La corredora de muntanya que converteix la roba esportiva en peces d'art
La neozeandesa Cailin Fiedler, segona a la mitja marató de la Salomon Ultra Pirineu, va dissenyar la samarreta de la prova
BagàAlgunes persones han de decidir-se entre dues passions. La Caitlin Fielder no ho ha fet. "Tinc la sort de poder fer dues coses que m’agraden molt, pintar i córrer", explica aquesta neozelandesa que viu entre Girona i Andorra. Corredora de muntanya, Fielder va acabar segona a la mitja marató de la Salomon Ultra Pirineu ara fa unes setmanes, després de veure com 23 hores abans centenars de persones portaven la samarreta que ha dissenyat per a la icònica cursa gran, de 100 km. Fielder ha dissenyat una samarreta inspirada en la sortida de la cursa de matinada, quan encara és de nit i centenars d’atletes encenen els seus frontals per sortir de la plaça porxada de Bagà.
Fielder, nascuda el 1992, es defineix com a "atleta i artista". Les dues coses, les dues passions. I mira que fa uns anys es pensava que no podria ser cap de les dues coses, ni artista, ni esportista. Apassionada de la pintura des que era ben petita, amb uns pares d'aquells que la portaven a museus, la Caitlin va començar a vendre els seus dibuixos entre els amics quan anava a la universitat. "Eren sobretot dibuixos de gossos", recorda amb una rialla. També feia retrats de persones. Els amics sabien que tenia traça i li feien encàrrecs, fos la seva mascota o un regal d'aniversari. La major part del temps, però, dibuixava sola, molts cops abans de les curses de muntanya que feia per relaxar-se.
Llicenciada en ciències biològiques, l’any 2016 treballava com a enginyera d’aqüicultura a Nova Zelanda. S'entrenava perquè sempre li ha agradat córrer. De fet, la passió per l'esport l'havia unit amb el seu xicot, el ciclista professional de l’equip UAE Team Emirates George Benett. Va ser ell qui li va proposar anar a viure plegats a Girona, on ho tindria millor per entrenar-se. Un ciclista més que escollia Girona, com tants. La Caitlin va decidir fer el salt, pensant que hauria de buscar feina. Sense parlar gens de català ni castellà va arribar a terres catalanes, on viu ara amb el George, tot i que també han llogat un apartament a Andorra per poder tenir dos llocs on entrenar-se.
La vida de la Caitlin havia canviat ràpidament. I encara ho faria més gràcies a un regal. Va ser quan Benett preparava el Tour de França del 2017 que Fielder va decidir fer-li un regal d’aniversari. Fent servir pintura, va decorar les sabatilles amb les quals ell competia. Hi va pintar uns dissenys inspirats en la cultura maori de Nova Zelanda. Quan Benett va arribar al Tour, molts ciclistes es van fixar en aquells dissenys sorprenents i li van preguntar d'on els havia tret. "De sobte, altres ciclistes em demanaven si podia fer dissenys per a ells", recorda Fielder, que també ha dissenyat unes botes especials que va rebre el guanyador de l’Olla de Núria el 2021. Molts companys d'equip de Benett també volien unes sabatilles personalitzades. I també rivals d'altres equips, que s'acostaven curiosos al corredor de Nova Zelanda per preguntar. Ell, orgullós, els deia que era un regal de la seva xicota. I que ella era artista. Sí, ho era.
"Quan corro sento una gran emoció, i quan dibuixo em relaxo", explica la corredora, protagonista d’un petit documental de la marca Salomon titular Pintant camins. Primer va aconseguir que l’art fos la seva feina. "Vaig haver de millorar la tècnica de pintura, ja que el disseny que vaig fer per a les sabatilles del 2017 va desaparèixer després d’uns dies de competició", recorda. "En el dia de descans del George li vaig haver de tornar a pintar els dibuixos", diu.
El segon cop que va dissenyar les sabatilles de Benett ja va fer-ho amb una tècnica que no marxava ni amb l’aigua ni amb el temps. Quan la pandèmia els va enxampar a tots dos entrenant-se a Andorra, on van passar-se unes quantes setmanes tancats en un petit apartament de 70 metres quadrats intentant mantenir-se en forma com podien, la Caitlin va dedicar part del temps a pensar els dissenys i executar-los per a un munt de calçat de ciclistes que tenia al pis: les peticions de 15 ciclistes professionals que li havien arribat, entre ells l'escalador colombià Esteban Chaves, el campió mundial de ciclocròs Mathieu van der Poel, l'australià Michael Matthews, l’espanyol Luis León Sánchez i un dels corredors més forts del moment, l’eslovè Primoz Roglic. "Pintava les sabatilles i a la gent li van encantar, i vaig pensar... aquí hi ha un nínxol de mercat", recorda. Ara la seva vida professional és aquesta: competir en curses i dissenyar per encàrrec.
Des de fa uns anys Fielder també és atleta professional, especialitzada en maratons de muntanya. Ha anat millorant els resultats i guanyant premis, demostrant també la seva capacitat de sacrifici. A les finals de les Golden World Series a l'illa de Madeira de l’any passat, una prova que consistia en cinc etapes, va patir una greu caiguda el primer dia. "No sé com vaig acabar, l’esquena em feia molt de mal i em costava respirar", du. Quan va acabar i va tornar a Girona es va fer una radiografia: tenia una doble fractura de les vèrtebres. I malgrat tot havia pogut acabar una cursa amb molt desnivell. Al febrer, ja recuperada de l’esquena, va guanyar la Tarawera Ultramarathon de 50 quilòmetres... però poc després va ser operada d'una lesió persistent al maluc que la va fer anar amb crosses durant sis setmanes.
"Soc una persona alegre, no deixo que res em tregui la rialla. A més, puc seguir dibuixant. Quan ho faig, em relaxo. De fet, la meva dinàmica és entrenar-me als matins, així tinc les idees clares després per crear. Quan tinc una cursa, poder tenir encàrrecs per fer m’ajuda molt a no posar-me nerviosa pensant en la prova", reflexiona. Ara va recuperant el ritme de competició, com va demostrar amb la segona posició a la mitja marató a Bagà. Rodejada de samarretes que ha creat ella mateixa.