L'home que va crear tot sol el nou Olympique de Lió

Enviat especial a LióJean-Michel Aulas, el propietari de l'Olympique de Lió, de tant en tant puja a dalt del Monts du Lyonnais, una serralada des de la qual es pot veure Lió al bell mig d'una vall per on han passat exèrcits, genis, immigrants i idealistes. Lió, una ciutat d'empresaris del tèxtil, d'inventors, encara presumeix de ser una ciutat que sempre es reinventa gràcies a gent com Aulas, l'home que ha convertit un club secundari en un gegant. I tot va començar just a la falda dels Monts du Lyonnais. En un poblet anomenat L'Arbresle.

L'estiu del 2011, a l'Ajuntament de L'Arbresle, l'alcalde socialista Pierre-Jean Zannettacci, descendent d'italians que havien arribat a la regió per treballar a la industria tèxtil local, va rebre el propietari i l'entrenador de l'Olympique de Lió: Jean-Michel Aulas i Rémi Garde. Tots dos nascuts a L'Arbresle. "Aquí vaig començar a jugar, al costat de l'església", deia Garde, exjugador del club, sota la mirada d'un Aulas que, en canvi, tenia una passió ben diferent quan vivia al poble: jugava a handbol. Al poblet encara el recorden com "un bon jugador que preferia marcar gols a passar la pilota", com explicava Jacqueline Millet, directiva del club d'handbol local. "Així és Aulas: prefereix fer les coses ell, marcar gols, triomfar", diu el periodista Thomas Nardone.

Aulas, un noi de poble nascut el 1949, quan les ferides de la guerra encara eren visibles, va liderar fa uns anys una revolució que va capgirar del tot el futbol francès. Si altres projectes, com el PSG, es mouen a cop de talonari amb diners de fora, l'Olympique de Lió s'ha fet gran gràcies a l'empenta d'un dels presidents de futbol més visionaris que ha conegut Europa els darrers anys. Quan Aulas va arribar al Lió, el club era a Segona, sense palmarès. Amb ell ho ha guanyat gairebé tot. Només li ha faltat un títol europeu, tot i que s'ha plantat a semifinals de la Champions i l'Europa League. L'OL, com és conegut el club, ha creat un futbol base modèlic, fitxa bé de preu i ven encara millor, ha construït un estadi espectacular, no té deutes i ha aconseguit ser un exemple en l'equilibri entre l'equip masculí i el femení. Un femení que sí que ha guanyat la Champions. De fet, fa cinc anys que guanya de forma consecutiva. Segons el periodista Christophe Palierse, Aulas és el lionès més famós a França per tot el que ha fet amb el futbol, fins hi tot per davant de Paul Bocuse, el famós cuiner que va revolucionar i modernitzar la cuina francesa i va situar Lió davant de París durant molts anys quan es tractava de menjar bé.

De fet, fins a l'arribada dels diners àrabs al PSG, Lió també anava per davant de París en el futbol. Els darrers anys en canvi, l'Olympique de Lió no guanya gaires títols, en part perquè no pot competir amb el múscul econòmic del PSG i en part perquè Aulas, pensant en deixar un llegat, va centrar les inversions en pagar l'estadi, de cinc estrelles. Un Estadi des Lumières que està situat a la perifèria, encara mal connectat perquè Aulas segueix negociant amb l'Ajuntament de Lió, que hauria de pagar les millores en el transport. Aulas, esclar, té una vitrina destacada al museu del club, a dins de l'estadi. Serà el seu llegat per a Lió. El llegat d'un noi de poble.

Pierre-Jean Zannettacci, l'alcalde de L'Arbresle, admet que Aulas no es deixa caure mai pel seu poble natal, on un carrer porta el seu cognom. La Rue Michel Aulas, dedicada al pare del propietari del Lió, un professor que era estimat per tothom i que feia de periodista en un diari regional. El fill, en canvi, va tenir clar que volia veure món i ràpidament va marxar a Lió, on va començar a estudiar per tornar al poble només per veure els seus. De fet, va demanar poder marxar de casa als 19 anys en una època en què els francesos no eren majors d'edat fins als 21. Ho va fer aprofitant que jugava a handbol a l'equip de Lió (va arribar a debutar a Primera) i que era millor per estudiar. I ja mentre estudiava va crear una primera empresa d'ajuda comptable que utilitzava incipients mètodes informàtics, el seu primer gran negoci.

