Atrapar la xarxa

Barcelona“La gent vol Periscope. Fem-lo!” Connectar-se amb milers de seguidors a través de la xarxa ja és una rutina més dels postpartits de Gerard Piqué, com ho és fer l’entrevista a peu de gespa per a la televisió amb drets, passar per la zona mixta per atendre la resta de mitjans o treure el cap per l’avantllotja per signar autògrafs o fer-se fotografies amb aficionats. El central va estrenar aquest mètode 2.0 contra el Sevilla, i l’ha continuat després d’enfrontar-se al Rayo, a l’Eibar i, dissabte, al Getafe. “Seguirem fent-lo. Crec que l’experiència és única i crec que us divertiu molt”, va dir per acomiadar l’última connexió, des de l’aparcament del Camp Nou.

Fer servir Periscope és l’última innovació de Piqué, un dels més actius a les xarxes socials del vestidor blaugrana. Potser és el més revolucionari, qui millor està esprement la utilitat de les xarxes socials per guanyar popularitat i dir-hi la seva. Fa mesos que centra l’actualitat informativa amb les seves piulades a Twitter, iròniques, oportunes, crítiques, sobretot per apuntar cap a Madrid. Amb Periscope, ha tornat a marcar tendència, fins al punt que ha provocat un increment radical de l’interès sobre l’aplicació a la ciutat de Barcelona.

El Piqué interactiu ha creat debat. Preguntat per això, divendres Luis Enrique va afirmar que veu “fantàstic” que els jugadors facin ús de les xarxes socials i li sembla especialment bé si ho fa algú “tan enginyós” com el barceloní. El defensa va rebre també el suport del seleccionador espanyol Vicente del Bosque, que tampoc era partidari de prohibir res als jugadors. El Barça tampoc hi veu cap problema sempre que se’n faci un ús responsable i ha negat que tingui al cap crear cap mena de reglamentació per controlar-ho. “Sentit comú” és la paraula màgica en aquesta qüestió, s’admet des del club, i, en tot cas, s’apunta a la Lliga per establir alguna mesura més concreta.

L’ARA va contactar amb la Lliga de Futbol Professional, que va reconèixer a través del responsable de la direcció d’integritat i seguretat, Rodrigo Arias, que està estudiant la fórmula de reglamentar l’univers de les xarxes socials. “Com a organitzadors de la competició, tenim el deure de vetllar per la integritat de la competició. Hem de donar un segell de qualitat i això també afecta la imatge a través d’internet. És un tema de màxim interès per a nosaltres”, afirma Arias. La UEFA va filtrar divendres que té intenció de posar límits a l’ús de les xarxes socials durant l’Eurocopa de França de l’estiu, una reacció que torna a encendre el debat.

Quin paper tenen les xarxes?

Eix vertebrador entre els diferents actius del sector

L’evolució de les xarxes socials és imparable. “Formen part activa de l’estratègia de distribució de continguts i són l’eix vertebrador entre aficionats, marques esportives, mitjans de comunicació i entitats. Els esportistes i les entitats poden comunicar-se directament amb els aficionats”, diu Miquel Pellicer, director de comunicació del Grup Lavinia i expert en continguts digitals.

“Els esportistes poden transmetre la seva identitat i els seus valors a través d’internet. La creació de la marca personal no és una cursa de velocitat. Més aviat és un treball a foc lent i amb una planificació estratègica que no es veu”, recorda Pellicer, que alerta d’alguns dels riscos en què poden caure els esportistes: “Primer, que l’esportista no entengui l’ús racional i correcte que cal fer de les xarxes socials. Segon, el contacte amb els fans és molt important, però no s’ha de caure en els paranys que puguin parar determinats trols a les xarxes socials. Moltes persones conegudes s’atipen dels insults que reben i de la pressió dels seguidors. Tercer, no ser conscients que com a persones viuen en un món amb problemes, conflictes i desequilibris”.

Se n’ha de regular l’ús?

