Autopista oberta cap al títol de Lliga
Enviat especial a GijónUna rialla va il·luminar la cara de Messi quan va xutar la pilota. Encara quedava veure si seria gol, si el porter arribaria o no, però Messi ja sabia que havia xutat prou bé i la seva cara va il·lusionar-se com la dels nens just abans d’obrir un regal, com la d’un enamorat quan el carter li porta un paquet el dia dels enamorats. Abans de saber com acaba, ja somrius. I sí, va ser gol de l’argentí. El gol número 300 de Messi a la Lliga. Un primer pas per allunyar-se dels rivals al capdamunt de la classificació. Per passar un peatge més en aquesta autopista cap al títol.
El Barça ja avantatja en sis punts l’Atlètic després de derrotar l’Sporting (1-3) en el partit ajornat en el seu moment perquè calia guanyar un Mundial al Japó contra el River Plate. Conqueridor sense pietat dels rivals, el Barça es comporta com aquells reis medievals que marxaven a fer una croada i just quan travessaven la porta es giraven i deien als rebels que tenien a casa que s’anessin preparant. Que de tornada posarien ordre també a casa. I, dit i fet, quan tornaven, posaven ordre. Amb el seu triomf al Molinón, tots els equips de Primera ja han jugat el mateix nombre de partits, i ningú s’acosta als homes de Luis Enrique. Sis punts que semblen un botí prou gran per aspirar a guanyar la Lliga amb comoditat, més per les sensacions de l’equip que no pas pel fet de tractar-se de sis punts. De dos partits.
L’Sporting de Gijón, assumint la condició de xai destinat al sacrifici, va rebel·lar-se amb dues línies defensives molt ordenades que van aconseguir treure’s de sobre els primers atacs del Barça, fins que Messi, amb un xut ajustat al pal, va començar la festa. Malgrat que poc després l’Sporting va seguir oposant-se a les lleis de la natura, aquelles que deien que perdria el partit, el Barça va ser molt superior. Abelardo, conscient de quina és la seva realitat, va fer descansar titulars amb un equip molt jove sobre la gespa que després de rebre el gol de Messi va empatar amb una contra de llibre en què els dos laterals, Aleix Vidal i Adriano, no van estar encertats. Messi, però, va tornar a posar les coses al seu lloc poc després amb un altre gol d’execució estètica, amb un xut violent després de passar-se la pilota amb el seu còmplice dins i fora del camp, Suárez.
Busquets descansarà
A Gijón, el Barça havia arribat per donar un cop d’autoritat a la casa de Luis Enrique. I així va ser. Luis Enrique, ovacionat per l’afició local i abraçat al final del partit amb aquell amic amb qui ja jugava a futbol amb set anys, Abelardo, va prioritzar la professionalitat al cor, ordenant als seus homes que colpegessin una vegada i una altra la defensa asturiana, fins que va caure feta miques. Les rotacions no van alterar el nivell competitiu del líder, que ja acumula 31 partits oficials sense perdre. Un líder que va poder donar descans en els últims minuts a Piqué, imperial en la seva actuació, i a Busquets, que es va fer amonestar per poder descansar a Las Palmas dissabte.
Luis Enrique, de fet, va remoure l’equip una mica i, com sol fer davant rivals que es tanquen darrere murs gruixuts, va fer jugar Mathieu de central al costat de Piqué, amb Alexis Vidal i Adriano a les bandes, i Arda Turan donant descans a Iniesta. Una defensa ben nova per estirar la pressió i facilitar la feina del trident, incansable, malgrat que Neymar es va quedar sense marcar en un partit en què Messi va començar una feina que va acabar Suárez, que ja suma 24 gols, tres més que Cristiano Ronaldo. I això que l’uruguaià va fallar un penal entrada la segona part, quan l’Sporting, que va jugar amb un equip ple de suplents i joves amb molta il·lusió, encara es mantenia amb vida gràcies a les contres de Halilovic i les aturades de Cuéllar.
El magnífic gol de Luis Suárez entrada la segona part, quan l’Sporting intentava pressionar l’àrbitre per aturar un Barça implacable, va dictar sentència en un partit en què només el coratge dels homes entrenats pel Pitu Abelardo va evitar que la golejada fos més escandalosa. Va ser un partit en què l’afició local va mirar de reüll com Luis Enrique donava indicacions a la banda, per poder sentir els èxits del Barça com a seus d’alguna manera. Els èxits d’un Barça que ha oblidat aquella sensació desagradable que queda després de les derrotes, guanyant partits també quan fa rotacions, permetent que Arda Turan i Aleix Vidal de mica en mica s’adaptin a un sistema de joc que encara no han fet seu del tot i engreixant les estadístiques d’una generació de futbolistes decidida a tornar-ho a guanyar tot aquest any. I tot amb Luis Enrique a la banqueta, un fill de l’Sporting que, per un dia, va ser profeta a la seva terra.
El Barça ha fallat la meitat dels penals
Luis Suárez va fallar el seu primer penal aquesta temporada, després d’haver marcat els dos anteriors. Llançar penals és l’espina de l’equip blaugrana, ja que, tècnicament, ha fallat 8 dels 16 penals llançats aquesta temporada entre totes les competicions. Ara bé, un dels fallats és el que va acabar amb el gol de Suárez contra el Celta de Vigo, el famós penal indirecte en què Messi va decidir donar una assistència en lloc de xutar. És a dir, el Barça ha marcat 9 dels 16 penals. Després dels dos gols precisament de Messi contra l’Sporting, va ser Suárez l’encarregat de xutar el penal, però Cuéllar, que havia fet la falta sobre Neymar, va encertar la direcció del xut del davanter uruguaià. Pocs minuts després, Suárez va tornar el cop en marcar un gol magnífic, el seu gol número 40 aquesta temporada en partits oficials quan encara no s’ha arribat al març i queda molt per jugar. Suárez porta 24 d’aquests gols a la Lliga, obrint forat ja respecte a Cristiano Ronaldo, el segon jugador amb més gols, amb 21. Suárez camina cap al trofeu Pitxitxi.
