L'heroi tràgic que ha recuperat el seu or olímpic 110 anys després
El Comitè Olímpic Internacional ha retornat els títols a Jim Thorpe, el primer indi natiu nord-americà a ser campió olímpic
BarcelonaEl rei Gustau V de Suècia va somriure i en el moment de donar la mà a Jim Thorpe li va dir en anglès: "Vostè és l'atleta més gran de tot el món". Thorpe, un noi descarat i indomable, es va redescobrir tímid, sense saber gaire com reaccionar. Acabava de guanyar la medalla d'or en el concurs de decatló als Jocs Olímpics d'Estocolm del 1912. Aquell indi de la tribu fox i sauk, que havia crescut entre misèria i internats, de sobte era admirat per tothom. La glòria, però, li va durar poc, ja que les autoritats van deixar-lo sense el títol olímpic pocs mesos després.
Aquesta setmana, coincidint amb el 110è aniversari dels Jocs del 1912 i amb el retorn dels Mundials d'atletisme als Estats Units, el Comitè Olímpic Internacional ha decidit retornar a títol pòstum la medalla d'or a Thorpe. "Aconseguir-ho era una qüestió d'honor: és bonic que el seu cas no hagi estat oblidat", explica el seu biògraf, William Cook, qui admet que per entendre el cas de Thorpe cal parlar obertament del "racisme que han patit des de sempre els indis nord-americans". De fet, diferents organitzacions que defensen els seus drets han mantingut viva la campanya per aconseguir que Thorpe torni a ser campió olímpic 69 anys després de la seva mort.
Una llarga campanya
Després de guanyar la medalla d'or a Estocolm en un moment en què els Jocs Olímpics havien deixat de ser una trobada esportiva una mica caòtica per començar a ser un esdeveniment amb prestigi, Thorpe va veure com la premsa dels Estats Units començava una campanya en contra seva després d'un article on era acusat d'haver trencat les normes olímpiques, ja que es deixava ben clar que calia ser amateur per ser als Jocs. És a dir, no es podia haver cobrat ni un cèntim per practicar un esport. I durant un estiu Thorpe hauria cobrat quatre rals per pagar-se una habitació i jugar en una lliga menor de beisbol. Convençut que si no hagués sigut indi no s'hauria creat un escàndol tan gran, Cook raona: "Sí, Thorpe va cobrar alguns diners, però cal entendre el context. Era un jove pobre, que pertanyia a una comunitat índia amb un gran nivell d'atur i alcoholisme. I li van oferir passar un estiu jugant a beisbol per poder guanyar una mica de diners per ajudar a casa, poca cosa. Thorpe era incòmode per a moltes persones".
Ja el 1982, el Comitè Olímpic Internacional havia decidit fer una còpia de la medalla d'or del 1912 i entregar-la als descendents de Thorpe. Una organització anomenada Bright Path Strong, liderada per Grace Thorpe, la seva filla, volia que es fes justícia del tot. El nom de l'organització prové del nom de Thorpe en la llengua kikcapoo. El jove va ser batejat amb un nom occidental i un altre en la llengua dels seus avantpassats, Wa-Tho-Huk, que vol dir "camí il·luminat per una gran llum", nom utilitzat per aquells que han lluitat per netejar el seu nom. Van ser els membres d'aquesta organització els qui van posar-se en contacte amb els descendents d'Hugo Wieslander, el suec que havia acabat segon i va acabar rebent la medalla d'or. "Els descendents van confirmar, aportant cartes de prova, que Wieslander mai va sentir-se campió. Que mai va voler la medalla d'or i afirmava que el campió era Thorpe". Així doncs, el Comitè Olímpic Internacional ha decidit aquesta setmana anunciar oficialment que Thorpe va guanyar l'or. El nord-americà havia gairebé doblat la puntuació de Wieslander.
De fet, Thorpe va guanyar dues medalles d'or, el 1912, ja que també va imposar-se en el concurs del pentatló, on va triplicar la puntuació del segon classificat. I en aquest cas el COI ha fet el mateix, ja que els descendents del noruec Ferdinand Bie també han confirmat que no volia la medalla d'or, ja que no la sentia seva i considerava que pertanyia a Thorpe. "Els atletes europeus tenien clar que Thorpe era el campió, però als Estats Units es va iniciar la campanya per treure-l'hi. Nedra Darling, membre de la tribu fox i sauk i portaveu de l'organització que ha defensat el llegat de Thorpe, es queixava aquests dies: "Va patir més odi a casa que fora. Tenia sang de la tribu fox i sauk. Va ser el primer atleta natiu nord-americà a ser campió olímpic i cal mantenir viu el seu nom". La filla de Thorpe, Diane, i el seu net, Dagmar, han estat destacats activistes en favor dels drets dels pobles originaris dels Estats Units.
Thorpe havia nascut a Oklahoma, a la reserva on els fox i sauk havien estat deportats per les autoritats nord-americanes per allunyar-los de les seves terres, a la costa est. La mare era índia, però el pare era irlandès. Ell, però, sempre va tenir clara la seva identitat índia, en part per ser criat sempre per indis, especialment després de la mort del pare. De fet, va educar-se en escoles per a indis, ja que no podia accedir a altres centres d'estudis per ser mestís. Jove rebel que s'escapava un cop i un altre de les escoles i els internats, va destacar ràpidament en molts esports, com l'atletisme, el beisbol i el futbol americà, on va ser l'estrella de l'equip de l'Escola Industrial Índia de Carlisle (Pennsilvània), un centre que oferia formació a joves indis de tot el país. Thorpe va ser la gran estrella especialment de l'equip de futbol americà d'aquest centre, va fer una gira per tot el país i va aconseguir derrotar els cadets de l'acadèmia militar de West Point més d'un cop. El 1912, de fet, Thorpe va passar per sobre d'un defensa rival anomenat Dwight David Eisenhower en un duel contra els joves militars. Sí, era el futur president dels Estats Units i un dels generals més destacats de la Segona Guerra Mundial. Va ser en aquest centre on va ser descobert com atleta, guanyant-se el lloc per anar als Jocs de Suècia.
I va ser durant un dels estius en què era en aquest centre d'estudis que va acceptar jugar per uns 20 dòlars a la setmana una lliga regional de beisbol de l'estat de Carolina del Nord. Aquells quatre rals el van deixar sense els títols olímpics quan un diari local, el Worcester Telegraph, va informar dels fets. Thorpe, qui havia demostrat als Jocs ser l'atleta més complet en l'esport més valorat llavors del programa olímpic, el decatló, va gaudir d'una bona carrera com a esportista professional després, jugant especialment a futbol americà i a beisbol, abans de patir les conseqüències de la Gran Depressió i morir alcohòlic als anys 50.