperat la fe en si mateix després d'uns dies grogui, just quan més falta feia. El dia que jugava per darrer cop contra l'Atlètic de Madrid al Vicente Calderón s'ha endut tres punts que no han servit per retallar punts amb el Madrid (perquè els blancs han resolt la seva visita a Vila-real, encara que fos amb molt de patiment) però que han ajudat a reafirmar les conviccions d'un equip que ha tancat la ferida de París amb un partit en què ha barrejat cor i cap. I tot, esclar, amb la signatura final de Messi, amb un gol que ha acabat amb la resistència matalassera a cinc minuts del final.
Sempre que el Barça ha visitat l'Atlètic s'han vist partits de ritme alt, guions imprevistos i passió, i el comiat no podia ser diferent. Els dos equips han fet suar de valent la defensa rival cada cop que arribava a l'àrea adversària, en un partit sense control en què s'ha vist un Barça més fresc després de poder descansar per primer cop des de feia setmanes. Més enllà del joc, encara en fase de reconstrucció, els homes de Luis Enrique han demostrat que creuen en ells mateixos. No han defallit, i han superat un Atlètic que ha estat millor abans del descans però que ha acabat escombrat a la segona.
Si en l'àmbit físic el Barça ha millorat, en el del joc també ho ha intentat. Calia reaccionar i Luis Enrique ho ha fet amb nou dibuix a la pissarra. Per jugar per darrer cop contra l'Atlètic al Vicente Calderón en Lliga, ha recuperat una defensa de tres amb Mathieu, Umtiti i Piqué, i ha fet avançar Sergi Roberto al mig del camp. Una aposta per intentar tenir més la pilota, atacar més bé i millorar sensacions sense haver de sacrificar allò que ara mateix és intocable, el trident. L'Atlètic, però, ha llegit de seguida la jugada de Luis Enrique i ha sortit al terreny de joc amb dos plans de joc. Quan tocava, l'equip matalasser es tancava i tapava espai. Però quan la pilota arribava a l'àrea catalana, hi arribava amb molts homes, i això creava problemes a la defensa blaugrana.
En els primers tres minuts de joc, Griezmann i Gameiro han creat perill, però poc després el Barça ha aconseguit sentir-se més còmode amb el nou vestit, connectant amb un Neymar sempre valent i Messi, que endarreria la posició per ser protagonista. Ha estat un miratge, però. Oblak era un espectador i, quan ha pogut, l'Atlètic, més intens, ha tornat a començar el setge sobre Ter Stegen, cosa que ha provocat pèrdues de pilota d'un Barça tou que no aconseguia ordenar-se. Cada cop que la pilota ha arribat a l'àrea del Barça, ha costat Déu i ajuda poder treure-la. Els tres defenses han rebut la pressió dels davanters locals i en cap moment s'han generat superioritats al centre del camp, malgrat el nou dibuix. Messi buscava trobar-se amb Busquets, amb Iniesta més a l'esquerra i Sergi Roberto a la dreta, amb Rafinha. Però ni els canvis de posició, ni els moviments elèctrics de Neymar aconseguien traslladar el joc a prop de la porteria d'Oblak. Cada cop que rebia una pilota un blaugrana, era eclipsat per un matalasser, que no el deixava girar-se, ja fos recuperant la pilota o fent falta. Al minut 25, per exemple, Piqué l'ha perdut i, en dos segons, Griezmann ja xutava a l'escaire de Ter Stegen, que ha volat per evitar el primer gol local.
Just quan semblava, però, que tocaria plegar veles i rebre un gol, el Barça ha aconseguit per primer cop superar la pressió rival, gràcies a Neymar, esclar, i la jugada ha acabat amb una gran aturada d'Oblak a Messi, i un gol de Luis Suárez en el rebuig que no ha pujat al marcador perquè l'uruguaià ha colpejat primer la mà del porter eslovè. Una ocasió per despertar en un primer temps que ha acabat convertit en un combat de boxa desordenat, amb intercanvi de cops. Una centrada letal de Griezmann que ha atrapat Ter Stegen, l'ha seguit un bon xut de Suárez en una contra en què l'uruguaià ha cavalcat tot sol. De fet, el Barça ha acabat la primera part més còmode, amb una bona rematada de Piqué aturada per Oblak i jugant sempre al terreny de joc rival. Aire fresc després d'un primer temps de patiments.
El guió quedava clar. Quan l'Atlètic de Madrid tallava les línies de joc del Barça, era l'equip de Luis Enrique qui patia. Però quan la pilota arribava al trident, era l'Atlètic qui patia, com en una gran jugada iniciada per Neymar que ha acabat amb Suárez, tot sol després d'un toc de Messi, xutant desviat quan ho tenia tot favor per fer el 0-1. Neymar, que ha rebut la meitat de les faltes dels matalassers, sempre ha superat Vrsaljko, malgrat no tenir les ajudes d'un Jordi Alba sacrificat per jugar amb tres defenses. Com que al Vicente Calderón pots guanyar però has de fer-ho patint, Griezmann ha tornat el cop quedant-se tot sol davant Ter Stegen. Però l'alemany és l'airbag del Barça que atura els cops. El partit s'ha convertit en una ruleta russa. Amb molts trets però poc encert. I un dels dos equips destinat a acabar estès per terra. Seria l'Atlètic.
Rafinha, després d'una bona jugada col·lectiva que ha acabat dins de l'àrea, ha aconseguit batre Oblak amb un xut creuat que ha suposat el 0-1. El Barça havia aconseguit fer arribar la pilota a l'àrea rival, on un munt de cames han lluitat per fer gol o treure la pilota. Rebots, crits i cames i un gol de gran valor. El problema ha sigut que l'alegria ha durat poc. Amb tot el que havia costat marcar, i l'Atlètic ha trigat cinc minuts a empatar amb un recurs clàssic: falta lateral i rematada de cap de Godín, el central que ho remata tot.
Per acabar de complicar l'escenari, Mathieu s'ha lesionat, fet que ha permès veure Digne fent de central, intentant aturar un Atlètic que s'ha fet un fart de fer faltes que Mateu Lahoz no castigava amb amonestacions. El Barça, però, s'ha fet fort i ha acabat controlant del tot el partit. Luis Enrique ha donat minuts a André Gomes per Sergi Roberto, per mantenir la intensitat, i just quan calia Messi ha començat una jugada i ell mateix l'ha acabat amb un gol que serveix per enviar un missatge des del sud de Madrid cap al nord, al Santiago Bernabéu: el Barça vol guanyar aquesta lliga.