Núria Picas emociona guanyant la Salomon Ultra Pirineu després d'anys sense poder competir

BagàSortia el sol darrere la serralada i els primers atletes arribaven a dos quarts de vuit del matí a dalt de tot del refugi del Niu de l’Àliga. Una de les primeres dones a arribar-hi era la Núria Picas, que als seus 45 anys retornava a la competició després de gairebé quatre anys d'estar allunyada de les curses. I quina manera de tornar, rodejada de centenars d’aficionats que l’anaven animant a mesura que veia que les cames responien, serrant les dents, apujant la marxa. La corredora de Manresa ha aconseguit guanyar la Salomon Ultra Trail Pirineu de 100 km en una exhibició de coratge que li ha permès imposar-se en aquesta prova per cinquena vegada. El darrer cop que ho havia fet havia estat un llunyà 2014. Ara, després de gairebé quatre anys en què havia arribat a pensar que no podria competir mai més, Picas ha protagonitzat un nou gir de guió en la seva llarga trajectòria professional, brillant amb llum pròpia en una edició de l'Ultra Pirineu on ha estat la gran protagonista.

La manresana ha guanyat amb un nou rècord de la prova, amb un espectacular temps de 12 hores, 12 minuts i 40 segons, superant la jove Clàudia Tremps. La corredora del Ripollès va certificar que puja forta en pujar al podi per davant la russa, Varvara Txikanova. "Porto tres anys i mig amb un problema al peu, n'he sortit i aquest és el premi. Estar aquí. El que no sabia és que batria el rècord. La Clàudia m'ha fet córrer de valent, i això és la màgia de la competició: tenir un rival fort al darrere per poder donar el millor d'un mateix. Tornar aquí, a casa, podent córrer i tornant a sentir tots els ànims del públic m’ha fet emocionar com el primer dia” deia Picas, qui va acabar ballant al ritme de la cançó "Ay mama", ella que és mare i va ser rebuda pels seus bessons.

Ara fa un any, Picas donava per fet que no podria tornar a participar en curses d’ultratrail. El seu turmell esquerre, que s’havia trencat a Montserrat quan encara no era coneguda, sempre li havia fet la guitza. I finalment havia dit prou. Durant els darrers quatre anys, Núria Picas ha fet vida política, ha iniciat projectes audiovisuals i ha estat una mare activa que no deixava de fer esport per evadir-se. Però la porta de tornar a les curses va obrir-se de nou fa poc més de 12 mesos. "Un fisioterapeuta que vaig conèixer va fer que cregués en les meves possibilitats de revertir aquesta situació. Havia arribat a un moment que em feia mal si anava darrere dels meus fills o agafava la bicicleta. Havia de fer alguna cosa", recorda. L’any 2020 va operar-se, però no va donar resultats.

Així que l’estiu del 2021 va iniciar un nou tractament per poder recuperar-se sense patir seqüeles. Després de treballar amb aquest fisioterapeuta que defensava que podria competir de nou, va conèixer el doctor Xavi Gasol, que pensava el mateix. Ja eren dues persones amb la mateixa opinió. La tercera va ser la mateixa Picas. "El doctor Gasol em va posar plasma ric en plaquetes i el fisioterapeuta em va planificar càrregues progressives de treball. Vaig començar a fer cinc quilòmetres, després sis... després vaig poder estar més d’una hora sense patir gaire. Veia que podria competir de nou, però calia un objectiu. I aquest va ser la Salomon Ultra Pirineu". Dit i fet. Ara, per veure si estava preparada per a una cursa d’aquest nivell, va apuntar-se gairebé d’amagat a dues curses, de forma anònima, comprant un dorsal com fan tants centenars de catalans. A la cursa del Canigó va acabar tercera i va ser reconeguda de seguida. La segona va ser la Marató del Montcalm, on la van descobrir ja abans de sortir: li havien reservat el dorsal número 1. "Jo no les afrontava com una competició, era un entrenament, unes curses per veure si podia aspirar a més. Per això no vaig penjar res a les xarxes", recorda.

