Al Baix Ebre només es juga a voleibol

RoquetesEl Club Voleibol Roquetes és l'únic equip federat del Baix Ebre que està jugant partits oficials actualment. Cap més pot fer-ho, ja que el Roquetes és l'únic equip de la comarca que disputa una competició esportiva a nivell estatal. Per culpa de la pandèmia, a Catalunya únicament competeixen en partits oficials tots aquells equips federats que juguen a categories nacionals. Així, dels 17 pavellons disponibles al Baix Ebre, solament al de Roquetes es pot veure a dia d'avui un esdeveniment esportiu oficial.

Abans de la pandèmia, un 4,2% de la població total del Baix Ebre estava federada en equips de futbol. Tot i això, aquesta devoció per la pràctica esportiva no es veu reflectida en esforços econòmics i, per tant, en resultats esportius. La majoria d'equips són de pobles petits que no es poden permetre pagar sous als jugadors. En canvi, altres pobles més grans o inclús Tortosa, la capital, sí que paguen salaris, però no suficients per igualar-se amb els equips que marquen la barrera de les divisions nacionals. Només el Roquetes pot aguantar, aquests dies.

Roquetes, que solament té 8.079 habitants, va començar a enamorar-se del voleibol l'any 1990, quan a l'Escola Mestre Marcel·lí Domingo de la població un professor, conegut com "Don Rafael", va incloure en el programa el seu esport preferit. Van ser els pares d'aquells alumnes els que van lluitar per crear un club de voleibol, ja que un cop van acabar l'escola els nois ja no podien seguir practicant-lo. El 23 de setembre de 1993 naixia el Club Voleibol Roquetes. Un d'aquests pares que no va voler deixar apagar la il·lusió dels seus dos fills va ser Benjamín Cuevas, un apassionat del futbol que va acabar engrescant-se tant amb la passió dels seus fills que ha estat president de l'entitat durant vint anys, del 1998 fins al 2018, i va aconseguir entre altres coses el reconeixement a Roquetenc de l'Any el 1999.

Segons explica el mateix Cuevas, "l'inici va ser complicat, ja que el club havia de jugar els partits com a local al Casal Municipal Raval de Cristo, que no complia les mesures reglamentàries i teníem problemes amb la Federació Catalana de Voleibol perquè ens hi deixessin jugar". Tot i això, aquesta pista municipal que no complia tots els requisits va veure com creixia la generació dels nens nascuts el 1994, els que van fer un pas endavant. "El que ha significat aquesta generació per al club ha sigut molt, no solament pel que fa a resultats, sinó també a nivell logístic", afirma Cuevas. A les Terres de l'Ebre, en aquell moment no hi havia cap altre equip federat de voleibol, el que significava que en categoria d'aleví, els nens ja havien de fer llargs viatges a tot arreu de Catalunya cada dues setmanes. "Per als pares era una gran pèrdua de temps i també de diners, però va ser també un punt d'inflexió per a les generacions posteriors per veure que l'esforç val la pena si és per practicar l'esport que més t'agrada" recorda Cuevas. "Era increïble anar al pavelló del Barça a jugar i veure com el Roquetes era capaç de guanyar-los cada temporada", afegeix. 

Una de les màximes proeses va ser durant l'etapa de cadets, quan l'equip roquetenc es va aconseguir classificar per al Campionat d’Espanya del 2010, que es disputava a la localitat asturiana d'Arriondas. El club no tenia diners ni recursos per viatjar còmodament fins a Astúries: "Jo i el meu fill, que ja era major d'edat, vam llogar dues furgonetes petites i vam anar-hi amb el consentiment dels pares dels nens", explica Cuevas, que afegeix: "Vaig viure un dels millors moments com a president del club, no només per l'experiència, sinó per veure com aquests nois aconseguien situar-se com a quart millor equip nacional en la categoria de cadets". Aquell any, la Selecció Catalana en categoria cadet va triar cinc d'aquests nois.

Aquesta generació del Roquetes es va anar fent gran, i malgrat que algun jugador va deixar l'equip per centrar-se en l'estudi, el bloc principal va seguir fins a arribar al sènior masculí, que va aconseguir mantenir-se a Segona Catalana gràcies, entre d'altres, al fill de Cuevas, que va ser el col·locador del primer equip durant molts d’anys, a més d'entrenador d'aquesta gran generació del 1994. Durant la primera temporada com a sèniors, la 2013/2014, el Roquetes va aconseguir l'ascens a Primera Catalana. Les següents tres temporades van servir per estabilitzar-se a la competició i renovar jugadors, fins al punt que amb l'augment considerable del nivell de joc del sènior masculí es va arribar als play-offs d'ascens, tot i que al final no van poder pujar de categoria. Amb tot, l'equip no va desistir, i la temporada 2018/2019 el CV Roquetes va disputar la fase d'ascens com a amfitrió. L'equip es va quedar a un pas de la fita, per darrere del CVS Tren de Sóller balear i el FC Barcelona B. La renúncia a la plaça del filial blaugrana la va aprofitar el CV Roquetes, que va ocupar el seu lloc. 

El salt de qualitat

Per afrontar aquest repte, el club va decidir llogar un pis situat a la Raval Nova, un dels barris més coneguts del poble, i fitxar jugadors a canvi d'oferir-los casa i els subministraments necessaris per viure, a més d'ajudar-los a trobar una feina estable gràcies als contactes del club. Amb això van incorporar cinc nous jugadors que van esdevenir pilars fonamentals de la plantilla: Marcelo Calderón, Héctor Ramírez, Fernando Yanez, Liovi Lamus i Federico Briano. El capità, Briano, és argentí i, gràcies al CV Roquetes, ha creat una nova vida al Baix Ebre, fins al punt que ha aconseguit que la seva parella que seguia a l'Argentina es traslladés a Roquetes per viure amb ell. Lamus, avui el jugador més important del CV Roquetes, és un rematador nat i peça cabdal del joc ofensiu. Tot i això, els inicis d'aquest veneçolà van ser complicats, ja que en un primer moment hi va haver dificultats perquè pogués jugar partits oficials, però el club va aconseguir nacionalitzar-lo com a ciutadà espanyol i el va ajudar a trobar una feina estable com a pagès, professió a la qual es dedica actualment. L'uruguaià Fernando Yanez, per la seva banda, va deixar l'equip perquè no va poder renovar el permís d'estada a Espanya just quan el CV Roquetes era a les portes dels play-offs d'ascens a la Lliga Iberdrola, la segona categoria més alta del voleibol estatal. Segons Cuevas, el club es ressentirà molt de la seva marxa: "Per a nosaltres el Fernando era una peça clau, era el millor col·locador de la categoria, i serà difícil trobar un substitut del seu nivell". 

El CV Roquetes s'ha convertit en un dels clubs referència del voleibol català i, sobretot, de l'esport ebrenc, ja que mentre els equips del futbol i el bàsquet no poden jugar, a les pistes de voleibol de Roquetes es segueix competint i somiant.