Eren anys de somnis. El 1968, Aulas va ser escollit un dels delegats sindicals dels estudiants de la Universitat de Lió. I amb 19 anys va conduir amb el seu Fiat 500 des de Lió fins a París per unir-se a les manifestacions de milers de joves que volien canviar el món. “El lema «Prohibit prohibir» va impactar-me”, explicaria Aulas. Però aquell idealista que escoltava els líders comunistes va decidir imaginar un nou món des d’una perspectiva diferent, creant una de les primeres empreses informàtiques europees, la CEGID, amb la qual va convertir-se en un milionari amb casa a Saint-Tropez.

Aulas havia ensumat que el sector informàtic tenia molt de futur abans que moltes persones, i el 1983 va crear l'empresa CEGID, amb la qual va crear un imperi, amb oficines a quatre continents i milers de treballadors. El 1986, CEGID ja va ser reconeguda pel ministeri d'Indústria francès com una de les millors empreses franceses, i va guanyar contractes milionaris que li van obrir a Aulas les portes dels restaurants cars, on va conèixer gent important. Gent com Bernard Tapie, un excantant i seductor que s'havia fet ric i que als anys 80 era odiat o estimat per tot França. Polític socialista, empresari propietari de l'equip amb més aficionats de França –l'Olympique de Marsella–, Tapie va aconsellar a Aulas invertir en el futbol, ja que creia que aquest sector no deixaria de generar diners gràcies a la televisió. Tapie tenia bon ull. Potser massa, ja que va acabar a la presó per haver comprat un equip rival, el Valenciennes, per guanyar la lliga. Aulas, que va fer cas a Tapie, mai va caure tan baix, i es va guanyar la fama de ser un bon gestor des que va comprar, el 1987, l'Olympique de Lió. Només quatre anys després de crear la seva empresa. Un ascens meteòric.

Igual de meteòric que l'ascens de l'Oympique de Lió, llavors a Segona. Malgrat la importància de Lió com a motor econòmic francès, a nivell futbolístic la ciutat vivia a l’ombra de la veïna Saint-Étienne, més petita. El Saint-Étienne, encara considerat avui en dia l'equip "més simpàtic" de França en moltes enquestes, havia arribat a la final de la Copa d'Europa als anys 70 amb un joc alegre i futbolistes com Platini. La seva samarreta verda era sinònim de joc bonic, però a l'orgullosa Lió feia molt de mal veure com els veïns eren millors. Tot va canviar amb Aulas, que va pagar els deutes del Lió i ràpidament el va portar a Primera, i el va situar per davant del Saint-Étienne ràpidament. Avui en dia el derbi entre aquests dos equips és un dels més violents de França.

Aulas, que va vendre les seves accions de CEGID per centrar-se en el futbol l'any 2007, ha afirmat que "el futbol és un negoci com els altres", i ha convertit el club en una societat anònima que cotitza a la borsa. De fet, l'OL ha acabat convertit en un hòlding. "Va ser el primer a potenciar el nou màrqueting, i va crear un producte guanyador", diu Thomas Nardone, que també critica els seus tocs despòtics, que sigui poc transparent en la seva gestió i no haver fet prou per controlar els ultres del club, d'extrema dreta i amb lligams amb els del Reial Madrid.

Del 2002 al 2008, el Lió va guanyar la lliga, i Aulas l'encertava en gairebé totes les apostes. El Lió va ser el primer club francès a vendre productes per internet, el primer a tenir xarxes socials (el mateix Aulas en té) i a cuidar el futbol base: va creanrt una xarxa d'observadors que han descobert jugadors com Benzema, Umtiti o Fekir. Aulas, de passada, s'ha convertit en un dels noms importants de l'Associació Europea de Clubs (ECA) i de la Federació Francesa, presidida per un altre home de negocis particular, el bretó Noel Le Graet, l'home que va fer gran el Guingamp, un club d'un poble de 6.000 habitants capaç de guanyar la Copa francesa. "El futbol francès sempre ha estat així, cosa d'emprenedors, de gent amb empenta. I Aulas és un dels dirigents claus en la història del futbol francès", diu Nardone.

L'Olympique de Lió, l'equip de la segona ciutat més important de França, només tenia 3 Copes abans de l'arribada d'Aulas i jugava en un estadi municipal. Des que va arribar Aulas ha guanyat 7 lligues, 2 Copes, 1 Copa de la Lliga, 7 Supercopes, 5 Champions femenines, 11 lligues femenines i 1 Mundial de Clubs femení. I juga en un dels estadis més moderns del món. El fill de dos professors de poble ha protagonitzat la seva revolució.