L’Atlètic de Madrid lidera la cursa per encabir el seu nou crac

BarcelonaLa setmana de preparació del Barça al Japó va acabar-se ahir amb una victòria per 2 a 0 davant del Vissel Kobe d’Iniesta, Villa i Samper. Mentre el manxec i l’asturià, dos campions del món que continuen passejant el seu talent, van aguantar a la gespa, el conjunt asiàtic va mantenir immòbil el marcador contra un rival que va sortir amb Busquets, Rakitic, Griezmann i Jordi Alba a l’alineació. Però quan no hi van ser, la segona unitat culer va resoldre el partit amb dos gols de Carles Pérez, àgil i oportú des de la banda esquerra i ben conjuntat amb Malcom, fals punta a l’espera de Messi i Suárez, que encara estan de vacances.

L’absència de l’argentí fa difícil treure conclusions sobretot pel que fa a l’adaptació d’Antoine Griezmann, que va tornar a arrencar pel mig de l’atac. Ara bé, el canvi de soci per la dreta en relació amb el partit contra el Chelsea ahir va permetre acostar el francès a l’ecosistema que es trobarà quan torni tothom. Rafinha, salvant les distàncies, té un registre de moviments més semblant al de Messi que no pas Dembélé, que és un extrem molt més pur. Aquest matís introduït per Valverde va propiciar canvis de posició, un ritme alt en l’associació i ales per les bandes, terreny gairebé exclusiu per a Semedo i Alba. Griezmann no va marcar, tot i que va estar a punt de fer-ho en dues ocasions. Una, a passada en profunditat de Busquets per sobre de la defensa. I l’altra, esperant la centrada rasa i tensa d’Alba des de l’esquerra. “Al llit visualitzo com jugaré amb Messi”, va dir el de Mâcon a una entrevista a l’Sport. A l’espera, doncs, de canviar els llençols per la verda gespa, la carta de presentació promet. Pot dir el mateix Frenkie de Jong, interior dret contra el Kobe.

Simeone ha trobat una estrella

Mentrestant, l’Atlètic de Madrid va imprimir un ritme propi del mes de març a l’amistós que va jugar ahir a la matinada contra el Reial Madrid, que va rebre una golejada d’escàndol (3-7). El conjunt blanc va ser superat en tot moment per un equip que va gaudir dels nous aires que transmet Joao Félix, molt vertical en atac, i de la passa endavant en creativitat que han fet Koke i Saúl des del doble pivot. Però el derbi madrileny convida a aturar-se sobretot en el jove talent portuguès, que en pocs dies de pretemporada ja s’ha guanyat un marge de credibilitat i ha fet que es parli del seu potencial i no del preu del seu fitxatge (126 milions d’euros). Canviar el prisma de la crítica és el més complicat en futbolistes amb cara de nen i aurèola de crac. Va ser el millor del partit de Nova York. De les seves botes van sortir els dos primers gols. Simeone vol fer de Félix el seu nou Griezmann. Partint des de la banda, li dona llibertat per a l’acció individual o bé per a la distribució i l’associació entre línies, sempre per darrere de Diego Costa o Morata, mentre que en defensa li demana ofici per ajustar-se al seu segell. Recorregut, precisió en la passada i finalització temible són les característiques d’un 10 del segle XXI. Que l’Atlètic no tingui un altre jugador així beneficia l’ex del Benfica. “L’equip l’acaben formant els jugadors. Els organitzem en funció de què veiem. I si mantenim el talent com a equip, estarem més a prop de guanyar”, va dir el Cholo, felicitant-se per haver trobat la fórmula per encaixar la seva nòmina de davanters. Morata, això sí, va sortir del partit lesionat.

Desgavell al Madrid

El naufragi del Reial Madrid va ser sonat i pot tenir conseqüències. Ara bé, Eden Hazard no es toca de l’onze titular. El belga és la nova referència del Madrid. Agafa el testimoni mediàtic de Cristiano Ronaldo i la transcendència futbolística de la BBC. Però el seu pes específic en l’onze està supeditat a l’esquema i als canvis de timó de Zinedine Zidane, que ha ensenyat diferents cartes entre el 4-3-3 de les tres Champions, un 4-4-2 amb dos puntes i el 4-2-3-1 d’ahir contra l’Atlètic. La pretemporada ha demostrat que els dubtes del tècnic no afavoreixen el dorsal 50, que, davant la dispersió, sovint veu reduït el seu ventall de recursos en focs d’artifici. Als Estats Units ha mostrat pinzellades de la seva tècnica i alguna conducció imponent. El seu debut contra el Bayern va ser notable, però ha anat clarament a menys, també afectat per la baixa forma física que té en aquest moment de l’estiu.

Davant l’Atlètic, Hazard va jugar amb llibertat, partint des de la banda esquerra per encarar porteria a cama canviada. Entén el joc, és solidari i sempre té l’arma carregada. Sobre el paper, les seves característiques encaixen amb Benzema, més associatiu que killer, i la parella Modric-Kroos, dos interiors que són més passadors que generadors. Però les societats encara no s’han estabilitzat. Zidane té feina per fer funcionar un front d’atac que dependrà molt del belga, sobretot ara que Gareth Bale té un peu fora i Marco Asensio acaba de trencar-se el genoll.