La primera cursa va anar bé. La segona, no. En acabar, va notar tant dolor que va necessitar ajuda per tornar a l’hotel. "Vaig pensar que no podria fer l’Ultra Pirineu, de més de cent quilòmetres. Va ser molt dolorós, vaig plorar de dolor. Però per sort van descobrir que el que m’havia causat allò era la intensitat. I en una ultra, aquesta intensitat no és tan elevada com en una marató", diu. Per això, en els punts del recorregut d’aquesta Ultra Pirineu on l’esperava la seva gent, li recordaven que calia tenir seny. "Vas bé, Núria, no cal forçar tant", li deien mentre li oferien gel per recarregar energies. Però no s’ha pogut estar d’anar corrent més ràpida, veient que superava les dones que tenia al davant, assolint el lideratge a la meitat del recorregut. I ja no l’han enxampat. Després de més d’11 hores patint i gaudint a la vegada, Núria Picas ha obtingut el triomf més especial. A l'Ultra Pirineu, a casa. Després d’uns anys en què no s’hauria pogut imaginar reviure aquests sentiments.

Miguel Heras, etern

Miguel Heras s'ha imposat a la Salomon Ultra Pirineu i s'ha convertit així en l'atleta que ha guanyat més cops aquesta prova. Als seus 47 anys, Heras ha superat el rus Dmitri Mityaev després d'un duel emocionant que s'ha allargat durant els 100 quilòmetres de la cursa. Durant bona part de la cursa ha estat l'atleta nascut a la riba del Mar Negre qui anava primer, però Heras l'ha aconseguit sobrepassar en els últims 10 quilòmetres i ha entrat en solitari a Bagà amb un temps de 10 hores, 38 minuts i 53 segons, lluny del rècord de la prova, en mans de Kilian Jornet. Quatre minuts després ha entrat el rus, i en tercera posició, el català Pau Capell, amb un temps de 10 hores, 49 minuts i 39 segons.

Heras, germà del ciclista Roberto, ha acabat emocionat. "Poder guanyar un altre cop aquí és emocionant. Ha estat dur, perquè en Dmitri anava molt fort, però he obtingut no perdre el seu ritme i després m'he anat sentint millor. Sempre és emocionant guanyar aquesta prova tan especial", ha dit.

El corredor de Béjar (Castella i Lleó) ja ha guanyat així l'Ultra Pirineu un total de quatre cops, i ha afegit aquest triomf als del 2010, 2011 i 2016. Mityaev, campió el 2019, ha finalitzat abraçat als seus adversaris en una imatge de germanor entre tres atletes que han afrontat unes condicions climatològiques molt adverses, ja que en pujar a dalt del Niu de l'Àliga hi havia neu i una temperatura de 0 graus, però en acabar el termòmetre estava per sobre dels 20 graus. Amb 100 quilòmetres i 6.600 metres de desnivell positiu, la cursa ha recorregut indrets emblemàtics del Parc Natural del Cadi-Moixeró amb atletes de 50 nacionalitats diferents.

Doblet de Kènia a la Marató

A la marató de 42 km, els kenians han brillat. Si durant anys els atletes africans han dominat les maratons de tota la vida, ara també les controlen quan fan pujada. Robert Pkemoi s’ha imposat en categoria masculina amb un temps de 3 hores, 37 minuts i 1 segon, i ha aconseguit el seu primer triomf de nivell a Europa. I la seva compatriota Esther Chesang Kibet ha fet el mateix en categoria femenina amb un nou rècord de la prova, aplanant el terreny pel triomf d’altres atletes del seu país a grans curses de muntanya europees. Tots dos, de fet, s’han beneficiat del projecte Sky Runners d’Octavio Pérez per portar atletes kenians a aquest tipus de competicions d’Europa, on fins fa poc no arribaven.

Per obtenir ajudes, han arribat a vendre polseres amb els colors de la bandera de Kenya, que compraven per pocs cèntims al seu país i les venien a 20 euros per tal de trobar els diners necessaris per permetre a Pkemoi i Chesang demostrar el seu talent. De fet, divendres a la tarda els dos atletes encara en venien entre els curiosos que eren a Bagà, on han competit equipats per Salomon, marca que ha volgut sumar en aquesta iniciativa. Hores després de vendre polseres, brillaven a la Marató amb un domini total. Chesang Kibet ja va guanyar fa poc la famosa Sierre-Zinal i va demostrar de quina pasta està feta. En segona posició ha arribat la catalana Núria Gil, i en tercera, la sueca Emelie Forsberg, que ha estat animada durant tot el recorregut pel seu marit, un Kilian Jornet que per un cop ha viscut la Salomon Ultra Pirineu com a espectador, i no com a atleta.