Pol Makuri, l'atleta amb paràlisi cerebral que finalitza maratons de muntanya

BarcelonaDurant un cap de setmana, a Bagà tot canvia. Quan arriba la Salomon Ultra Pirineu, milers de persones van fent via cap a aquest municipi del Berguedà perseguint cadascú el seu somni. Alguns volen veure en acció els esportistes que admiren, alguns volen millorar una marca personal. Altres en fan prou amb veure com els seus estimats acaben algunes de les diferents curses en un Parc Natural del Cadí-Moixeró alterat per aquest clima tan boig. El mateix dia que ha nevat per sota de 2.000 metres i han quedat enfarinades algunes de les rutes que seguiran els esportistes, la calor s'intensifica.

En el cas de Pol Makuri Redolad (La Paz, Bolívia, 1991), el somni és poder ser a la Salomon. L'atleta igualadí, nascut en terres bolivianes quan els seus pares hi vivien fent feines en el sector de la cooperació, va convertir-se fa poc en el primer corredor amb diversitat funcional a finalitzar la popular Zegama-Aizkorri, la marató de muntanya basca on va emocionar amb unes imatges que apareixen al documental que ha fet juntament amb la marca Salomon, amb qui treballa de bracet. Ara li toca poder participar en la mitja marató de la Salomon Ultra Pirineu. "Conec la zona, per descomptat, però m'hauria agradat poder recórrer amb detall l'escenari de la marató. Però serà igualment emocionant", explica a l'ARA poques hores abans de participar també en la prova del quilòmetre vertical.

Als seus 31 anys, el Pol ha fet un gir a la seva carrera d'esportista per centrar-se en les curses de muntanya, després de poder viure un somni al ser als Jocs Paralímpics de Pequín el 2022 en la disciplina d'esquí de fons. "Va ser un somni, ho tenia al cap. Però tinc clar que serà molt difícil poder tornar a uns Jocs per les condicions que et posen per anar-hi. Ara toca viure les curses", afirma. I com les gaudeix, fent xalar la gent que s'emociona amb el seu estil de córrer, agressiu, especialment quan puja muntanya amunt. "Pateixo més a les baixades", admet aquest atleta que pateix hemiparèsia, un trastorn neurològic que dificulta el moviment d'una meitat del cos sense arribar a la paràlisi. No ha estat un problema perquè sigui el primer atleta amb paràlisi cerebral a ser paralímpic a Espanya en proves d'esquí. Ara fa història a les muntanyes corrent, fent equilibris amb l'ajuda d'un pal, ja que la meitat del seu cos té ben poca sensibilitat.

El Pol estava destinat a pujar muntanyes, a l'haver nascut en una de les ciutats més altes del món, La Paz. Quan encara era un nadó ja era a Igualada, on els pares van detectar ràpidament que feia poques coses amb la part dreta del cos. Era l'hemiparèsia. "Mai he deixat de somiar. Sincerament, no canviaria res. Tenir hemiparèsia m'ha permès viure coses increïbles que segurament no hauria viscut si no l'hagués tingut", explica un home que ja de ben menut practicava esports. Especialment, l'esquí i l'hoquei, esport ben arrelat a Igualada. "Haver practicat hoquei, on es llisca sobre la pista, em va ajudar a adaptar-me a l'esquí i les curses. Només puc portar un bastó amb la mà esquerra, ja que a la dreta hi tinc poca sensibilitat i mobilitat, i podria fer-me mal", diu.

De fet, quan va començar a córrer ho feia amb botes de muntanya, en lloc de fer-ho amb calçat esportiu com gairebé tots els altres participants en aquest tipus de curses. La solució per millorar va ser començar a participar, amb l'ajuda de Salomon, amb una bota al peu dret, on li cal més força, i amb una vamba al peu esquerre. "Hi ha gent que em veu els peus a les curses i no ho entén, què faig amb cada peu diferent", mig bromeja Pol Makuri, un nom compost, mig català i mig bolivià. "Molta gent pensa que Makuri és el cognom, però és un nom bolivià", afegeix. La seva vida sempre ha estat així, fent equilibris, com el seu nom, com el seu calçat.

