El trident regala el liderat al Camp Nou

BarcelonaEl Barça se'n va de vacances patint els símptomes que normalment la gent pateix un cop passat Nadal. Un Barça de panxa contenta, feliç, però capficat pensant en tota la feina que li tocarà encarar els pròxims mesos. Perquè malgrat tancar l’any amb una golejada contra l’Alabès (4-1), aquest projecte necessita fer un salt qualitatiu si vol fer-se respectar a Europa. El Barça ha quedat atrapat entre dues terres, entre els somnis de guanyar títols i la por de veure mocadors blancs a la graderia.

L'últim partit de l’any en un Camp Nou on aquest 2019 cap equip visitant ha guanyat va ser relativament plàcid, tot i que una d’aquelles desconnexions puntuals, com la d’Anfield, que tant mal han fet al Barça últimament, va servir per engrescar un Alabès que durant la segona part va aconseguir que més d’un aficionat blaugrana xiulés el joc d’un equip relaxat. El partit contra els bascos no va servir per esborrar el record del clàssic, encara massa fresc. Va confirmar la irregularitat d’un equip que guanya els partits gràcies a la seva contundència a les àrees. No pas pel joc.

Contra l’equip d’Asier Garitano va ser el trident qui va enllestir la feina i va demostrar que, malgrat els problemes de Griezmann per adaptar-se, de mica en mica tots tres han començat a crear la seva pròpia química. Ara mateix, cap davantera marca tants gols com la blaugrana a la Lliga. Però l’equip de Valverde s’ha convertit en un partit de resums. Algunes victòries han arribat en partits que costen d’empassar-se sencers, tot i que es gaudeixen si en mires un resum de tres minuts. Un Barça de moments destacats, de vídeos curts a les xarxes socials. Un Barça sense continuïtat. L’aficionat blaugrana és com l'infant que espera que arribin els Reis. Toca esperar bastant, entre badalls, per acabar rebent un regal. Però sol arribar, normalment gràcies a Messi.

Malgrat que l’Alabès va sortir inicialment amb l’únic objectiu d’evitar sortir escaldat de l’estadi, el Barça no va saber tancar fins a la segona part un partit en què va ser millor, sobretot durant els primers 45 minuts. I va fer mèrits per guanyar de sobres. Però al Camp Nou no es tracta només de superar el rival, sinó també de seduir. Després del joc ofert contra el Reial Madrid, calia engrescar contra els vitorians, però l’equip va cometre el pecat de començar les vacances abans d’hora i es va complicar la vida fins que Messi, com sempre, va dir prou.

Valverde, buscant reforçar la moral d’alguns jugadors i protegint-ne d’altres de cansats, va revolucionar el mig del camp i va deixar a la banqueta De Jong i Rakitic. Aleñá, sempre participatiu, va poder tancar l’any ordenant el joc al costat d’Arturo Vidal, que sempre que podia se situava com a davanter. Busquets, recuperant la titularitat, mantenia l’equilibri d’un Barça que en alguns moments es va desesperar intentant obrir la doble línia defensiva basca. Però la qualitat blaugrana va acabar enfonsant els murs de l’Alabès, amb Griezmann obrint la llauna amb un preciós xut des de la frontal. Vidal, tan contundent a l’àrea com poc endreçat al mig del camp, va marcar el segon abans del descans. I, tot plegat, amb detallets puntuals d’un Messi que gairebé no es movia del mateix lloc.

Però l’Alabès es va animar a la segona part. I, de manera sorprenent, va trobar un munt d’espais. El Barça, endormiscat, va patir un petit malson quan, durant deu minuts, l’equip vitorià va somiar amb aconseguir empatar. El gironí Pere Pons, amb un bon cop de cap sense marcadors, va batre Ter Stegen. Es va posar en marxa un curt període de temps en què l’Alabès va crear tres ocasions ben clares i va generar un debat a la graderia de l’estadi. Alguns van xiular. Uns altres van animar.

Però el Barça sempre juga amb un comodí amagat a la samarreta, Leo Messi. Després d’una topada dura entre Umtiti i Wakaso al mig del camp que va fer enfadar els jugadors del Barça amb el col·legiat del partit, l’argentí va posar punt final als somnis visitants amb un gol marca de la casa: des de la frontal, va trobar un forat que la major part de mortals no arribarien a veure mai. Va ser l’escac i mat. Poc després, amb l’ajuda del VAR, Melero López va xiular un penal que Messi, generós, va cedir a Luis Suárez per marcar l'últim gol d’un any de regust amarg, amb alegries i una ferida europea que tocarà tancar el 2020. Caldrà millorar per aconseguir-ho.