Maria Vasco anuncia la seva retirada

ViladecansLa marxadora catalana Maria Vasco, l'única medallista olímpica femenina de l'atletisme estatal –un bronze a Sydney 2000– ha posat aquest dimecres punt final a la seva dilatada carrera esportiva.

"Sempre he sabut que la meva carrera tenia data de caducitat i volia ser jo qui la decidís, i aquest moment ha arribat", ha dit Vasco, de 37 anys, en una roda de premsa. La manca de motivació i d'il·lusió han estat els motius que la marxadora ha explicat. "Hi ha moltes persones properes que no volen que em retiri, però a la vida ja hi ha altres coses que m'il·luminen la mirada i em fan seguir endavant en una nova etapa personal", ha dit.

La marxadora ha explicat que s'ha sentit una privilegiada per poder practicar i viure l'esport que sempre ha volgut practicar i, a més, s'ha sentit reconeguda per això. "Qui m'havia de dir a mi quan tenia 10 anys que arribaria on he arribat. Sempre he lluitat per ser la millor i per aconseguir-ho he tingut grans entrenadors, com Manolo Díaz, Marcos Flores, Manuel Alcalde, José Marín, i el meu actual tècnic, Rafa 'Fali' Sánchez", ha recordat.

María Vasco ha admès que fa un any que pensa què farà en el moment que es retiri. "Sóc una dona inquieta, però vull estar vinculada amb l'esport i amb la marxa atlètica, però també el tema de la bellesa i la moda hi són. Cal sortir endavant perquè els temps que corren estan molt fastiguejats", ha concretat.

"La meva afició per la marxa va començar al barri Sales, on veia Mari Cruz Díaz i Reyes Sobrino entrenant-se. Va ser Manolo Díaz, el pare de Mari Cruz, qui em va introduir en la marxa i curiosament no van haver d'ensenyar-me a marxar perquè n'havia après la tècnica veient Mari Cruz i Reyes quan s'entrenaven", ha explicat aquest dimecres.

El seu millor moment va ser la medalla de bronze en els 20 kms dels Jocs de Sydney 2000: "Quan vaig començar sempre deia que no em retiraria sense aconseguir una medalla olímpica; sóc molt lluitadora i sabia que ho aconseguiria. També recordo amb especial orgull el Mundial d'Osaka 2007, perquè venia d'un any molt dolent i aquí començava una segona Maria Vasco", ha recordat. El seu pitjor moment va ser l'Europeu del 2010, que es va celebrar a Barcelona. "Sabia que era l'últim i em vaig lesionar, no vaig poder acabar, va ser un mal tràngol. De les victòries se n'aprèn molt, però més de les derrotes; d'aquesta en vaig aprendre molt", ha dit.

Maria Vasco diu que ara vol córrer una marató i té clar que seguirà practicant esport tota la vida. "Fa 27 anys que m'hi dedico, però ara ja no em posaré les sabatilles esportives per obligació. He de saber el que es viu en una marató, li tinc molt de respecte a aquesta distància i me l'he de preparar. Ara em motiva córrer i anar en bici, a veure què se sent", ha comentat.