"A l'arribar als 18 anys va tocar deixar l'hoquei sobre patins. Era l'únic amb discapacitat en un equip on els altres no en tenien. I quan tocava passar a categoria absoluta es va fer complicat. I vaig centrar-me en l'esquí de fons, esport que m'havia ensenyat el meu pare. Els meus pares sempre havien anat a la muntanya. També havia estat boy scout, m'agradava molt aquest món. Després vaig conèixer un esportista amb diversitat funcional que havia participat en una Copa del Món d'esquí de fons. I vaig decidir-me a fer el mateix. El primer cop que vaig apuntar-me a una cursa van demanar-me un certificat mèdic i vaig adonar-me que ni en tenia. Sabia el diagnòstic de quan era petit i prou. Ara calia un certificat per decidir la categoria en què participaria. En el meu cas la discapacitat havia format part de la meva vida d'una manera tan natural que ni hi pensava", recorda.

El problema, però, era que en els casos d'hemiparèsia cada cas té uns efectes diferents. "Situacions diferents competeixen en la mateixa categoria. Així que per a mi era molt difícil acabar entre els vuit primers en una prova internacional de les que et classifiquen per a uns Jocs Paralímpics. Era competir en inferioritat de condicions, així que demanava poder anar a uns Jocs amb una invitació. Finalment la vaig aconseguir. Quan m'ho van dir vaig plorar, emocionat. Va ser una experiència preciosa, en part també perquè la gent del Comitè Paralímpic va poder veure en directe com lluitava en inferioritat de condicions, fent una bona actuació".

Entre beques, treballar i ajudes, el Pol ha pogut seguir competint en l'esquí fins fa poc, però era conscient que seria gairebé utòpic rebre una nova invitació per ser a uns Jocs Paralímpics el 2024. Així doncs, s'ha centrat en les curses, sense deixar d'estudiar. Té un grau mitjà de gestió administrativa, un altre de disseny gràfic i un d'artesà del cuiro. És imparable.

El retorn de Núria Picas

El repte del Pol serà finalitzar la mitja marató diumenge. Abans toca aquest dissabte la marató, setena prova puntuable del circuit Spartan Trail World Championship. En categoria femenina destacarà la presència de la sueca Emelie Forsberg, que rebrà el suport del seu marit, Kilian Jornet, que per un cop serà a la Salomon com a aficionat, no com a corredor. Forsberg és juntament amb Ida Nilsson, Núria Gil o Irena Raczunska una de les favorites en aquest recorregut circular de 42 quilòmetres que acumula més de 2.800 metres de desnivell positiu. La cursa es desenvolupa pel Parc Natural del Cadí-Moixeró, en un recorregut en què els 1.300 corredors que hi ha inscrits passaran per indrets emblemàtics com el Niu de l'Àliga, les Penyes Altes o els Empedrats. En categoria masculina aspiren al triomf noms com Jan Margarit, Robert Pkemboi o Eduard Hernandez.

La sortida serà a dos quarts de nou del matí. I l'arribada serà cap a les dotze del migdia al centre de Bagà, on unes hores més tard està prevista l'arribada dels protagonistes de la Salomon Ultra Pirineu 100K, on es produirà l'esperat retorn de Núria Picas després de quatre anys d'absència. En categoria masculina, destaca la participació de Pau Capell en aquesta cursa nascuda el 2009, quan encara era coneguda només com la Cavalls de Vent. Una cursa que s'ha convertit ja en una cita clàssica del circuit de proves, amb milers de persones somiant fer com Pol Makuri. O com Núria Picas, que hi torna acompanyada de tota la seva família.