Bakú, l'última excentricitat d'Ecclestone

BarcelonaSir Martin Sorrell, un prestigiós publicista anglès i membre del consell directiu de la Fórmula 1, no amaga que els motius per dur la competició a l'Azerbaidjan són, principalment, econòmics. El 'circ', com es coneix popularment el certamen, debuta aquest cap de setmana a l'estat més gran de la regió del Caucas, que ha preparat un circuit urbà a la capital, Bakú. Un traçat que, almenys d'entrada, no acaba de convèncer els pilots ni els equips, ja que el consideren massa ample i amb una recta principal excessivament llarga.

Disseny al marge, que la F-1 estreni traçat no és nou. Només en les dues últimes dècades el 'circ' ha inaugurat 13 destinacions: Malàisia (99), la Xina (04), Bahrain (04), Turquia (05), Singapur (08), Espanya (València, 08), Abu Dhabi (09), l'Índia (11), els Estats Units (Austin, 12), Rússia (14) i Mèxic (15), a més de l'Azerbaidjan (16). D'aquests circuits, els de Turquia, València, Corea del Sud i l'Índia ja han caigut del calendari.

Històricament, la majoria de les proves del certamen eren a Europa. Ara, en un calendari rècord de 21 curses per a aquest 2016, els circuits del Vell Continent són minoria. El problema, per a molts analistes, és que els interessos monetaris passen per davant de la tradició automobilística de cada país. Sense anar més lluny, Alemanya es va quedar sense Gran Premi la temporada passada; Itàlia encara ha de renovar el contracte, que s'acaba aquest 2016; França no acull una cursa des del 2008, i a Catalunya, tot i que hi ha un contracte signat fins al 2019, el Circuit no sap si podrà complir les exigències econòmiques.

“Algunes economies [europees] no passen per un bon moment, i la Fórmula 1 ha d'anar on hi ha creixement econòmic”, reconeix Sir Martin Sorrell. “Un país que sigui emergent i que vulgui posar-se al mapa no té tantes opcions”, afegeix. L'exemple és el Mundial de Futbol o els Jocs Olímpics. “N'hi ha un cada quatre anys, i molts països lluitant-hi. En canvi, de curses de F-1 en tenim una vintena cada temporada”. De fet, la ciutat de Bakú va intentar acollir sense èxit els Jocs Olímpics d'aquest 2016 i del 2020. Ara, la capital de l'Azerbaidjan aspira a ser-ne la seu el 2024.

Tot i que les xifres són confidencials, alguns mitjans anglesos asseguren que el patró de la F-1, Bernie Ecclestone, va pactar un cànon de 40 milions d'euros per temporada a Bakú. Uns diners, però, que no es podran recuperar només amb la venda d'entrades. L'aforament és només de 28.000 localitats, i els tiquets, que ja estan exhaurits, s'han venut per un preu d'entre 100 i 500 euros. Això suposa uns ingressos d'uns 10 milions. O, el que és el mateix, un dèficit de 30 milions d'euros. “En realitat, el nostre objectiu és promoure la ciutat des d'un punt de vista turístic i captar inversions de l'estranger”, deia l'any passat Arif Rahimov, promotor del Gran Premi. En resum, posar l'Azerbaidjan i Bakú al mapa mundial i donar-lo a conèixer com un destí modern aprofitant el glamur i el prestigi de la disciplina reina de l'automobilisme.

Un traçat que no convenç

Deixant de banda els interessos econòmics, els pilots no acabaven de veure amb bons ulls el traçat urbà de Bakú. La pista és extremament llarga, de 6 quilòmetres –la segona pista més llarga del certamen–, i té una recta principal de 2,1 quilòmetres –la més llarga de la F-1–. L'amplada no és constant i en alguns punts, com denuncia Hamilton, és excessiva. “Mònaco és el circuit urbà per excel·lència. No entenc per què no fan els altres traçats urbans imitant-lo. La pista és massa ampla en alguns punts”, comentava el pilot anglès, que havia provat el traçat amb el simulador. "Més que un circuit, sembla una autopista!".

El gran problema per als equips serà la velocitat. I és aquí on els cotxes amb més bon propulsor tindran avantatge. Els Mercedes, vigents campions i líders tant del Mundial de pilots com del de constructors, parteixen com a únics favorits per endur-se la victòria.

El motor Mercedes –que porten, a banda de Mercedes, les escuderies Williams, Force India i Manor– és el més potent i el més ràpid. Per darrere són més o menys igual de ràpids els motors Ferrari –que equipen les escuderies Ferrari, Toro Rosso, Sauber i Haas– i els Renault –que vesteixen Renault i Red Bull–, però no tenen tanta potència, i per tant, perden temps en l'acceleració. A la cua hi ha el motor Honda –que equipa McLaren–, un propulsor que ha evolucionat al llarg de la temporada però no prou per competir en circuits com el de Bakú.

“Aquesta recta tan llarga no ens beneficiarà. Hem calculat que perdem 1,2 segons en aquest tram. És una diferència massa alta per eixugar-la en la zona més corbada”, explicava Helmut Marko, responsable de Red Bull. “Bakú serà un repte, per a nosaltres”, afegia Yusuke Hasegawa, responsable dels propulsors Honda. A la F-1 és clau tenir un bon motor. A Bakú és pràcticament l'únic que importa.