La banda sonora per anar a veure el Manchester City-Barça

BarcelonaRyan Giggs va passar pels vells torns de Maine Road, l’estadi del Manchester City. Per a molts ciutadans de Manchester, els concerts del 27 i el 28 d’abril del 1996 d’Oasis a Maine Road van ser un dels millors moments de la seva vida. Després d’uns anys 70 i 80 on ser de Manchester no era fàcil, el grup liderat pels germans Gallagher se sentia orgullós de ser fills d’aquesta ciutat i ho celebrava liderant les llistes musicals i fent dos concerts a Maine Road, el vell estadi del City. Giggs va visitar el feu de l’enemic per veure el concert, però ningú li va dir res dolent. Si la rivalitat esportiva divideix la ciutat, la música uneix.

Manchester, convertida en una ciutat gairebé marginal quan es va trencar la màgia de la Revolució Industrial, és coneguda pel futbol i la música. El 1968 el United va ser el primer club anglès que va guanyar la Copa d’Europa i el City va guanyar la Recopa el 1970. Manchester, una vila a les rodalies de Liverpool, havia fet el salt de qualitat quan els comerciants locals van entendre que no era un bon negoci haver de passar sempre pel port de Liverpool. Així doncs, van construir un canal el 1894 per anar directes al mar i poder comerciar. Una jugada guanyadora. Encara avui a l’escut del City i el United es pot veure un vaixell. Quan Manchester, oficialment, és una ciutat sense mar.

Ara bé, després de la Segona Guerra Mundial la cosa va canviar. Drogues, atur, problemes... Manchester va convertir-se en un lloc poc agradable i la crisi va acabar afectant també els equips locals, condemnats a viure descensos. A la ciutat només li va quedar una sortida: la música. “En els anys 1970 i 1980, en el moment de la formació de l’escena musical, no hi havia gran cosa a fer a la ciutat. La música és una bona forma d’evadir-se. La classe obrera necessitava divertir-se. Era una ciutat industrial en crisi. Hi havia atur, edificis buits i poca confiança en el futur. Per als joves, la música i el futbol eren accessibles sense necessitar diplomes universitaris. Eren democràtics”, argumentava Dave Haslam, un dels antics DJ de The Haçienda, el club on va forjar-se el nom Madchester, la ciutat boja, jugant amb la paraula mad (boig).

De mica en mica arribaven els grups de punk de Londres, com els The Clash, amb un ritme nou. El 1976 els Sex Pistols van fer un concert al Free Trade Hall que va canviar-ho tot. Malgrat que tot just hi van anar 40 persones, el grup va inspirar milers de joves, i va convertir Manchester en un laboratori musical: Joy Division, New Order, Happy Mondays, TheStone Roses, Inspiral Carpets, The Charlatans... El 1982 va obrir The Haçienda, on anaven els jugadors del City i el United, ja que entenien que els músics i els DJ eren tan importants com ells. L’explosió musical, a més, va coincidir amb el retorn d’un gran United amb jugadors de la casa com Giggs, Beckham, Scholes... Només el City no aixecava cap. I va acabar a Tercera Divisió.

Però el City tenia aficionats amb més ritme. Com els Oasis, que van aprofitar cada oportunitat que tenien per reivindicar el seu City quan aquest club no guanyava res. Per aquest motiu van decidir fer els seus dos grans concerts a Maine Road. I van posar un jugador del club a la portada del seu primer àlbum. L’any 1994 van posar una fotografia de l’exjugador del City Rodney Marsh a la portada de l’àlbum Definitely Maybe. Però, com que un dels cinc membres del grup era del United, també van posar una foto de George Best. Marsh i Best compartien moltes coses, com una vida salvatge lluny de l’esport. De fet, un cop els dos germans Gallagher ja s’havien barallat, Noel Gallagher va estudiar la possibilitat de comprar el club el 2007. Poc després van arribar els diners àrabs i ara els dos germans celebren els èxits i títols tot escoltant com les cançons sonen a l’estadi, especialment Roll with it, al final dels partits guanyats. A les prèvies sonen altres cançons del grup. De fet, ells són els responsables de fer sonar a l’estadi els dies importants Hey Jude dels Beatles. Els Beatles eren de Liverpool, però també el grup preferit dels germans Gallagher, que en van fer versions.

La llista de músics aficionats del City és llarga, com membres de grups com New Order, The Smiths, Buzzcocks, Happy Mondays, The Stone Roses, Simply Red... O els The Fall, autors de diferents cançons sobre futbol com la gran The from Sparta FC. The from Sparta FC En un club on cada dia sona la cançó dels anys 30 Blue moon, adoptada de l’època en què es feien sonar les cançons més venudes per megafonia, per fer temps abans del partit, destaquen artistes com Ian Curtis. El cantant de Joy Division va suïcidar-se a casa seva just quan tenia una carrera per davant amb un grup on ell era l’únic aficionat blue. Els altres membres del grup, que un cop va morir Curtis van fundar un grup més alegre, els New Order, eren del United. Doncs bé, coses de Manchester, una cançó icònica cantada per Curtis, Love will tear us apart, va ser versionada per l’afició del United. I una cançó dels New Order, Blue Monday, sona al camp del City. A Manchester no està ben vist canviar d’equip, però la música entra a cada casa sense problemes.