Austràlia, terra d’oportunitats i reialme de Djokovic

BarcelonaEl somni sempre s’ha dit que és americà, però, en el tenis, el primer Grand Slam de la temporada, l’australià, s’ha convertit sovint en terra d’oportunitats. Els suecs Enqvist i Johansson, el francès Clément, l’alemany Schüttler i el xipriota Baghdatis no completarien una llista de jugadors més talentosos, però a tots els uneix una cosa: un dia van disputar la final de l’Open d’Austràlia.

Els antípodes, amb una calor sufocant, són un territori àrid que deixa espai a floracions espontànies i inesperades. Qui hauria dit que es podria veure Verdasco lluitar contra Nadal per un lloc a la final en un duel èpic a cinc sets? Allò va ser el 2009 i Verdasco no ha tornat a disputar una semifinal de Grand Slam. Curiosament, avui serà el primer rival del balear, que té l’ocasió de demostrar si la millora de l’últim tram del 2015 és molt més que un rampell de força d’un tenista que, a tocar dels 30 anys, es resisteix al declivi. “He deixat enrere l’ansietat”, diu Nadal, que per primer cop en una dècada no va jugar finals de Grand Slam.

És del tot diferent la situació d’un Novak Djokovic que aquí va descriure el seu primer reialme: hi va guanyar el primer Grand Slam (2008) i hi ha conquerit la meitat (5) dels seus grans títols. Amb cinc de les últimes vuit corones, el jugador serbi certifica la importància d’una bona preparació. En aquest 2016 és l’únic dels grans que no ha viatjat a l’Índia per jugar exhibicions. Potser només és un detall, però en el tenis els detalls marquen diferències. I més quan parlem dels millors jugadors. Ara el rival a batre és Djokovic, campió de 9 dels últims 20 Grand Slams.

Ivan Ljubicic i la paternitat

Roger Federer, als 34 anys, és l’únic que ha aconseguit discutir el seu domini. De les sis derrotes que va sumar el serbi l’any passat, tres van ser contra el suís, que ha posat fi a la relació amb Stefan Edberg. El substituirà Ivan Ljubicic, amic i gairebé coetani de Federer, amb el dubte de si els dots com a tècnic del croat són tan bons com els del suec, que ha influït decisivament en el nou atreviment de l’helvètic, més agressiu i procliu a pujar a la xarxa. Una reinvenció del seu joc tan meritòria com inevitable si volia seguir formant part del reduït grup de candidats a tot. Com Andy Murray, pendent de la seva dona, Kim Sears. Ha comentat que deixarà el torneig si s’avança el part, una manera involuntària de deslliurar-se de pressió en un torneig en què ha disputat (i perdut) quatre finals i en què la condició de la pista s’adapta a la perfecció al seu tenis de doble cara, la gasiva i l’ofensiva.

De la resta, la incògnita és saber si algú podrà estar a l’altura dels grans favorits. Stan Wawrinka, campió aquí fa dos anys, és el que ha fet més mèrits per derrotar-los, mentre que Berdych i David Ferrer, eterns top ten i finalistes de Grand Slam, suen per tenir una altra oportunitat. Ara, però, tot sembla en mans de Djokovic.