Dues cares, tres punts i uns quants dubtes

BarcelonaEl Barça va guanyar a Anoeta tal com haurien pogut guanyar tants equips. Una mica de sort, uns davanters llestos, un bon porter i un canvi defensiu al final del partit per evitar patir, tot i que va caldre patir. Quan, entrada la segona part, amb la Reial Societat guanyant per 1-0, Ter Stegen va evitar el segon gol basc en dues accions consecutives, gairebé tothom va entendre que el Barça guanyaria, però que no ho faria tal com ho hauria de fer el Barça. I així va ser. En cinc minuts, després de dos córners en què Rulli va sortir a caçar papallones, quan dins de l’àrea els porters s’han de fer respectar, Luis Suárez i Dembélé van marcat els gols que servien per apagar el foc que el mateix Barça, piròman, havia encès a la primera part per culpa d’un equip inicial que no va funcionar mai. A Anoeta el Barça va endur-se tres punts amb dues cares, i també amb dubtes.

L’equip de Valverde, ara mateix, sap perfectament què cal fer per guanyar. El problema és que només sembla haver-hi una recepta: que juguin els mateixos. El primer temps va ser difícil de mastegar, el partit va aixecar-se gràcies, en part, a les errades de Rulli i amb el marcador a favor ni es va sentenciar ni es va sotmetre els rivals. Al líder li queda molta feina per fer, encara, tot i que treballar quan ets líder sempre és millor que fer-ho amb l’aigua al coll.

No va ser un bon partit del Barça. Tots els elogis a l’equip són com els que reben centenars d’equips cada cap de setmana, però no pas els que hauria de rebre un Barça que vol associar el seu nom amb un joc alegre i bonic. Però en el retorn de la Lliga, en alguns moments el Barça va patir tant que semblava que l’equip s’estriparia. A Anoeta es va superar una prova, però també es va perdre una oportunitat de saber qui pot ser protagonista quan toqui donar descans als titulars quan arribin les sancions. El Barça, bipolar, va jugar amb foc durant bona part del partit. Va ser fer dos canvis per recuperar l’equip titular amb Coutinho i Busquets entrant al terreny de joc, i el Barça va traslladar el centre de gravetat uns quants metres més endavant, cap a la porteria d’una Reial Societat que a casa sempre planta cara. Res de nou, a Can Barça. Elogis i medalles per a Busquets, com ha passat durant l’última dècada; petons a Coutinho, imprescindible els últims mesos.

Abans s’havia vist un Barça sense ànima, de vegades mandrós. Ni la va encertar Ernesto Valverde amb l’equip inicial ni la van encertar els jugadors, com si no es coneguessin entre ells, com si haguessin perdut la capacitat de cuidar la pilota. Hi havia moments que sobre la gespa no hi havia un equip, hi havia un grup de jugadors amb la samarreta del Barça. Però un grup de jugadors plegats no sempre són un equip. Un equip treballa per a un objectiu comú. I la Reial Societat ho va fer aprofitant les tan anunciades rotacions de Valverde, que van ser poques i totes al centre del camp. Sense Busquets ni Coutinho el mig del camp no va tenir pes, i va convertir Rafinha i Rakitic en dos turistes accidentals. Per acabar-ho d’adobar, en una jugada mal defensada als primers minuts, Elustondo va superar Ter Stegen amb un xut sec que va posar contra les cordes un Barça que només va acostar-se a l’àrea rival amb la vella recepta de penjar pilotes. Més enllà de reclamar dos penals, que el VAR no va xiular, el Barça va marxar al descans sense ni haver esgarrapat la pell de l’equip d’Asier Garitano.

El partit va ser tan fluix que, entrada la segona part, el Barça havia avançat caminant enrere cap a l’única certesa que té: que Coutinho hauria de jugar sempre, que Busquets és intocable i que Sergi Roberto funciona millor a la banda. Amb dos canvis el Barça ha tornat al seu equip titular. Abans, però, l’equip de Valverde va patir amb les contres verticals d’una Reial Societat que hauria pogut fer el 2-0 en accions en què Juanmi i Oyarzábal van burlar Piqué i Umtiti, que patien massa jugant amb la defensa avançada. Però Ter Stegen, l’últim baluard, va iniciar la reacció amb dues aturades. Al futbol, tenir un bon porter és clau, i la Reial Societat té un Rulli que no va defensar bé el seu espai aeri en els gols del Barça. Dues centrades, molta lluita, molts cops i el peu oportunista de Suárez i Dembélé. Ni els gols van ser bonics, en un partit en què Valverde demanava als seus que deixessin de jugar en llarg, que busquessin un Coutinho amb la capacitat d’unir l’equip al seu voltant.

Però amb el marcador a favor, el Barça no va tancar la porta. Vidal va entrar per Dembélé en un canvi que segurament es repetirà uns quants cops aquesta temporada, i tal com va passar a Zorrilla, el Barça no va saber protegir-se i es va exposar a rebre un empat que hauria fet mal. L’empat, però, no va arribar, i va deixar pas a un triomf de gran valor. De fet, els triomfs, quan no has jugat bé, en tenen més, de valor. Tot i que després vinguin els deures.