Els clubs ja tenen mètodes de control però en reclamen més a la Lliga

La dificultat creix quan s’afronta el moment d’elaborar un reglament en un àmbit tan ampli. “L’evolució de les xarxes socials va molt ràpid i sempre tens la sensació d’estar per darrere”, lamenta Arias. De moment, el futbol professional ha trobat l’equilibri a través de l’autoregulació dels clubs, cadascun amb el seu mètode intern de control. El Barça deixa clar que no té cap normativa reguladora, però sí que existeixen guies orientatives, sobretot en edat fomativa i en les seccions. No es gestionen casos de comentaris polèmics, però sí que hi ha confusions amb patrocinadors, i cal ajudar els jugadors a publicitar les seves marques pròpies sense entrar en conflicte amb les del club. En més d’una ocasió, també Luis Enrique ha deixat clar que els seus jugadors no tenen cap norma en aquest aspecte.

Com es poden reglamentar?

Altres lligues, i d’altres esports, sancionen econòmicament

El Barça i els altres equips de Primera van de la mà de la Lliga en aquesta qüestió i se li exigeix que sigui qui estructuri la possible regulació. I citen com a referències la que funciona des del 2011 a la Premier anglesa, on s’han arribat a imposar multes de 90.000 lliures per comentaris fets a Twitter (és el cas d’Ashley Cole, que va criticar la Federació amb un tuit).

Altres esports ja fa anys que regulen el tema. La NBA, que considera clau la imatge que els seus protagonistes transmeten a la societat, és pionera a l’hora de regular l’ús de les xarxes socials, com abans va fer, per exemple, amb els codis de vestimenta. Els especialistes demanen sentit comú. “El que cal és sincronitzar l’àmbit físic i els canals digitals per transmetre coherència i naturalitat. En els últims temps estic molt sorprès de l’ús interessant que fa l’atleta nord-americana Lolo Jones, que combina a la perfecció una imatge molt fresca, el contacte amb els fans i els continguts publicitaris”, opina Pellicer, que durant cinc anys va treballar al Barça com a responsable de continguts digitals internacionals.

El nou escenari comunicatiu, però, obliga el periodisme a reinventar-se i a ressituar-se en una societat en constant canvi. “El paper mediador més qüestionat és el dels mitjans de comunicació, que han de redefinir el seu valor en un ecosistema que cada cop és més horitzontal i menys jeràrquic. Els esportistes i les entitats poden comunicar-se directament amb els aficionats i aquest és un punt en què els periodistes haurem de donar valor a la nostra feina”, recorda Pellicer.

La Premier anglesa, pionera des del 2011

Ja fa cinc anys que a Anglaterra un jugador pot ser sancionat per l’ús que fa de les xarxes socials, com va passar amb Babbel, Ashley Cole i Rio Ferdinand, que van pagar multes d’entre 10.000 i 90.000 lliures. “Qualsevol comentari que es faci en un mitjà social serà considerat públic”, deia la Federació. Juntament amb la Premier League, l’organisme va elaborar una guia d’ús responsable que integrava les xarxes en els apartats reglamentats sobre discriminació.

La NBA regula quan es pot utilitzar internet

Els jugadors de la NBA no poden utilitzar les xarxes socials des de 45 minuts abans de cada partit i fins que hagin atès els mitjans de comunicació. La competició obliga tots els jugadors a estar disponibles al vestidor del seu equip, al qual els periodistes tenen accés per fer les preguntes que considerin necessàries durant entre 5 i 10 minuts. L’Eurolliga i l’ACB han copiat la normativa, però no es compleix de manera tan estricta.

La NFL va posar fil a l’agulla l’any 2009

Antonio Cromartie va ser multat fa set anys amb 2.500 dòlars per haver criticat a Twitter el menjar durant un training camp del seu equip. La NFL va aprofitar l’incident per regular l’ús de les xarxes socials. A més de les normes generals, que són molt semblants a les de la NBA, cada franquícia té unes especificitats diferents i no totes tenen el mateix grau de restriccions. La NFL també disposa d’un servei per assessorar els jugadors.